Immanuel Wallerstein. In memoriam. Un gran referent del pensament crític

Nascut el 1930 a Nova York, Immanuel Maurice Wallerstein morí el passat 31 d’agost.

Immanuel Wallerstein. In memoriam. Un gran referent del pensament crític

Immanuel Wallerstein. In memoriam. Un gran referent del pensament crític

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Nascut el 1930 a Nova York, Immanuel Maurice Wallerstein morí el passat 31 d’agost.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Nascut el 1930 a Nova York, Immanuel Maurice Wallerstein morí el passat 31 d’agost. Historiador, sociòleg i economista, va ser el fundador d’un corrent de investigació que, recollint aportacions com la procedent de l’escola dels Annals de Fernand Braudel o la teoria de la dependència de la CEPAL, exercí a partir de 1974 un impacte notable a les ciències socials, el pensament crític i una creixent capa d’activistes dels moviments socials. Estimulat per la seva pròpia experiència en contacte amb els moviments anticolonials (va ser testimoni directe, per exemple, de la proclamació de l’Estat independent de Ghana el 1957), desenvolupà la seva teoria del “sistema-món” en quatre volums, en què començava analitzant l’agricultura capitalista i els orígens de l’economia-món europea al segle XVI per concloure amb les conseqüències de la Revolució Francesa i “el liberalisme centrista triomfant” fins el 1914.

A El capitalisme històric explicava quin havia estat el propòsit que havia guiat aquella enorme i enriquidora contribució a la sociologia històrica: “El que em sembla urgent, la tasca a la qual s’ha consagrat en cert sentit la totalitat de la meva obra recent, és veure el capitalisme com un sistema històric, al llarg de tota la seva història i en la seva realitat concreta i única”. El seu rebuig a limitar-se al marc de l’Estat-nació i la societat nacional, o a la separació formal entre política, economia, estructura social i cultura el va dur a buscar un marc d’interpretació que superés aquests compartiments estancs per tal de poder “comprendre el món en què vivim”. Per això va esforçar-se per analitzar el sistema-món modern com una economia-món capitalista “la combinació de la qual dona compte dels seus processos, tots els quals s’interrelacionen entre si”: el mercat, les empreses, els Estats, les unitats domèstiques, les classes i els grups d’estatus. En aquest marc general es conforma una “geocultura” en la qual actuen diferents ideologies, moviments socials i ciències socials, i on es reflecteix la tensió entre universalisme, d’una banda, i racisme (va escriure, per cert, amb Etienne Balibar, Raça, nació i classe) i sexisme, d’una altra.

Pot ser que a la seva Anàlisi del sistema-món es trobi l’explicació més sintètica dels orígens i les tesis principals que sustenten aquesta teoria, així com la resposta a les crítiques que rebé d’altres corrents, la marxista inclosa. Justament allí ressaltava quines eren per a ell “els tres punts d’inflexió més importants del sistema-món modern”: el llarg segle XVI, la Revolució Francesa de 1789 i la revolució mundial de 1968. D’aquesta última en diria que, tot i la seva derrota política, “presagià la llarga fase terminal del sistema-món modern en què ens trobem i que soscavà la geocultura liberal centrista que mantenia el sistema-món unificat”.

El seu rebuig a l’eurocentrisme va ser una altra de les constants al llarg de la seva vida, cosa que va dur-lo a estudiar pensadors com Frantz Fanon (el 2009 va oferir-nos una reflexió interessant sobre el dilemes entorn de la violència, la identitat i la lluita de classes que veia a la seva obra), o a dialogar i col·laborar amb d’altres com Aníbal Quijano, continuador de l’obra de José Carlos Mariátegui a l’Amèrica Llatina, assumint la crítica de la “cara fosca de la modernitat”, la colonialitat del poder.

El seu interès va ser sempre vincular el seu treball intel·lectual amb l’activisme polític i social, i això es va reflectir també en diverses obres, en col·laboració amb Samir Amin, Giovanni Arrighi i André Gunder Frank entre d’altres. Les seves “tesis i preguntes” a l’article publicat el 1989 a la revista Theory and Society, titulat «1968: una revolució al sistema-món», continuen essent un exemple de la seva voluntat de contribuir al desenvolupament de moviments socials antisistèmics.

La seva convicció que des de ja fa temps vivim en una era de crisi estructural del sistema-món el portava, en una de les seves últimes entrevistes –en les quals recomanava a les noves generacions llegir Marx-, a considerar que hi havia “dues possibilitats: una és la que anomeno l’esperit de Davos. L’objectiu del Fòrum Econòmic de Davos és establir un sistema que mantingui les pitjors característiques del capitalisme: la jerarquia social, l’explotació i, per sobre de tot, la polarització de la riquesa. L’alternativa és un sistema que ha de ser més democràtic i més igualitari. La lluita de classes és l’instrument fonamental per influir en la construcció d’allò que en el futur substituirà el capitalisme”. Aquest és, sens dubte, el gran repte que tenim per davant i que ell va plantejar amb tota la radicalitat.

Article extret de Viento Sur

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg i editor de Viento Sur

Comentaris

Immanuel Wallerstein. In memoriam. Un gran referent del pensament crític

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Scroll to Top

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.