Gràcies, Bernie Sanders

Bernie Sanders ha tret el socialisme dels marges i l’ha posat al centre de l’opinió pública americana per primera vegada en generacions. Això el converteix en una figura històrica el llegat de la qual durarà molt més que les seves crítiques.

Gràcies, Bernie Sanders

Gràcies, Bernie Sanders

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Bernie Sanders ha tret el socialisme dels marges i l’ha posat al centre de l’opinió pública americana per primera vegada en generacions. Això el converteix en una figura històrica el llegat de la qual durarà molt més que les seves crítiques.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

«Si hi ha d’haver una guerra de classes en aquest país, és el moment que la classe treballadora la guanyi»

Aquestes van ser les paraules de Bernie Sanders durant campanya del passat mes d’agost quan es va proposar guanyar la presidència. Si hom hagués dit el 2015 que aquest tipus de política guanyaria dos cops milions de vots en unes eleccions nacionals a Amèrica, ningú no l’hauria cregut.

Abans de Bernie Sanders, el socialisme nord-americà no només estava als marges, havia estat gairebé arrasat. El radicalisme d’esquerres de principis del segle XX ─des de la militància sindical i l’ascens de la IWW a les campanyes d’Eugene Debs, Woody Guthrie, Paul Robeson i el Front Popular durant la Segona Guerra Mundial─ va ser completament expulsat de la vida nord-americana per les purgues de Joseph McCarty dels anys quaranta i cinquanta. Quan el moviment pels drets civils va aparèixer, socialistes com Bayard Rustin i fins i tot el mateix Martin Luther King es van veure obligats a amagar els seus colors.

Tot i que sovint es passa per alt, Bernie Sanders sempre va ser un de dels nostres, ha estat un rebel de tota la vida contra el capitalisme

Bernie Sanders va fer possible poder tornar a dir que eres «roig» a Amèrica. Des del començament de la seva primera campanya presidencial el 2015, portava amb orgull l’etiqueta de «socialista democràtic», va parlar obertament sobre el capitalisme i va prescindir de tòpics liberals sobre les classes mitjanes per referir-se directament als treballadors com a l’electorat de la seva campanya. En els propers dies i setmanes, hi haurà molts intents per afirmar que aquesta va ser la raó per la qual va perdre, i que s’hauria d’haver moderat o haver utilitzat una terminologia més còmoda. Però la veritat és que aquesta determinació de trencar amb dècades d’ortodòxia política a Amèrica va fer de Bernie Sanders una figura històrica el nom del qual es recordarà molt després que s’acabi aquesta campanya.

Brooklyn als anys setana. Foto: Wikipedia

Tot i que sovint es passa per alt, Bernie Sanders sempre va ser un de dels nostres. Molts dels joves activistes que van ser polititzats al seu costat pels tumults dels anys seixanta van caure en el liberalisme del corrent principal. Bernie no ho va fer. Es va incorporar a la Lliga Socialista dels Joves, l’ala juvenil del successor del Partit Socialista d’Eugene Debs, i es va implicar en lluites anticapitalistes. Havia crescut en un Brooklyn que encara tenia connexions amb un passat més radical, especialment per als fills dels immigrants jueus; en un moment en què els saboners yiddish animaven revoltes a les cantonades dels carrers i jueus socialistes com Meyer London van ser elegits pel Congrés. Ja als anys trenta, el Partit Laborista americà, avalat pels treballadors jueus del tèxtil, gaudia d’un poder polític considerable a la ciutat.

Bernie Sanders no era una figura pública de la política nord-americana que es va radicalitzar o que fos empès a l’esquerra per les circumstàncies.

Però va ser a Vermont on realment Bernie Sanders es va fer seva la política socialista. Al començament dels anys 70, es va incorporar a la Liberty Union de tendència socialista i es va convertir gradualment en una figura política a tot l’estat. El programa del partit no era un liberalisme reescalfat. Va abogar per un impost del 100% pels més rics d’Amèrica. «Afavoreixo la propietat pública dels serveis públics, els bancs i les principals indústries», va dir a The Burlington Free Press mentre feia una campanya en unes eleccions governamentals el 1976 ─les declaracions per les quals va ser atacat durant aquesta campanya presidencial, però de les quals mai va renegar.

Tot i que Bernie Sanders va abandonar la Liberty Union per seguir un camí independent que el portés finalment a convertir-se en alcalde de Burlington, mai va abandonar la seva política socialista. El 1979 va fer un documental sobre la vida d’Eugene Debs, l’últim socialista que va aconseguir una crida popular massiva en unes eleccions presidencials. A la dècada dels vuitanta, a més de convertir-se en un alcalde extremadament popular, Sanders va dedicar molt temps a oposar-se a la contra-guerra il·legal de Reagan a Nicaragua, a les esquadres de la mort sota suport nord-americà a El Salvador i al genocidi a Guatemala.

Una vegada més, va ser atacat per això durant les recents campanyes presidencials. I, de nou, es va negar a retractar-se, dient al New York Times: «Vaig fer tot el possible per aturar la política exterior nord-americana, que durant anys va enderrocar els governs d’Amèrica Llatina i instal·lar règims titelles.»

Foto: Flickr – Gage Skidmore

En altres paraules, Bernie Sanders no era una figura pública de la política nord-americana que es va radicalitzar o que fos empès a l’esquerra per les circumstàncies. No va passar els primers anys, com ho va fer Elizabeth Warren, com un jove del Partit Republicà. No provenia d’una dinastia liberal benestant com Franklin Delano Roosevelt. Tampoc va adoptar un discurs populista tan mancat de càlcul electoral com John Edwards el 2008.

Bernie Sanders ha estat un rebel de tota la vida contra el capitalisme: algú que va passar dècades dedicat a la acurada tasca de construir una carrera política que milloraria la vida de les persones treballadores i representaria una amenaça per al sistema que les explotava. En les seves campanyes presidencials, hauria pogut triar un camí més fàcil cap a la presidència, que no plantegés qüestions sistèmiques fonamentals ni defensés dels Estats Units de classe treballadora contra la màquina corporativa milionària que dirigeix ​​el Partit Demòcrata. En canvi, va optar per obrir un espai per al socialisme.

Sanders va comprendre que el poder polític real venia mitjançant l’organització de persones treballadores i la creació d’un moviment

Els seus crítics diran que Bernie Sanders va ser colpejat dues vegades a les primàries demòcrates. Això és veritat. Després de més d’una generació en què el laborisme va ser derrotat i l’esquerra es va llançar als marges, Bernie Sanders no va poder construir un moviment que pogués derrotar la classe dirigent més poderosa del món. Però es va apropar. Després de les primàries de Nevada, va semblar breument que podria guanyar la nominació, fins que les forces polítiques, empresarials i mediàtiques combinades de l’elit liberal van fer tancar la porta.

El que els polítics no entendran mai sobre Bernie Sanders és que, al llarg de la seva carrera, ha vist la política com alguna cosa més que un premi. Va comprendre que el poder polític real venia mitjançant l’organització de persones treballadores i la creació d’un moviment. Per això, ha passat cinc anys construint no només una campanya, sinó una revolució política. I aquesta revolució té molts llegats, des de l’elecció de figures com Alexandria Ocasio-Cortez, Ilhan Omar i Rashida Tlaib fins al creixement dels Socialistes Democràtics d’Amèrica com l’organització socialista més gran dels Estats Units des dels anys trenta; i des de l’adopció generalitzada de lleis sobre un salari mínim de 15 dòlars i el creixement dels moviments al voltant de Medicare for All i el Green New Deal, fins a la implantació de sindicats d’esquerres com la National Nurses United i la American Postal Workers Union.

Foto: Wikimedia Commons – nrkbeta

Però el llegat més important de la revolució política de Bernie Sanders ha estat tornar a fer del socialisme una força en la política nord-americana. La majoria dels joves partidaris de Bernie haurien d’anar enrere fins els dies dels seus besavis per poder dir això per darrera vegada. És un assoliment realment extraordinari. Ara, la majoria de joves a Amèrica ─Amèrica!─ prefereixen el socialisme que el capitalisme. Gràcies, Bernie Sanders. Per tot.

Article publicat originalment a Tribune
Traducció d’Arnau Barquer
Foto de portada: Wikipedia – Gage Skidmore

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Editor de Tribune Magazine

Comentaris

Gràcies, Bernie Sanders

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.