El Marx periodista

Acostuma a ser recordat com a economista polític o filòsof, però Marx també va deixar la seva empremta com a periodista.

El Marx periodista

El Marx periodista

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Acostuma a ser recordat com a economista polític o filòsof, però Marx també va deixar la seva empremta com a periodista.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Economista polític. Filòsof. Periodista? Dos-cents anys després del seu naixement, a Marx se’l recorda per moltes coses, però no tant com a pertanyent al quart poder.

James Ledbetter creu que és un error. Editor d’un volum de 2008 sobre el periodisme de Marx titulat Dispatches for the New York Tribune, Ledbetter diu provocativament que l’hauríem de veure, per damunt de tot, com a periodista. En la següent entrevista, realitzada per Steven Sherman, Ledbetter parla del contingut i la rellevància de la llarga carrera periodística de Marx.

Potser una de les coses més sorprenents d’aquests escrits és que a Marx el van publicar en un diari dels Estats Units. Com arrenca la carrera periodística de Marx?

Marx va ser periodista més o menys durant tota la seva vida adulta. Va començar escrivint per a la Gaseta Renana el 1842, i el 1848 va fundar el seu propi diari. Amb el New York Tribune comença a treballar-hi arran de la seva trobada a Colònia el 1848 amb l’editor d’un diari dels Estats Units, Charles Dana —que després editarà el New York Sun—, qui uns anys després li demanarà col·laboracions per al Tribune sobre la situació a Alemanya.

Jo crec que Marx i Engels veien el New York Tribune com un trampolí per fer públics els seus punts de vista i influir en els debats davant un nombre més ampli de lectors; cal dir, també, que Marx necessitava els diners. Les bestretes pels articles del Tribune eren l’entrada més segura de diners que Marx va rebre mai (sense tenir en compte els «préstecs» constants d’Engels).

Podries descriure el diari en què publicava, el New York Tribune?

El New York Tribune va ser fundat el 1841 per Horace Greeley, i ràpidament va esdevenir al mateix temps el diari més gran del món (tenia una tirada d’uns dos-cents mil exemplars durant l’època en què Marx hi col·laborava) i el principal òrgan antiesclavista dels Estats Units. Comptava amb un seguit d’innovacions, entre les quals la primera secció regular de revista literària, així com amb la participació de nombrosos corresponsals estrangers, Marx inclòs.

Portada del New York Tribune de novembre de 1864. Foto: Conservapedia

El diari va patir dificultats financeres a finals de la dècada de 1850, i quan va esclatar la Guerra de Secessió hi va haver importants discrepàncies en la direcció sobre si donar suport a la guerra o a Lincoln (l’editor de Marx, Dana, ho va deixar durant aquesta època).

Com és que no escrivia per a cap diari britànic, si estava establert a Londres?

Marx escrivia regularment per al People’s Paper,diari britànic adscrit al moviment cartista, però sovint es tractava de peces adaptades de material publicat prèviament en altres capçaleres, com el New York Tribune. Pel que fa als diaris de l’establishment britànic, no crec que tinguessin gaire interès en ell com a col·laborador.

Era coneguda en aquella època la seva condició d’autor del Manifest Comunista? Tens alguna idea de com es rebien els seus escrits als Estats Units?

Aquest és un punt crucial. A tots els efectes, no hi va haver traducció anglesa del Manifest Comunista fins el 1888, cinc anys després de la mort de Marx. (Abans d’això, un obscur diari britànic en va publicar una traducció, però no crec que mai la veiessin més que un grapat d’estatunidencs).

Aquest retard en la traducció va afectar la gran majoria dels seus escrits més llargs. Els pocs lectors nord-americans que llegien en alemany podien haver sabut del Manifest i dels seus primers escrits filosòfics, però un cop més, devien ser molt pocs. Per tant, el gruix dels lectors de Marx al New York Tribune no sabien res d’ell prèviament.

Marx i Engels veien el New York Tribune com un trampolí per fer públics els seus punts de vista i influir en els debats davant un nombre més ampli de lectors

Podries parlar una mica sobre l’aproximació de Marx al periodisme?

Els textos que Marx publicava no s’assemblen gaire al que es publica actualment com a periodisme, i en molts sentits tampoc no s’assemblen al que es publicava en el periodisme angloamericà del segle xix.

Això vol dir que essencialment no contenen res del que avui dia en diríem «reportatges»: ni relats d’esdeveniments de primera mà, siguin grans o petits, ni entrevistes amb informants, oficials o del tipus que siguin. Es tracta d’assajos crítics construïts, com la majoria dels treballs de Marx, sobre la base dels materials de recerca que tenia a l’abast a la Biblioteca Britànica.

Editorial del New York Tribune. Foto: Wikimedia Commons – Mathew B. Brady

Però no vol dir que els seus escrits no fossin d’actualitat. De fet, era molt acurat mirant que els seus articles fossin com més actuals millor, incloent-hi les notícies d’última hora que rebia de la correspondència personal o del diari del dia (cosa que avui dia resulta pintoresca i irònica, atès que els articles viatjaven en vaixell de vapor fins a Nova York i per tant sovint no es publicaven fins a deu o quinze dies després d’escrits).

El periodisme de Marx s’assembla a alguns dels textos que es publiquen actualment en revistes d’opinió

Ara bé, l’aproximació bàsica de Marx a la columna que tenia al New York Tribune consistia a prendre algun esdeveniment d’actualitat —unes eleccions, una insurrecció, la segona Guerra de l’Opi, l’esclat de la Guerra de Secessió dels Estats Units— i examinar-lo fins a reduir-lo a algunes qüestions fonamentals de política o economia. Només llavors, sobre aquesta base, emetia el seu propi judici.

En aquest sentit, el periodisme de Marx s’assembla a alguns dels textos que es publiquen actualment en revistes d’opinió, i no és difícil de resseguir el fil que uneix els seus escrits periodístics amb el tipus d’escriptura tendenciosa sobre els afers públics que caracteritzava molt del periodisme polític (especialment a Europa) del segle XX.

Hi ha coses que tracten els textos reunits al llibre que ressonen amb les del món contemporani: qüestions de lliure comerç, justificacions de la guerra o l’impacte del colonialisme. Fins i tot alguns dels mitjans esmentats són els mateixos, com The Economist.

A més a més, amb el Marx dels moviments polítics marxistes, també podríem dir que el panorama polític en certa manera s’assembla al del present, en el sentit que hi ha molts punts d’agitació i conflicte, més que un moviment disciplinat i fàcilment identificable que vagi endavant o endarrere. Podries parlar una mica sobre com veia Marx la qüestió del lliure comerç? I les guerres britàniques amb la Xina? I les agitacions europees? I l’impacte del colonialisme i la resistència a l’Índia?

El «lliure comerç» era, segurament, la ideologia econòmica dominant a Europa durant la primera meitat del segle XIX, quan l’obra d’Adam Smith va ser traduïda a diversos idiomes, els governs començaven a experimentar amb les reduccions aranzelàries i una ascendent classe burgesa refermava la seva influència política i econòmica. Marx va consagrar bona part dels escrits d’aquesta època a exposar el que considerava les fal·làcies del pensament del lliure comerç, algunes d’elles evidents i d’altres no tant. Segons pensava Marx, el capitalisme com un tot estava destinat a fracassar, de manera que la redistribució de la riquesa que l’adopció de polítiques de lliure comerç propiciava era, en el millor dels casos, un fenomen temporal, i en el pitjor, amplificava i aprofundia els efectes de la pobresa en els països i segments de població perdedors de l’equació en què es basaven.

Foto: Wikipedia – Anne S.K. Brown Military Collection

Aquesta perspectiva va influir molt en la seva visió sobre l’acció britànica a la Xina i a l’Índia. A parer de Marx, el comerç de l’opi —que es va inflar desmesuradament entre finals del segle xviii i principis del xix— era una empenta necessària per a la fràgil economia britànica. Marx creia, literalment, que la corona britànica (per mitjà de la Companyia de les Índies Orientals) estava forçant els indis al conreu de l’opi i els xinesos a l’addicció; tot plegat en nom del lliure comerç.

Pel que fa a les insurreccions, has assenyalat l’existència en els escrits de Marx del que amb indulgència podríem anomenar «tensió» i, amb menys indulgència, «contradicció». L’esclat de la revolució de 1848 a França i arreu va ser, jo diria, l’esdeveniment políticament més significatiu en la vida de Marx, certament abans del naixement de la Primera Internacional i de la instauració de la Comuna de París el 1871. Després de 1848, Marx va comprendre quin era el poder de la contrarevolució, i va començar a creure que els sistemes econòmics i de govern existents no podrien ser enderrocats sense un proletariat prèviament informat i organitzat i susceptible de ser mobilitzat per fer-ho. Però passaven els anys i es feia patent que en moltes nacions tal organització estava a les beceroles, si és que existia.

Marx se sentia atret per almenys dos aspectes de la vida nord-americana: la inexistència de monarquia i d’una aristocràcia establerta.

I en canvi, llegint els articles de Marx al New York Tribune, és inevitable veure-hi una urgència, una excitació —quasi una impaciència— en el retrat que feia d’algunes revoltes i crisis a Europa i a l’Índia. De vegades escrivia com si una determinada alça en el preu del blat de moro o una certa brega amb les autoritats gregues hagués de ser l’espurna que faria esclatar la revolució. I no és que li hàgim de retreure haver-se sentit d’aquesta manera; al cap i a la fi, durant aquell període les monarquies europees s’estaven ensorrant, i certament si més no les revolucions liberals semblaven possibles en diversos escenaris. Però de vegades fa l’efecte que la disciplina de pensament l’abandoni i es torna propens a la tautologia que la revolució només s’esdevindrà quan les masses estiguin preparades, quan en realitat no podem saber del cert si les masses estan preparades fins que fan una revolució.

Fas notar que la visió de Marx sobre els Estats Units és sorprenent, tenint en compte la trajectòria del marxisme al segle xx. Podries elaborar-ho? Quina era la seva visió sobre la Guerra de Secessió dels Estats Units i sobre la cobertura que li donava la premsa britànica?

No sé si va escriure mai cap assaig en què exposés un punt de vista integral sobre els Estats Units, per tant cal inferir-lo una mica del que va escriure durant la Guerra de Secessió, així com de determinats fets, com ara que signés una carta de l’Associació Internacional dels Treballadors a Abraham Lincoln, felicitant-lo per la seva reelecció el 1864. Cal dir també que Marx mai no va visitar els Estats Units.

Tanmateix, és clar que se sentia atret per almenys dos aspectes de la vida nord-americana: la inexistència de monarquia i d’una aristocràcia establerta. Marx seguia amb interès la política dels Estats Units i creia que la fundació del Partit Republicà i l’elecció de Lincoln eren esdeveniments de primer ordre en la història d’aquest país.

Foto: Wikipedia – E. Delacroix

Marx dirigia afilats atacs contra la premsa britànica per la hipocresia amb què, segons ell, cobrien la Guerra de Secessió. La indústria tèxtil era un enorme motor de l’economia britànica (després de tot, donava feina a Engels), i depenia del cotó barat del Sud esclavista dels Estats Units. Així que quan la premsa britànica criticava Lincoln per ser massa radical o per no ser-ho prou (una observació comuna era que el Nord realment no volia abolir l’esclavatge, sinó simplement protegir la Unió, cosa que significava protegir el dret a la tinença d’esclaus en els estats on encara n’hi havia), Marx es llançava contra la hipocresia que encobria la circulació efectiva del cotó barat.

Com creus que la lectura d’aquests textos modificarà la nostra comprensió de Marx?

De diferents maneres. En primer lloc, els lectors dels manuscrits econòmics i filosòfics de Marx poden concloure que era un pensador abstracte, preocupat principalment per la teoria i allunyat de les qüestions quotidianes immediates. Per descomptat, Marx era més abstracte que la majoria, però crec que aquests textos demostren que vivia amb intensitat i passió els detalls —diria que fins a la minúcia— de la vida pública del segle xix. De fet, alguns observadors contemporanis sostenen que la seva activa participació en l’escriptura periodística va influir de manera significativa en els seus treballs més profunds i d’abast més ampli; una línia d’investigació que jo crec que val la pena seguir.

Marx s’hauria de pensar com a escriptor professional, com a periodista.

En segon lloc, és comú entre els marxistes contemporanis considerar que la seva pròpia línia de pensament és objectiva i científica i queda lluny del sentimentalisme i moralisme propis del pensament de liberals i altres. Sí que hi ha una mica d’això, i certament en altres contextos Marx considerava el seu propi treball pròxim al mètode científic. Però si s’examinen els escrits més apassionats i persuasius del volum es comprovarà que en general giren al voltant de causes que, com a mínim, semblen imperatius morals: posar fi a l’esclavatge, acabar amb el comerç d’opi i l’addicció que hi va associada, donar veu a la gent comuna en la gestió dels seus afers i l’erradicació de la pobresa. No és gaire original referir-se a Marx per assenyalar l’aparent contradicció que hi ha entre concebre la història com el resultat inevitable de forces internacionals en conflicte i intentar encoratjar la gent perquè en prengui les regnes; és el que podríem anomenar fal·làcia determinista. Si més no, aquests escrits mostren que Marx mai no es va acontentar d’arrepapar-se i contemplar com la història seguia el seu curs; ell se sentia impel·lit a persuadir, a fer servir les rotatives per demostrar que la seva visió del món era la més sensata.

Això ens porta a la darrera qüestió: avui dia Marx s’ensenya com un teòric de l’economia, com a pensador de la política i fins a cert punt com a historiador i filòsof. Totes les categories són vàlides, i al mateix temps totes són incompletes. Però el registre històric suggereix almenys una altra categoria: que Marx s’hauria de pensar com a escriptor professional, com a periodista. El volum dels Penguin Classics que vaig editar n’és només una mostra: amb l’ajuda d’Engels, Marx va produir un total d’uns cinc-cents articles per al New York Tribune, que en conjunt suposen set del total de cinquanta volums de les obres completes de tots dos autors. Jo crec que estem més a prop de comprendre la importància de la retòrica en el treball de Marx si pensem en ell com a periodista.

Article originalment publicat a Tribune
Traducció de L’Entrellat
Foto de portada: Pxfuel.com

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Escriptor. Col·labora amb mitjans com Tribune Magazine i MR Online

Comentaris

El Marx periodista

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.