Dret a…?

No vull tenir «dret a...», sinó que vull tenir tots els drets junts i d’una vegada, perquè la democràcia és això

Dret a…?

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

No vull tenir «dret a...», sinó que vull tenir tots els drets junts i d’una vegada, perquè la democràcia és això
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

No m’agrada l’expressió, ensopego amb la seva bona voluntat. Perquè, d’antuvi, em sona a excepció, és a dir, a una cosa ocasional, puntual, sota el supòsit d’una dominació general. Qui, què i com ens continuarà dominant després en la resta de coses, per dir-ne així?

No m’agrada la prioritat i proliferació del terme dret a… Difumina el caràcter tècnic i coactiu del Dret. Com que l’únic capaç d’imposar-lo és l’estat, ell seria, d’antuvi, l’únic capaç de reconèixer-lo, interpretar-lo, jerarquitzar-lo… o rebutjar-lo, com fa la jurista «eminent» (segons el ministre de l’Interior) Carmen Calvo. Com s’ha fet sempre, reduint els «drets» a individuals i excloent-ne expressament allò polític.

No vull tenir «dret a…», sinó que vull tenir tots els drets junts i d’una vegada, perquè la democràcia és això

El Dret, a més, es defineix com generalitat. I quan, a l’Espanya actual, plou aclaparadorament «l’estat-de-dret», l’estat-de-dret», es repeteix una retòrica del franquisme, sense ni tan sols modificar-la, suposant que la generalitat del dret no només el defineix, sinó que també basta per a justificar-lo. Pedro Sánchez proposava prohibir per llei un referèndum d’autodeterminació. La qüestió de si aquesta llei és justa o no, ni tan sols no es planteja: és «útil» (així no caldria recórrer a conceptes anteriors a la democràcia com ara el de «sedició» pacífica). S’utilitza ad hoc la normativitat coactiva per a posar portes al camp democràtic. I no només s’utilitza; recordo que el ministre de Justícia Rafael Catalá se’n va arribar a vantar públicament, precisament amb Catalunya.

No vull tenir «dret a…», sinó que vull tenir tots els drets junts i d’una vegada, perquè la democràcia és això, i no una mera sèrie de procediments formals. Amb el nom de Dret, se’ns imposa una normativitat independent del que és just. Això es decideix en un lloc altre que una política convertida en simulacre. No és la possibilitat —a Catalunya, a Euskadi— d’una secessió el preocupant, sinó el fet que la gent es declari subjecte de la política, ciutadania real, no simulada.

L’estat nacional, sorgit fa dos-cents anys, és una closca esquerdada. No és possible mantenir-lo com única imatge jurídica de la democràcia, ni tan sols esmicolant-lo.

L’estat nacional, sorgit fa dos-cents anys, és una closca esquerdada. No és possible mantenir-lo com única imatge jurídica de la democràcia, ni tan sols esmicolant-lo. Els estudiants acampats davant la Universitat de Barcelona no parlaven només d’independència, sinó també d’una altra política, de baix a dalt, extensiva horitzontalment, diversa.

L’estat nacional espanyol no té com a antecessora la Constitució de 1812, ofegada (a Espanya) mitjançant una intervenció estrangera, ni la Primera República, proclamada pacíficament, empaitada per les «potències» europees i resolta per un pronunciament militar, ni el triomf pacífic de massiva la Segona República, liquidada ja amb intervenció estrangera massiva, directa i indirecta. Franco és «l’anterior cap d’estat»; ell, l’últim rebel de debò, genocida i no només dictador, protagonista de la nostra Re-instauració. Europa, i ara els Estats Units, protegeixen la seva herència.

L’exigència catalana de República és un dilatat fet històric real, dels que no entren en els abstractes «drets a…», adés individuals, adés col·lectius; realitat que reclama justícia en una democràcia i, per tant, un altre Dret. D’aquí el fantasma de Companys, que treu el cap sota la insistent exclusió per Casado i Rivera de tota possibilitat d’amnistia política; d’aquí la fantasia feixista de retrotraure les autonomies a la situació que hi havia sota el franquisme. L’Estat espanyol és un titella internacional, de política interna fantasmagòrica, regida per una Constitució implícita: el domini absolut de la seva vella oligarquia, reconstituïda una vegada i una altra.

Traducció de Daniel Escribano
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Filòsof. Traductor, entre d’altres, de diverses obres de Hegel i Marx.

Comentaris

Dret a…?

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.