Autoconstrucció i nova ciutat a Veneçuela

La ciutat veneçolana es constituí com a expressió del model d’acumulació basat en l’extracció petrolera i la indústria de la construcció s’articulà, especialment les darreres dècades, entorn de la transferència de rendes de l’Estat cap al sector privat.

Autoconstrucció i nova ciutat a Veneçuela

Autoconstrucció i nova ciutat a Veneçuela

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La ciutat veneçolana es constituí com a expressió del model d’acumulació basat en l’extracció petrolera i la indústria de la construcció s’articulà, especialment les darreres dècades, entorn de la transferència de rendes de l’Estat cap al sector privat.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Lluita de classes i transformació urbana

La ciutat en el capitalisme és expressió de l’esquema d’acumulació de capital basat en l’esquerda entre els que són els amos dels mitjans de producció i els que només disposen del seu treball. Alhora, forma part estructural de l’engranatge d’aquesta acumulació a través de la indústria de la construcció. Pel que fa al primer aspecte, és una tendència clara a nivell mundial la separació cada vegada més gran entre el cost de l’habitatge i els ingressos mitjans de la classe treballadora. Quant al segon, l’articulació entre les empreses immobiliàries i el model específic d’acumulació es desenvolupa a cada país, entrellaçat amb el sistema mundial.

En la línia del que s’ha dit, les ciutats llatinoamericanes –al Sud Global en general- són la representació més clara i acabada de les economies dependents de l’explotació de recursos naturals, en les quals es produeix el desplaçament de grans masses humanes cap a les capitals, on es concentra un percentatge majoritari de la població total. Aquest desplaçament determina la manera com es crea l’espai urbà. Les bosses de misèria a la perifèria de les capitals, els espais privilegiats reservats als rics, la distribució en els serveis, entre altres coses, parlen d’aquests fenòmens.

quan Hugo Chávez va arribar a la presidència el 1999, l’Estat havia abandonat completament el seu paper en el sector immobiliari tweet

A Veneçuela es reconeix l’impacte que tingué el naixement de la indústria petrolera en la configuració del territori, la migració interna i la formació de les metròpolis. La ciutat veneçolana es constituí com a expressió del model d’acumulació basat en l’extracció petrolera i la indústria de la construcció s’articulà, especialment les darreres dècades, entorn de la transferència de rendes de l’Estat cap al sector privat. D’aquí que quan Hugo Chávez va arribar a la presidència el 1999, a contracorrent de la imposició del model neoliberal, l’Estat havia abandonat completament el seu paper en el sector immobiliari, i l’havia deixat en mans de les empreses privades. Alhora, entre 1989 i 1999, aquell afermament neoliberal reforçà un model segons el qual l’Estat assignava divises o crèdits a les empreses privades per a la construcció d’habitatges que, més tard, el mateix Estat comprava per a vendre-les als seus treballadors: un negoci rodó.

Font: Wikipedia – Alexcocopro

En paral·lel, com en tot Amèrica Llatina, a Veneçuela l’avenç del neoliberalisme suposà l’aparició de múltiples moviments socials que resistiren a les polítiques dels seus governs i emprengueren lluites clau contra el desposseïment els seus drets. La disputa pel sòl urbà és molt rellevant perquè el 52% de la població veneçolana viu en barris dins de les ciutats en els quals hi havia una absència gairebé absoluta de condicions d’habitabilitat. En aquest context es produeix l’arrencada del «procés bolivarià», almenys a partir de l’arribada al govern.

Pobladors i pobladores contra el latifundi urbà

El moviment de pobladors i pobladores, que ve d’aquelles lluites contra el neoliberalisme, s’articula ara en el context d’un procés que recolza en el suport dels sectors populars i propugna una política orientada a posar fi a la desigualtat. El 2004 neix una organització que es proposa parir un barri nou des del barri existent, amb les condicions mínimes per a viure bé. A partir d’aquell moment, aquesta idea es consolida pas a pas i deixa de ser un nucli de lluita reivindicativa per a convertir-se en la llavor d’unes noves relacions socials de producció de la vida urbana. Aquest objectiu suposà immediatament la identificació de terrenys infrautilitzats dins de la ciutat ja existent, cosa que implicà alhora una disputa contra els capitalistes, conflicte que tingué com a contraofensiva principal la criminalització de les preses de terrenys erms o dedicats exclusivament a l’especulació; als qui feien això, se’ls anomenà «invasors».

l’organització comunitària per a la construcció col·lectiva d’habitatges té el potencial exemplar de ser una llavor de la societat que necessitem. tweet

La lluita contra el latifundi urbà és una expressió de la lluita de classes i, com a tal, no està exempta de totes les contradiccions en el marc d’un procés progressista en el context de la democràcia representativa. És per això que no pocs funcionaris del govern veneçolà es van fer ressò dels atacs contra aquells pobladors i pobladores que havien identificat terrenys per a construir-hi cases dins de les ciutats. Amb tot, també fou símptoma de la relació amb el govern de Chávez el suport que aquest donà a la lluita dels llogaters i la crida a la conformació dels Comitès de Terres Urbanes, bona part dels quals paririen els Campaments de Pioners.

Font: Resumen Latinoamericano

El 2011, quan es complien 12 anys de procés polític, Hugo Chávez advertí un dèficit en la construcció d’habitatges en el període que havia de culminar, en el qual s’havia afrontat un cop d’Estat, sabotatges continus i una crisi del sistema capitalista mundial. Amb vista a això, es proposà el llançament de la Gran Missió Habitatge Veneçuela, que es va plantejar com a meta la construcció de tres milions d’habitatges per a saldar el deute històric en aquesta matèria. A partir d’allà es llançà un model de política pública que ha estat objecte d’elogis, reconeixement internacional, anàlisi detallada i difusió. En paral·lel, el moviment de pobladors aconseguí concretar, després d’anys de lluita, una reunió històrica amb el president Chávez, que els permeté rebre un impuls clau per a avançar en la construcció d’habitatges, no des de l’Estat ni des del sector privat, sinó des de l’organització de base.

Tot i reconèixer el canvi qualitatiu que representa la Missió Habitatge per a la vida de milions de persones, a part de la seva importància com a política pública en contrast amb la resta del món, partim del fet que la construcció i lliurament d’habitatges pel govern no representa en si mateix un nucli fonamental per a la construcció d’una ciutat més enllà de la que hi ha en el capitalisme. D’altra banda, l’organització comunitària per a la construcció col·lectiva d’habitatges, que apunta a la construcció de noves relacions urbanes, sí que té el potencial exemplar de ser una llavor de la societat que necessitem.

De l’autoconstrucció individual a l’autoconstrucció col·lectiva

Els campaments de pioners són un espai del moviment de pobladors i pobladores en el qual un terreny ocupat per la comunitat organitzada és transformat per a construir-hi habitatges, però més que no pas això, fer una nova comunitat. Aquest model d’autoconstrucció es basa en la participació directa de les famílies que hi viuran, bona part de les quals es troba guardant l’espai; durant el temps que dura l’activitat es distribueixen en diversos horaris i guàrdies. El principi és que, sense negar el suport necessari del govern, la participació directa en la construcció de l’habitatge no només en redueix els costos sinó que es converteix en una militància transformadora de les relacions socials existents fins ara.

Set de cada deu habitatges han estat construïts directament per la gent, dues per l’Estat i una pel sector privat tweet

A Veneçuela, històricament la majoria d’habitatges han estat construïts directament per la gent, de manera individual i producte de la mateixa exclusió del sistema. Set de cada deu habitatges han estat construïts directament per la gent, dues per l’Estat i una pel sector privat. Així van néixer els barris que ocupen part important de les capitals llatinoamericanes. Del que es tracta quan «un barri construeix un altre barri» és que això que succeïa de manera fortuïta, en context d’una revolució es faci de manera organitzada, i apunti a la creació d’espais urbans on es visqui d’una altra manera. Que el procés de creació de les ciutats hagi anat així també generà unes determinades condicions, un conjunt de sabers populars en l’àmbit de la construcció; és per això que de l’autoconstrucció individual es pot passar a l’autoconstrucció col·lectiva.

Font: PXHere

Actualment, enmig d’una profunda crisi econòmica, estimulada per les sancions estatunidenques, el sector de la construcció es troba profundament afectat; amb tot, els campaments de pioners no s’aturen de treballar. Aquí hi ha una clau fonamental de la sostenibilitat d’un model de transformacions, perquè apostar per la gent és molt més sòlid que no dependre de la bonança de matèries primeres per a impulsar la construcció d’habitatges. A més, es tracta d’una aposta a llarg termini per la construcció d’una nova ciutat que no estigui basada en la reproducció acumulativa de capital, sinó en la producció de la vida humana a partir d’altres relacions socials.

Avui dia existeixen 23 campaments a Veneçuela, en els quals s’agrupen 2.800 famílies. D’aquests, cinc han culminat la construcció, i en els seus habitatges resideixen 580 famílies, i cinc més es troben en obres. La resta està en una fase de custòdia per a iniciar els treballs. Totes les famílies participen en el procés des del començament, ja que no es limiten a la construcció, sinó que en formen part des del disseny del projecte; entre tots i totes elaboren el seu projecte de vida col·lectiu. Podria pensar-se que en un procés d’esquerra aquestes experiències haurien de ser molt més extenses; tanmateix, és part de la mateixa lluita de classes que aquestes alternatives no siguin visibles per tal que no representin una via clara de treball comú.

Font: Flickr – Jaume Escofet

A Veneçuela, l’aposta per la transformació anticapitalista s’ha articulat entorn de la comuna com a espai territorial de construcció col·lectiva, i l’autoorganització per a la construcció contribueix en aquesta mateixa línia d’acció. A la ciutat comunal, la vida social comença des del procés mateix de posar-ne els fonaments. És per això que aquestes experiències representen una amenaça per al negoci de l’habitatge, que comença per l’acumulació rendista del sòl urbà i converteix la ciutat en un privilegi per a pocs. El que comença com una disputa pel dret a la ciutat acaba essent, en el marc d’una transformació col·lectiva a gran escala, l’aposta per la creació d’una altra ciutat.

Durant el mes de novembre es publicà un reportatge sobre els campaments de pioners que permet de conèixer millor l’experiència. Es pot consultar a la pàgina web de la revista Correo del Alba.

Foto de portada: Flickr – Joaquín Pons Sanpedro
Traducció d’Oriol Valls
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Manuel Azuaje Reverón (1989). Professor universitari. Editor, columnista i crític de cine. Membre de la Red en Defensa de la Humanidad.

Comentaris

Autoconstrucció i nova ciutat a Veneçuela

  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

All articles loaded
No more articles to load

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.