Revolució sense revolucionàries?

El moviment d'alliberament kurd ha desenvolupat una forta elaboració al voltant de l'ètica militant i la virtuositat dels seus quadres. En podem aprendre quelcom?

Revolució sense revolucionàries?

Revolució sense revolucionàries?

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El moviment d'alliberament kurd ha desenvolupat una forta elaboració al voltant de l'ètica militant i la virtuositat dels seus quadres. En podem aprendre quelcom?
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La lluita socialista s’ha de guanyar en primer lloc en la pròpia personalitat, però no d’una forma individualitzada, sinó en la forma d’una organització revolucionària, en la camaraderia i l’aliança col·lectiva contra els règims genocides de la Modernitat Capitalista

Michael Panser

internacionalista caigut a les muntanyes de Kurdistan el desembre del 2018

Sens dubte, un dels llegats més desastrosos que ens han deixat la derrota de l’últim «assalt proletari» -amb el consegüent triomf de la contrarevolució neoliberal a escala global – és haver-nos derrotat no sols en el terreny dels projectes polítics en disputa, sinó més profundament en el dels valors i fonaments ètics que els hi són intrínsecs. Així, no només ha aconseguit destruir o subsumir en la seva lògica les organitzacions de masses que li feien front, sinó també haver universalitzat i infiltrat fins al moll de l’os dels espais antagonistes una forma de vida, mentalitat, i dinàmica relacional de caràcter liberal que neutralitza des de dins tota perspectiva revolucionària, fins i tot abans que aquesta pugui llençar-se a un embat seriós per a avançar en els seus objectius polítics transformadors.

Foto: Rojava Information Center

Durant les darreres dècades, el feminisme s’ha trobat pràcticament sol posant sobre la taula l’escissió evident entre l’ esfera «política» i l’esfera «personal», revelant la distància abismal que s’ha format entre el projecte que proposem per a la societat i les conductes i valors que mostrem en el nostre dia a dia com a militants. N’hi ha prou amb una ullada lleument profunda de l’estat intern i cultura organitzativa dels nostres espais polítics per constatar la necessitat de reprendre de nou la qüestió de la personalitat militant, acceptant la insostenibilitat de voler fer una impugnació radical i general de les relacions socials capitalistes i patriarcals sense voler al mateix temps fer un mínim esforç per desarticular aquestes relacions en les nostres vides particulars, dins i fora de les organitzacions militants.

Hi ha dues lluites, dues jihad. Una de gran i una de petita. La gran és contra un mateix. L’altra, la petita, és contra l’enemic.

En aquest sentit, el moviment d’alliberament kurd ens aporta un exemple que per la centralitat que dona a aquest aspecte en concret, ens pot ser útil a l’hora de desenvolupar de nou una cultura militant a l’alçada dels desafiaments actuals. I diem «de nou» perquè justament el que fa interessant el marc ideològic i metodologia organitzativa d’aquest moviment no és alguna mena d’innovació radical, sinó haver sabut conservar, actualitzar, i sintetitzar elements propis de la centenària tradició revolucionària de la que formem part, i que al nostre parer mantenen intacte el seu potencial transformador (quan els sabem adaptar a cada context concret).

L’organització revolucionària i els seus quadres

Hi ha dues lluites, dues jihad. Una de gran i una de petita. La gran és contra un mateix. L’altra, la petita, és contra l’enemic. Quan s’ha vençut en la lluita contra un mateix, enfrontar l’enemic és la part fàcil. Aquesta és la imatge que recurrentment utilitza Abdullah Öcalan, líder del Partit dels Treballadors Kurds (PKK), per abordar la importància de la personalitat militant i el desenvolupament d’una ètica revolucionària capaç d’enfrontar-se amb vocació de victòria als reptes que ens planteja avui el Sistema-món capitalista.

El moviment d’alliberament kurd aplega un incomptable nombre d’organitzacions, institucions, fronts sectorials i estructures diverses al llarg de les quatre parts de Kurdistan i més enllà. Tot i això, podem dir que el nucli dur, la força motora que irradia energia i direcció política al conjunt del moviment és el PKK. Aquest, malgrat que en el seu paradigma polític de la Modernitat Democràtica integri elements molt diversos de la tradició socialista (l’anarquisme inclòs), respon al model de l’organització de quadres, articulat a través del Centralisme Democràtic i basat en la figura del revolucionari professional desenvolupada per Lenin.

Sempre en la Història els grups humans han tendit a agrupar-se en organitzacions cohesionades i solidificades per una visió comuna que sintetitza un determinat bagatge de coneixements històrics per donar respostes a les qüestions socials del moment. Per al moviment kurd, la tasca d’una organització revolucionària avui dia és la d’agafar el relleu i actualitzar la tradició històrica que, persistentment però sota diferents formes, ha tractat d’emancipar la societat al llarg del temps. A partir de preguntar-nos «què vol dir ser lliure, quina és la vida correcta?», l’organització ha de bastir una línia política (ideològica, ètica, estratègica i tàctica), que pugui reconstruir, defensar i desenvolupar allò que defineix la societat (una ètica comunal) front un sistema de dominació política, econòmica i ideològica que l’ofega, i que imposa una lògica radicalment contrària (patriarcal, antidemocràtica i antisocial). És ser capaços de dur a la pràctica una forma de vida i una alternativa sistèmica que doni resposta als problemes que ha generat aquesta lògica i que superi l’estat de crisi en la que ens ha sumit el sistema capitalista a tots els nivells.

Foto: Flickr – Kurdishstruggle

Ser militant d’una organització com aquesta, per tant, no és sinònim de realitzar tasques per a l’organització, significa ser l’exemple vivent de la seva línia política en tot moment i a tot arreu, en tots els àmbits de la vida. Significa encarnar els seus valors, seguir una forma de vida que representi en la pràctica l’ètica revolucionària de l’organització. Una organització forta requereix de quadres forts, quadres que en qualsevol situació siguin capaços d’analitzar el moment en relació al marc ideològic del moviment, i aportar en la pràctica un exemple a seguir, desenvolupant propostes i iniciatives d’acord a aquest marc. Cal remarcar aquí que quan ens referim a marc ideològic no ens referim només a una teoria, una anàlisi macroestructural del sistema capitalista o el disseny d’una societat futura socialista, sinó en primer lloc i abans de res una ètica i uns valors comunals i democràtics oposats a la lògica del sistema capitalista.

Ser militant significa, per al moviment d’alliberament kurd, ser la força de solució de les problemàtiques socials, la que és capaç de trobar i potenciar l’energia de la societat. Significa prendre en tot moment la responsabilitat que la situació requereix, no defugint els problemes sinó actuant i tractant de condicionar cada situació per petit que sigui el marge d’influència. El poder de la consciència, l’esforç, la disposició constant a lluitar amb un mateix, la devoció al Poble i la cerca de les causes dels problemes que l’afecten en són característiques fonamentals. El seu paper de lideratge social no es basa en donar ordres ni discursos, sinó en donar exemple i solucions. Per tant, la construcció d’una personalitat militant és una tasca primordial en el desenvolupament de l’organització i el procés revolucionari.

Ser militant significa, per al moviment d’alliberament kurd, ser la força de solució de les problemàtiques socials, la que és capaç de trobar i potenciar l’energia de la societat.

Per a ingressar com a quadre (kaddro) al Partit, el militant ha de comprometre’s per jurament a entregar la resta de la seva vida a l’organització, a lluitar fins la seva última gota de sang i apartar del seu camí tot el que no sigui la lluita revolucionària en el marc del Partit. Els militants que s’uneixen al Partit ho fan de per vida i renuncien a tota propietat, família, relació sexoafectiva i carrera professional. A partir del moment en el que fa aquest jurament, el quadre farà un tall radical amb la vida que feia dins el sistema i passarà a ser un més dins l’organització. A menjar, vestir-se i armar-se amb el que li proporciona l’organització, a viure i treballar les 24 hores amb la resta de companys, a dedicar la totalitat del seu temps, atenció i energia a completar amb èxit la tasca que en cada moment li assigni l’organització. Deixarà d’anar allà on vulgui, dedicar el seu temps al que li vingui de gust, o ajuntar-se amb aquells companys amb els que senti més afinitat. En tot moment estarà enquadrat en una subestructura del Partit, sota la guia d’uns responsables que li donaran a ell i als companys amb els que comparteixi tasca un mandat clar amb objectius concrets. En definitiva, la seva «vida personal/individualitat» i la seva «activitat militant/col·lectivitat» deixaran de ser esferes separades o contradictòries i trobaran la seva unitat en el marc de la vida com a revolucionari dins l’organització.

Foto: Wikipedia- Kurdishstruggle

El procés de preparació de nous militants ens ofereix però una imatge representativa de les vies i mecanismes que utilitza el moviment per al desenvolupament de la personalitat militant, i que al  nostre parer és poden identificar en tres nivells: la formació, la vida col·lectiva entre companys i la lluita i el treball revolucionari en si.

La formació

La formació té un paper central en el projecte polític del moviment kurd. Per il·lustrar aquesta importància, sovint es cita que Plató va dir «Coneix-te a tu mateix», Lenin »Organització, organització i organització» i Öcalan «Formació, formació, formació».

Per entendre-ho millor, podem prendre com a exemple les sessions de formació per les que passen els nous militants. Quan un militant s’uneix al Partit és enviat a les muntanyes amb la guerrilla, on durant un període determinat es dedicarà a fer una formació bàsica. Durant aquest temps viurà comunalment amb la resta de nous militants, treballarà amb ells en les tasques que imposa la vida guerrillera a les muntanyes i participarà en sessions formatives durant dies sencers, sobre temes tant pràctics com teòrics. Aquestes sessions estan generalment enfocades a la història del moviment, la història del Kurdistan, el paradigma de la Modernitat Democràtica, l’anàlisi de l’Estat i el capitalisme, els valors revolucionaris, la història de la lluita de les dones, el sexisme social, etc.

En cap cas s’ha d’entendre aquest procés educatiu com un una mera adquisició de coneixements teòrics, ja que l’objectiu central és vincular el marc ideològic amb la pròpia vida. Durant aquests mesos de formació, els nous militants s’hauran de preguntar què ha significat per ells néixer en una família kurda, turca o àrab; de classe camperola, obrera, o petitburgesa; què ha significat créixer com a dona o home; quines actituds patriarcals observen en ells mateixos, etc. Al final d’aquest procés hauran d’haver reflexionat individualment i col·lectiva sobre com les contradiccions socials s’expressen en la seva pròpia personalitat, i com poden superar aquestes contradiccions en un sentit revolucionari, seguint la idea que «analitzar la persona és analitzar la societat i analitzar el moment és analitzar la Història».

Foto: Flickr – Kurdishstruggle

En aquest procés, la reflexió sobre el Patriarcat i les actituds masclistes té un paper absolutament central. Després dels anys 90, quan les dones del moviment van completar el camí de crear les seves pròpies estructures autònomes, van decidir també iniciar cursos de formació per a homes sota la consigna de «Matar la masculinitat dominant».

Una de les principals crítiques del moviment kurd vers els moviments d’emancipació del segle passat és que van fracassar per no haver situat l’alliberament de la dona com el primer pas de la transformació socialista.

Actualment els continguts i perspectives d’aquests cursos s’han fet transversals a totes les formacions i s’han integrat en totes les estructures el moviment. Son l’expressió pràctica del corpus ideològic formulat per Öcalan, segons el qual «el primer deure de l’home socialista és preguntar-se com s’ha de relacionar amb la dona», en tant que «la dona és la primera colònia, la primera classe subjugada i explotada de la Història de la humanitat». No en va, una de les principals crítiques del moviment kurd vers el Socialisme Real i els moviments d’emancipació del segle passat és que si van fracassar va ser entre d’altres raons per no haver situat l’alliberament de la dona com el primer pas de la transformació socialista.

El procés de construïr-se com a revolucionari complet i d’esdevenir kaddro, però, no acaba mai, ja que haurà de lluitar sempre per vèncer les seves tendències contrarevolucionàries i ser un amb la filosofia i els valors de la llibertat. Així doncs, és un aspecte essencial de la vida dels militants, alternant períodes de treball amb períodes d’educació, a més de fomentar l’auto-educació com una tasca prioritària i permanent. Els períodes de formació tenen a més una metodologia particular: es realitzen en grups que durant un temps s’aïllen de la resta de la societat i del moviment per tal que el grau d’atenció i concentració sigui màxim i es creï una atmosfera precisa per a la introspecció i la reflexió col·lectives.

La vida col·lectiva entre companys

Si hi ha una paraula que pot arribar a sintetitzar tots els valors de fraternitat revolucionària que estan al cor del projecte del moviment kurd, és heval (company-amic). La hevaltî, l’actitud de camaraderia, altruisme i solidaritat amb els companys és un tret fonamental de tot militant. No s’ha d’entendre com un fenomen que es dona espontàniament per afinitat, sinó com un esforç permanent que ha de guiar les relacions personals entre totes les persones de l’organització, que no pot ser assumida com un cúmul de «grups d’amics». Dins l’organització, no es pot ser company amb aquell amb qui tendim a connectar més fàcilment, i ser estrany amb qui no. Ans al contrari, la hevaltî significa posar més esforç i dedicar més energia justament als companys a qui ens costa més conèixer i entendre, amb qui pel motiu que sigui podem sentir-nos inicialment més lluny, xocar o tenir desavinences.

Foto: Flickr – Kurdishstruggle

El sentit de la hevaltî és més profund que el de l’ajuda mútua en els treballs concrets que compartim.

Cada company és un mirall per a l’altre. Pot veure i identificar les seves potencialitats i límits millor que ell mateix. El seu deure no és passar per alt els errors de l’altre per fer-lo sentir bé, sinó a la inversa, fer-li veure aquests errors, assenyalar-los en clau ideològica, fer-li crítiques amb les que pugui prendre consciència de debilitats i equivocacions que potser ell mateix no és capaç d’identificar.

La crítica i l’autocrítica pretén resoldre les contradiccions i antagonismes entre companys i entre tendències ideològiques.

El mètode de la crítica i l’autocrítica, que és herència dels bolxevics russos i el moviment comunista de Mao Tse-Tung, és un mecanisme essencial i quotidià en la vida de l’organització. De forma periòdica, els militants que viuen junts es reuneixen per celebrar el tekmîl, un espai per a compartir en col·lectiu crítiques i autocrítiques on es posen de relleu els problemes i errors observats, així com propostes per a superar-los. Els tekmîl no són moments per a la confrontació personal, sinó per a la confrontació ideològica, per a la lluita respecte les actituds que estan fora i en contra de la línia política i dels valors de l’organització. La crítica no és ni pot ser un atac personal, sinó un regal, un esforç per ajudar a avançar i desenvolupar-se al company al qual es fa la crítica sobre la base de l’estima i en el marc de tota la col·lectivitat. Per aquest motiu, els tekmîls han de ser portats d’una certa manera, evitant entrar en acusacions creuades, justificacions, acompanyant sempre les crítiques de propostes…

La crítica i l’autocrítica pretén resoldre les contradiccions i antagonismes entre companys i entre tendències ideològiques (revolucionàries i contrarevolucionàries). Es basa en la idea de no rebutjar mai un company, ni acceptar mai l’enemic que viu en nosaltres mateixos. El paradigma ideològic del moviment es fonamenta en una concepció de l’ésser humà segons la qual l’important no és tant allò que una persona és en acte, sinó el que és en potència, el que pot arribar a ser treballant la seva personalitat. Com diu Öcalan, «si una persona esta totalment bruta i només té un cabell de net, el deure del revolucionari és fer tota la persona neta a partir d’aquest cabell».

La vida comunitària a les estructures del moviment, on sempre s’està rodejat de companys, hi ha uns objectius, normes i valors clars i comuns, es comparteix tot, i es passa molt temps plegats, permet una mirada molt més clara a la personalitat de cadascú, possibilita un coneixement mutu i una confiança més profunda.

Foto: Flickr – Kurdishstruggle

La lluita i el treball revolucionaris

En el moviment kurd sovint es repeteix, «la millor formació és la vida mateixa». La praxi, enfrontar-se als problemes concrets, reals i quotidians que planteja la lluita i el treball revolucionari, són la millor font de coneixement i aprenentatge. En aquest sentit, es diu que «l’enemic és el forjador del revolucionari»: els seus atacs, per durs que siguin, no destrueixen el revolucionari, l’ensenyen, el fan més fort.

Hi ha probablement dos períodes clau en la història del moviment pel que fa al desenvolupament dels valors revolucionaris i la personalitat militant: un és el primer període del Partit, on un petit grup de militants entorn Öcalan preparava la fundació formal de l’organització, i l’altra és la resistència a la presó d’Amed, just després del primer gran cop repressiu que va patir el Partit.

La praxi, enfrontar-se als problemes concrets, reals i quotidians que planteja la lluita i el treball revolucionari, són la millor font de coneixement i aprenentatge.

En el primer període, aquest petit grup de militants es dedicava fonamentalment a l’estudi de la teoria i els moviments revolucionaris d’arreu del món per tal de construir una base política sòlida pel moviment. Durant anys, van estar vivint junts en condicions extremadament precàries, compartint el poc que tenien i creixent junts a través de la crítica i l’autocrítica. D’origen pobre i camperol, els integrants d’aquest cercle feien torns per treballar en extenuants jornades al sector de la construcció, mentre la resta dedicava la totalitat del seu temps a l’estudi dels llibres que es podien permetre comprar.

Foto: Rojava Information Center

En el període de la presó d’Amed els i les preses polítiques van lliurar una resistència a vida o mort davant la brutalitat dels carcellers i l’aparell judicial, decidits a convertir el procés en una victòria política del moviment sobre l’Estat turc. Completament desarmats, nus, i en mans de l’enemic, només tenien els seus cossos i la seva consciència ideològica per lluitar i mantenir la resistència, fins i tot al preu de la seva pròpia vida. Aquest període va suposar una prova de foc de la fortalesa política del nounat PKK. Es va guanyar el suport del Poble demostrant que les seves creences eren sòlides, que lluitarien fins al final per desfavorables que fossin les condicions i que estaven disposats a donar la vida per la causa, com efectivament va succeir en el cas del màrtir Mazlum Dogan (immolat per protestar contra les condicions de vida a la presó) així com de Mehmet Hayri Durmuş, Kemal Pir, Akif Yılmaz i Ali Çiçek (morts durant vaga de fam).

Ens cal posar de nou sobre la taula la qüestió de la personalitat militant i l’ètica revolucionària.

Dins el moviment es diu sovint que quan els militants tenen dubtes sobre com superar les dificultats que es troben, o no tenen clara la línia a seguir, han de recórrer a l’època del primer grup del partit i de la presó d’Amed, inspirar-se en la seva actitud d’esforç, resistència i superació. En ella trobem una de les principals característiques de la personalitat militant, i és el menyspreu per les comoditats i «el camí fàcil», que porta al conformisme i la rendició, l’afany per sobreposar-se a les situacions difícils, la capacitat de crear oportunitats quan no ens venen donades, i el fet que és la necessitat la que obliga a desenvolupar-se, aprendre i a créixer.

Entomant el repte

Sense cap pretensió de descontextualitzar i mistificar el moviment d’alliberament kurd, calcar el seu model ni tampoc obviar els seus propis límits i contradiccions, és obvi que ens cal posar de nou sobre la taula la qüestió de la personalitat militant i l’ètica revolucionària. Aquest exemple ens convida a preguntar-nos per què hem abanderat una lluita que massa sovint no hem estat disposades a lliurar en nosaltres mateixes, proclamant l’anticapitalisme pels demés i guardant-nos el liberalisme per a nosaltres, abandonat la lluita en la nostra forma de viure, comportar-nos i relacionar-nos. I d’aquesta manera poder indagar, en el marc de l’organització i la col·lectivitat, com l’egoisme, l’oportunisme, el masclisme, i la falta de compromís hegemòniques s’expressen en la nostra pròpia personalitat com a militants.

Foto: Flickr – Kurdishstruggle

Per seguir avançant, cal que analitzem les relacions que entrellacem entre militants, entendre per què no som capaces de superar la lògica capitalista de la competitivitat o l’utilitarisme, de desenvolupar una veritable camaraderia revolucionària. És urgent posar barreres a la vida burgesa i marcar una línia clara, ser capaces de ser un amb la societat sense deixar que la mentalitat hegemònica ens influenciï a nosaltres. Ens cal fer-nos aquestes preguntes i moltes més si volem realment esdevenir exemple, esdevenir la força que sigui capaç d’aportar solucions als problemes de la nostra gent i  dur endavant el procés d’alliberament del nostre poble i la nostra terra. En aquest sentit, el paradigma desenvolupat pel moviment d’alliberament kurd pot servir no com un manual a seguir acríticament, sinó com un mirall que pot fer ressaltar amb més claredat les nostres  potencialitats i debilitats com a militants. La resta és la nostra tasca.

Foto de portada: Wikimedia Commons – Kurdishstruggle
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Internacionalista

Comentaris

Revolució sense revolucionàries?

  Notificacions  
Notificació per rebre
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.