Maria Margalida Perelló: «Cal utilitzar l’aniversari de la revolta per reivindicar els valors que defensaven els agermanats»

A 500 anys de la Germania de Mallorca, parlem amb la historiadora Maria Margalida Perelló sobre la recuperació d'aquest episodi per les lluites d'avui.

Maria Margalida Perelló: «Cal utilitzar l’aniversari de la revolta per reivindicar els valors que defensaven els agermanats»

A 500 anys de la Germania de Mallorca, parlem amb la historiadora Maria Margalida Perelló sobre la recuperació d'aquest episodi per les lluites d'avui.

Aquest any en fa 500 d’un dels esclats populars més importants de la història dels Països Catalans, la Germania de Mallorca. La Germania es donà en un context de grans agitacions socials tant als territoris de la Monarquia Hispànica com en tot l’Occident llatí, entre els quals cal destacar les revoltes de les Comunidades castellanes, els irmandiños gallecs, la Germania valenciana, la revolta dels camperols alemanys auspiciada per Thomas Münzer i tantes altres.

Tots aquests moviments, particulars entre sí, obeeixen a un moment de reestructuració del sistema després de la crisi que assolà el feudalisme. Una reestructuració que es va resoldre en molts casos amb la derrota de la pagesia i la imposició de condicions draconianes per part dels terratinents.

A Mallorca, la situació que va menar a l’esclat de 1521 provenia d’una llarga situació de descontentament a causa de les dures condicions econòmiques, fiscals i institucionals particulars del Regne. La Germania fou un moviment popular que plantejà noves polítiques econòmiques i d’organització política que trencava amb la tradicional segregació entre classes i entre Part Forana i Ciutat.

La lluita dels agermanats es reivindica avui a l’illa com un element imprescindible del fil quadribarrat del mallorquinisme. Des de Catarsi, aprofitem la publicació del llibre La Germania mallorquina. Un estat de la qüestió (Lleonard Muntaner editori, 2021) per parlar amb la seva autora, Maria Margalida Perelló per aproximar-nos a aquest fenomen clau des de la perspectiva historiogràfica des de baix i per les lluites d’avui.

Després de 500 anys per què és rellevant reivindicar la Germania avui? I per què ha costat tan prèviament?

Perquè bàsicament la societat de Mallorca no sap res d’aquesta revolta. No tenim memòria col·lectiva ni popular d’aquest alçament i això és una cosa que als historiadors ens sorprèn molt. Com pot ser que tinguem memòria col·lectiva, rondalles, glosa, etc. de fets com la conquesta de Jaume I el 1229 i d’aquesta que és més recent no? Com pot ser que la història hi hagi passat sempre de puntetes? I era un assumpte que havíem d’arreglar la societat perquè el món acadèmic no té ni sa capacitat ni sa voluntat que això se solucioni, era la societat qui havia de començar a donar ses passes.

Primer es va crear una comissió cívica el febrer de 2020 (un mes abans que comencés sa pandèmia) bàsicament formada per persones a títol individual i per entitats, editors, historiadors independents, l’Obra Cultural Balear i partits polítics (generalment d’esquerres). Si no hagués existit aquesta comissió i aquesta voluntat, dubt molt que s’haguera fet res.

Gràcies a aquesta comissió i amb el suport de s’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca s’han pogut fer bastants coses. Encara tenim tres anys més i crec que li podem treure molt de suc. Aquests agermanats podrien estar ben contents del cas que els hi feim.

En el llibre fas referència a certa desatenció de la historiografia tradicional…

Com bé saps, tradicionalment la història ha estat escrita pels vencedors. Sabem que els agermanats varen escriure i sabem que al cap de cent anys aquests escrits circulaven, però no ens n’ha arribat cap. Per tant, només tenim la visió dels vencedors, molt esbiaixada. Al segle XIX, per ordre del governador es varen cremar uns mil lligalls per demostrar i seguir amb les tesis de què Mallorca era l’illa de sa calma, on no hi havia hagut mai alçaments, conflictes de bàndols entre els poderosos de l’illa, etc.

Òbviament, quan van passar a granera tot això, també s’endugueren molta documentació de sa Germania i per tant, ens ha quedat la visió dels historiadors i lletrats conservadors que han anat perpetuant una sola visió, aquella contrària als agermanats, on els ridiculitzaven o els presentaven com heretges i contraris a sa religió, al rei i on desprestigiaven ses seves lluites.

Al segle XIX, a Castella, sí que es va retre homenatge als comuners i aquí es va fer en certa manera però no al mateix nivell. A Castella i Lleó, el dia de la comunitat és el 23 d’abril, efemèride de la derrota de Villalar. Aquí no, aquí la diada és el 31 de desembre i ningú tenia present situar la data del 7 de febrer que és quan s’inicià la Germania a Mallorca.

El cap de Joanot Colom no es despenja fins al cap de 299 anys, durant el segle XIX, això és una aberració i un exercici de controlar la població a través del temor. Podem dir que la repressió arriba ben bé fins al segle XIX.

Sovint s’ha considerat que les revoltes de l’època medieval i moderna tenien a veure amb causes vinculades amb «l’estómac» (fams, epidèmies, allotjaments). De fet, és el que separaria les «revoltes» de les «revolucions», que es feien amb un contingut ideològic. Tanmateix en el cas agermanat demostres com hi havia una ideologia darrere. Quina era?

Aquí la historiografia tradicional el que ha volgut fer ha sigut desmitificar totalment tots els valors dels agermanats. S’ha volgut fer creure, per exemple, que sa Germania era espontània. No, no era espontània. Els precedents venien de segles enrere i són molt clars: Sa revolta de 1391 i sa revolta de 1450. Les germanies són cicles de 50-70 anys on les problemàtiques són les mateixes o es veuen augmentades i com que no es van resoldre es varen anar acumulant. Per tant, és una olla que cada x temps explotava.

També es deia que no estaven organitzats i estaven organitzadíssims. Tant militarment com pel que fa a organismes de funcionament de sa revolta. Varen crear un òrgan, la Tretzena, que va agilitzar s’estructura de sa revolta. Els càrrecs es varen duplicar, es van suspendre tots els càrrecs reials i s’hi van posar gent de confiança o agermanada.

Bona part dels “mascarats” (contraris a la Germania) es van refugiar rere les muralles d’Alcúdia. Foto: Wikimedia Commons

Hi ha tot un fil conductor de revoltes de sa baixa edat mitjana que enllaça amb aquestes revoltes d’inici de l’edat moderna que demostren que sí que hi havia un contingut i un suport ideològic. Els agermanats defensaven eliminar sa corrupció, i una justícia aplicada per tots igual incloent-hi jutjar aquells amb privilegis. També es queixaven de l’elevat deute públic que hi havia a Mallorca, que deien que ja s’havia pagat tres o quatre vegades. Un deute públic que no es va reconèixer com a pagat fins al 1853.

El terme «Germania» té correlacions arreu de la Monarquia Hispànica i particularitats en els regnes peninsulars. Quin paper jugà en donar nom a l’alçament? Ens diu alguna cosa del seu caràcter/motius, etc.?

La relació que dius entre les germanies valenciana i malloquina i les hermandades de la península Ibèrica hi és. Germania ve de germà, de considerar la lluita d’algú altre com si fos teva. Per exemple, a Mallorca s’hi donava un problema molt gran que era el conflicte entre famílies o bàndols. En aquell moment (s. XV) els bàndols eren dos, Aragonesos contra Mallorquins, després van passar a ser l’Almudaina contra es Call i al segle XVII els Canamunt contra els Canavall. Quan es va produir la Germania, la gent que formava part d’un bàndol o d’un altre van aparcar les seves diferències i es van agrupar sota un conflicte de classe: els privilegiats es van situar totalment en contra de la Germania i els sectors humils s’hi van adherir generalment. Per tant, gent que en un passat havia estat enfrontada per pertànyer a bàndols diferents, ara es consideraven germans que compartien una lluita.

Això m’ho negarà totalment l’Acadèmia, però ja Eulàlia Duran deia que la Germania era una revolució burgesa precoç, sense burgesia, perquè els sectors socials que la van protagonitzar no eren burgesos.

A més a més de ser un fenomen que es dona en altres punts de la Corona Hispànica, trobem que es dona especialment a dos regnes del que era la Corona d’Aragó. Hi ha relació entre elles?

Els contactes sabem que hi eren. Si bé cada revolta funcionà de forma independent una de s’altra, funcionaven de manera similar. A València s’instituí un òrgan anomenat la Junta dels Tretze i a Mallorca hi tenim la Tretzena, per tant veiem una connexió directa.

A nivell ideològic hi ha dos fets que demostren per on anava una cosa i per on anava l’altra. El segon líder de la Germania valenciana, Vicent Peris, arribà a defensar que València, com que era un dels ports més importants de la Mediterrània en aquell moment, havia de ser una República estil Venècia. Per tant, van arribar a fer el pas de plantejar-se no formar part de la Monarquia Hispànica i esdevenir una potència mercantil. És vera, però, que en aquell moment es concebia la República com una forma diferent de com la concebem avui dia.

A Mallorca, es va donar que Andrea Doria, que en aquell moment es trobava servint al rei de França, es presentà el juliol de 1522 amb una flota perquè creia que convenceria els agermanats per fer que Mallorca passés a obediència francesa, cosa que entusiasmava a Joanot Colom. Tot i així, Pere Pons, un personatge molt obscur que era en realitat un agent infiltrat de la monarquia hispànica (Pedro Puente de Aranda) aconseguí convèncer-lo de què no ho fes. Però també hi havia molts temors de què els agermanats prenguessin contactes amb els turcs. Es van plantejar moltes coses que eren impensables fins feia poc.

Pel que expliques, creus que a Mallorca emergeix un sentiment de reivindicació d’aquells elements propis de sobirania enfront de la Corona?

La majoria de testimonis que xerren de la Monarquia i del territori —clar que aquests es comencen a recopilar un cop s’acaba la Germania— deixen molt clar que l’alçament es va produir amb un objectiu concret: anar en contra del «mal govern». I deixen molt clar que no van en contra del rei i si hi anaven en contra era perquè estava desinformat o perquè no venia als territoris o perquè no li interessaven. És a dir, comença a haver-hi una espècie de rebuig que en determinats casos és un rebuig cap a sa figura i a vegades cap a la persona en concret i que es barreja -tant a València com a Mallorca- amb la defensa de l’arribada d’un «rei encobert», just, proper i salvador del poble, perquè el rei que tenien llavors no era es que tocava.

El principal discurs de la població anava cap aquest sentit. De fet, Antoni Mas, en el seu llibre Llengua, terra, pàtria i nació (Documenta Balear Edicions, 2020) on xerra sobre la conformació de la identitat mallorquina, planteja com en aquell moment hi ha més una identitat de classe que no de territori.

Un altre punt que assenyalaves fa res era l’aspecte geopolític de la revolta…

Totalment. Els agermanats van governar l’illa durant vint-i-cinc mesos fora de cap autoritat o figura reial, o bé els pocs que hi havia estaven rere les muralles d’Alcúdia. Per tant, crec que devien veure que es podia aguantar un determinat temps, però més enllà d’això es requeria un suport exterior o més important per poder seguir endavant. No crec que fossin tan ingenus de pensar que podien governar sols una illa durant segles.

I en relació amb el Principat? Si bé compares la Germania amb altres revoltes com els irmandiños gallecs, la revolta de pagesos alemanys de 1525 o els hussites, no esmentes enlloc el conflicte remença, per exemple, que també té punts en comú (organització, conflictes polítics de llarga durada, precedents, etc.)

Una cosa que em vaig adonar quan escrivia sobre les causes de l’alçament, és que quan es produeix una revolució cal deixar passar com a mínim 30 o 40 anys perquè en aquell territori hi torni a haver una revolta. La por és tan gran que la gent no s’aixecarà per molt malament que estigui.

Quan hi ha la Guerra Civil catalana (1462-1486) els mallorquins no es van voler posicionar gaire, en canvi els menorquins s’hi van implicar més. Per què fou això? Feia dotze anys de l’anterior aixecament i s’havia instaurat un estat de por i de repressió molt gran, amb multes altíssimes i sentències de mort importants.

Crec que a Catalunya va passar el mateix. Quan vaig estar mirant la Germania a Catalunya, a la vila d’Ulldecona, aquesta es va poder mantenir un temps, però va decaure perquè no tenia els territoris del voltant agermanats. Si hagués estat així, segurament haguera aguantat més. De fet, crec que hi va haver intents també a Girona i a Barcelona, però foren sufocats perquè no es va donar un intent generalitzat. Crec que això es deu al fet que el conflicte anterior era massa recent.

També es podria plantejar que hi ha certa «victòria» dels remences en el conflicte català que entronca amb un període també de recuperació econòmica que poden conduir els sectors més moderats (i benestants) del moviment. Per contra, sembla que Mallorca va escapar d’aquesta tendència de recuperació general després de la crisi feudal i encara hi veiem un fort control senyorial i una pagesia sotmesa al deute. D’aquí que una de les principals mesures dels agermanats quan arriben al poder és endegar una «Santa Quitació» per desfer-se del deute injust. Podries explicar quin era aquest deute i quin paper hi jugava?

En aquell moment, quan el Regne necessitava liquiditat emetia deute públic i qui comprava aquest deute, curiosament era la mateixa gent que ocupava les institucions. A més a més, dels compradors, una bona part eren catalans, així que tenim una sortida de numerari molt important que deixava Mallorca sense liquiditat monetària.

Així, amb aquesta situació en què una part del deute marxa a fora o bé els mateixos que l’emeten s’enriqueixen amb ell, els ingressos del Regne són del tot irrisoris: al final del s. XV els ingressos eren 33 mil lliures, les despeses eren 32.800 lliures, és a dir, 200 lliures de benefici. No bastava per administrar un Regne. El deute públic a finals del s. XV arribava a 300 mil lliures, al segle XVI era el doble. La gent, les classes populars, se sentia estafada i considerava convençuda que el deute ja l’havien pagat dues i tres vegades.

La solució que es va prendre va ser, primer, solucionar la qüestió dels censalistes catalans, evitant la fuga de numerari. Però el deute dels mallorquins s’acumulava i cada vegada era més gros. Davant d’això, la Germania defensa una justa redistribució d’aquest deute. Cal tenir en compte que els propietaris no pagaven per les propietats; al s. XV-XVI, qui va poder comprar terres, va començar a acumular riquesa i va marxar a ciutat. Llavors, mantenien les propietats que tenien a sa Part Forana, però deixen de tributar per elles i tributen a Ciutat, quan potser només hi tenien una casa.

Tota aquesta situació, juntament amb l’empobriment generalitzat, col·loca tots els ingredients perquè aparegui l’alçament.

Foto: Catarsi Magazín

Darrere de mesures com aquestes, hi ha certa voluntat «anivelladora» que entronca amb tota una tradició de lluites del tardofeudalisme, com dèiem. Una d’aquestes, però és l’alliberament d’esclaus. Quin paper jugaven els esclaus a l’illa? Quina era la seva composició i com entraven dins un conflicte que no era, a priori, seu?

Sa primera vegada que vaig llegir que van alliberar els esclaus va ser durant l’etapa d’en Crespí —que s’ha considerat tradicionalment la més moderada, però que de moderada no en tenia gaire—. L’episodi passa el 29 de juliol de 1521 durant l’assalt al castell de Bellver quan maten els nobles i alliberen els esclaus que hi havia allà. Alguns d’ells fugen i s’escapen, però una part és conscient de la situació del Regne, que coneixen per compartir espais amb el servei, etc. En agraïment doncs i encoratjats per les demandes que havien fet els agermanats, i conscients que a partir de l’alliberament com a molt podien aspirar a engruixir les capes dels sectors humils que nodrien la Germania, van adherir-s’hi. Així que més enllà de l’agraïment per ser alliberats, en part compartien aquesta lluita.

Tornant al present, com valores que la repressió, en certa manera, hagi durat tant? Com s’explica un cert silenci i manca de reconeixement? I això, com entronca amb el mallorquinisme avui?

Casualment enguany una al·lota ha fet un TFG sobre quins són els partits polítics que es consideren hereus dels agermanats. Això s’ha pogut veure amb les adhesions a les mocions sobre la Germania de Mallorca. Nosaltres com a comissió cívica vam instar als ajuntaments dels pobles i de Palma perquè s’adherissin a la commemoració dels cinc-cents anys de la Germania. El paper dels partits fou divers. Vox s’hi oposà, Ciudadanos generalment també (tot i que moltes vegades s’abstenia), el PSOE votava a favor, però mai s’ha trobat davant aquesta lluita i no s’ha acabat de posicionar mai, el PP no tenia directrius clars i variava en funció dels regidors. El PI també s’hi va adherir, però a posteriori i el partit que més defensà la comissió des d’un primer moment fou Més per Mallorca, que està format per gent d’Esquerra Republicana, Iniciativa i gent del PSM.Com entroncaria amb el mallorquinisme polític? És un debat que m’agrada molt i esper que puguem realitzar unes jornades a finals d’any i fixar tres o quatre dates fonamentals per la història de Mallorca: una el 1229, l’altre la Germania, la guerra de Successió i veure què ha passat des de llavors. Cal començar a desmitificar que Mallorca sigui «l’illa de sa calma». De fet el lema de la comissió és «500 anys de Germanies, 500 anys de lluites compartides» per demostrar que Mallorca no és una bassa d’oli.

Crec que ara que la gent hi té interès, cal utilitzar l’aniversari d’aquesta revolta per donar a conèixer i reivindicar els valors que defensaven els agermanats.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Historiador i membre del Comitè de Redacció de Catarsi Magazín. Militant del Sindicat de Llogateres

Comentaris

Maria Margalida Perelló: «Cal utilitzar l’aniversari de la revolta per reivindicar els valors que defensaven els agermanats»

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.