“Delulu is NOT the new solulu” Deliri, fantasia i realisme capitalista II
El fenòmen delulu tot i la seva novetat es pot inscriure en la llarga tradició de l'irracionalisme orientada a protegir-se individualment del realisme capitalista.
“Delulu is NOT the new solulu”. Deliri, fantasia i realisme capitalista I
Un populista, un comunista i un independentista (no direm qui és més que) van trobar-se al Barcelona Pensa per enfrontar-se a una de les últimes filosofies de moda entre els joves a TikTok: “delulu is the new solulu”.
Acompanyar el desig, afrontar les violències: una lectura de Pubertat
Com es construeix el desig? I com acompanyem la sexualitat en la infantesa i l’adolescència en un món travessat per les violències i les pressions del grup? A partir de la sèrie Pubertat de Leticia Dolera, aquest article obre preguntes incòmodes però necessàries sobre el despertar del desig, els límits, la violència i la responsabilitat col·lectiva d’acompanyar aquesta etapa clau des d’una mirada feminista i no punitiva.
“Abolir la psicologia” en temps de psicologització de la quotidianitat
Crítica de la psicologia com a institució de poder o per què aquest tema mereix un debat col·lectiu, també, als activismes.
Corporalitat de classe i retorn d’allò reprimit en Annie Ernaux
El recorregut vital d’Annie Ernaux mostra com la sexualitat i la classe social s’entrellacen en la construcció de la identitat. Des de la infància fins a l’edat adulta, les seves experiències revelen com les normes socials, els orígens i la vergonya modelen el desig i els límits del propi cos.
Resistir a la culpabilització, un antídot contra les lògiques de dominació
Quins mecanismes subjauen el sentiment de culpa? Per què els col·lectius oprimits ens sentim més culpables que la resta? Aprofundim en un assaig lúcid i necessari de Mona Chollet sobre la culpa com a mitjà de dominació.
Macarrisme Català III: Fuck tu moda FNC
Què vol dir ser català al desert del post-procés? Quina és la catalanitat possible? I, sobretot, com és la identitat nacional que ha de derrotar els nostres propis fantasmes reaccionaris? De la mà de Baya Baye (i els sosis), aquest article fa un alegat en defensa d'una catalanitat desacomplexadament macarra i de classe
Sirat i l’art de no dir res
Sirat és el buit disfressat d’experiment. No incomoda ni qüestiona res: s’alinea, sense voler-ho admetre, amb el cinisme d’una època emocionalment anestesiada.
