L’any 2022-2023, 2.974 estudiants van assistir a les universitats de l’AANES. El sistema universitari del NES s’enorgulleix del fet d’oferir educació gratuïta. L’alumnat de les tres universitats del territori no paguen cap quota i les que provenen d’alguna de les àrees ocupades per Turquia – Afrin, Sere Kaniye o Tel Abyad – poden rebre ajuda econòmica.

La Universitat de Kobane ha creat un ampli ventall de departaments especialitzats, incloent-hi un departament de Llengua i Literatura (tant kurda com àrab), així com departaments en Ciències Socials, Jineolojî, Educació, Matemàtiques, Física, Química, Biologia i Medicina. A més, té facultats de Geografia i Tecnologia (on s’hi ofereixen graus de dos anys i mig en Enginyeria Elèctrica i Enginyeria Mecànica) i instituts de Llengua Anglesa, Administració i Dret, i també un Institut Mèdic que ofereix cursos d’infermeria i anestesiologia. El gener del 2022, va començar a funcionar l’Institut d’Estudis de Postgrau, que ofereix un Màster en Lingüística i Literatura Kurdes.

El principal obstacle continua sent el reconeixement internacional dels diplomes de l’alumnat. Tot i que la qualitat de l’educació rebuda a les universitats del NES és comparable a la rebuda a altres institucions de la regió la manca de reconeixement exterior pot fer impossible a les estudiants del NES continuar els seus estudis fora de Síria, trobar feina a altres països o, fins i tot, que empreses i institucions no vinculades a l’AANES no reconeguin el seu coneixement tècnic.

Tanmateix, la universitat està pensada per desenvolupar un rol essencial a la societat del NES, a mesura que els i les joves graduats que han adquirit coneixement tècnic o científic passen a treballar amb l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES). L’administració de la universitat de Rojava diu que espera que l’alumnat difongui els coneixements adquirits a la seva institució entre la societat en general. A més, la universitat es distingeix per la seva filosofia connectada a les idees de la ‘Nació Democràtica’.

En la conversa amb el professorat comenten “la Universitat de Rojava es considera a si mateixa part d’aquestes estructures socials. Per tant, el coneixement i la producció de coneixement han de ser una part orgànica de la societat i han de treballar al seu servei, en lloc de ser un instrument de poder i de les elits”.

Tal com a la resta de la societat del NES, la universitat s’organitza a través de consells i comitès. Els consells autònoms de dones també hi són presents, juntament amb els consells d’estudiants, i representants de l’alumnat de cada departament, que participen en els consells al costat del professorat. Els Consells d’Estudiants s’encarreguen de les qüestions relacionades amb l’alumnat. Organitzen accions d’estudiants, reunions, acullen debats, recullen suggeriments i organitzen celebracions en ocasions assenyalades.

Dins de cada consell també hi ha diferents comitès, com ara els comitès de música i esports. Remedan, una de les correpresentants del Consell d’Estudiants de Qamishlo, explica que per cada classe hi ha també dos correpresentants, que recullen les crítiques i els comentaris de les diferents classes i redacten informes o propostes.Cada mes, els correpresentants del Consell d’Estudiants es troben amb les correpresentants de cada classe per saber com van els estudis, debatre sobre punts importants i discutir sobre les dificultats a les quals s’enfronten els i les estudiants. Després el Consell d’Estudiants porta les conclusions d’aquestes reunions als correpresentants de la universitat. “Creiem que és necessari donar importància al rol de l’alumnat en el procés de presa de decisions”.

La formació i l’estructura de la universitat està pensada en el marc del desenvolupament de persones qualificades en les diverses necessitats de la AANES. Per això, la formació rebuda no és tansols tècnica, sinó que es posa èmfasi en el coneixement i la pràctica democràtica dins la universitat, els valors de l’Administració.

Hem pogut entrevistar a Aram Hussein, membre del consell executiu de la universitat de Rojava.

Com avalues la situació general de la Universitat de Rojava?

La Universitat de Rojava ha estat funcionant durant 7 anys, però encara la veiem com una nova universitat. Es troba en fase de creixement. Avui, a mesura que construïm un nivell acadèmic sistemàtic, lentament els professors i els processos actuen d’acord amb aquest sistema. Com que és una universitat nova, també és una experiència nova, s’han produït molts canvis i revisions. (…) Encara tenim dificultats, sobretot en l’àmbit acadèmic. Certament, hi ha obstacles econòmics; entens també la manca d’oportunitats a Rojava. Però, d’altra banda, hi ha algunes oportunitats acadèmiques.

Quan es va organitzar la universitat, només hi havia uns pocs especialistes i acadèmics a Rojava – no hi havia gent altament qualificada. En algunes àrees encara tenim dificultats, per exemple en medicina ens trobem amb dificultats per trobar especialistes i persones altament qualificades.Per aquest motiu, l’estratègia de la universitat per al moment actual és confiar més en els que s’han graduat. Hi ha oportunitats d’obtenir màsters d’educació superior a la majoria dels departaments. Fins que aquestes persones no acabin els seus estudis superiors podran romandre a la universitat com a ajudants. Això és per tal que, en el futur, ells mateixos puguin ser formadors.

Hi ha altres reptes i èxits?

La Universitat de Rojava en si mateixa és un èxit, és un producte de la revolució de Rojava, Kurdistan. Al principi hi havia poques oportunitats, ni econòmiques ni acadèmiques. La Universitat de Rojava va començar amb 4-5 departaments, i avui hi ha 30-31 departaments. Això vol dir que s’ha desenvolupat significativament. Al principi hi havia dificultats pel que fa a la recerca de fonts científiques. A més, la nostra dificultat és que la Universitat de Rojava en la seva identitat és una universitat kurda, però fins ara no érem capaços d’ensenyar tota l’educació en kurd. (…) En aquest sentit, per exemple, la traducció de fonts científiques, amb llibres científics traduïts al kurd, el nivell de llengua kurda dels professors no és suficient per donar una lliçó tan sols en kurd.

Hi ha una nova seu per a la Universitat de Rojava, nous desenvolupaments?

Enguany hi ha la preparació d’alguns departaments nous, tot i que encara hi ha certa incertesa sobre la ubicació exacta. Aquest projecte de la universitat no és nou, fa dos anys que hi treballem. (…) Aquest projecte consisteix a reunir, en un únic lloc, totes les facultats, instituts i residències. Aquest és un gran projecte, certament no passa en només 2-3 anys. Necessitem temps i capacitats econòmiques. Com a pas inicial, es construiran dos dormitoris; un per a dones i un altre per a homes. Cada dormitori té capacitat per a uns 300-350 estudiants. Més endavant vindrà la construcció dels edificis de la facultat.

Ara estem projectant l’edifici de la Facultat de Literatura.Per descomptat, les oportunitats econòmiques estan afectant el projecte. Però també hi intervenen altres factors. Els constants atacs de Turquia afecten directament la redistribució d’esforços de l’AANES.

-Quina és la situació del jovent en general?

En la revolució, la classe més afectada és la joventut. Per què? Perquè durant la construcció de la revolució les seves oportunitats es redueixen, es veuen danyades. Avui, després de deu anys, hi ha un gran nivell d’estabilitat. Què volen els joves? Volen oportunitats laborals, estudiar, trobar un lloc on desenvolupar la seva vocació. A poc a poc aquestes coses van passant. Crec que l’Autoadministració també està treballant en aquesta característica (de la joventut). Certament, el jovent com a identitat i grup social té un rol important en la societat.

És veritat que podríem abraçar més la joventut. Podríem obrir més parcs infantils, clubs esportius, clubs de teatre, llocs on els alumnes puguin practicar el seu talent… Desenvolupar l’ànima és important. L’artista, la música, el teatre, i la resta d’aspectes. A més, també es van donar les oportunitats d’assistir a la universitat. Per exemple, ara els estudiants que van a les escoles d’Autoadministració, abans pensaven on anar per a la següent etapa escolar, i ara hi ha una universitat. S’ha tornat més fàcil. I després de graduar-se també, a l’AANES hi poden trobar oportunitats laborals..

I els graduats, com valoreu la seva situació?

Fins ara no hi ha hagut un gran nombre d’estudiants graduats. Després de la creació de la Universitat de Rojava potser al voltant de 600-700 es van graduar. Relacionat amb el lloc de treball, hi ha un escenari segur per a ells, una persona que vol treballar a les institucions d’autoadministració segur que troba un lloc.

-L’Autoadministració no està reconeguda oficialment, com afecta això a l’educació?

A un cert nivell hi ha reconeixement [no oficial]. Els acords i la definició del reconeixement de la universitat està connectat amb la situació general, el reconeixement general de la AANES. Si en el futur hi ha un acord entre les parts [l’Autoadministració i el Govern sirià] sens dubte que també serà un acord amb les estructures universitàries i les diferents estructures educatives. Per què dic que ja hi ha un reconeixement? Ara a la Universitat de Rojava més de 2.000 estudiants assisteixen a cursos, I la societat els té en compte i els dona la confiança. Aquí està el reconeixement: Quan estudiï a la universitat també treballaré més endavant per la meva regió, l’Administració Autònoma reconeix els i les joves que estudien a la universitat com a membres importants del desenvolupament del projecte polític.

Per què els estudiants decideixen anar a la Universitat de Rojava i no a les del Règim?

Molts estudiants van a la universitat del Règim, és cert. Alguns kurds pensen així, per exemple, per a ells el reconeixement [internacional] és important. Alguns no veuen la diferència entre la política de la llengua kurda, de quanta assimilació vam viure. Per això diem que l’assimilació es va aturar a un cert nivell a Rojava, però l’autoassimilació continua. Aquelles persones que no envien els seus fills a les escoles d’Autoadministració i a la universitat d’Autoadministració, encara estan en aquesta etapa d’assimilació. Tot i això, aquest últim any, s’han graduat gairebé 4.000 alumnes dels centres d’Autoadministració. Quant a la regió de l’AANES aquest no és un nombre petit. Els i les estudiants veuen l’oportunitat d’estudiar, I de trobar el seu lloc en la construcció del futur de l’Autoadministració