Revoltes de la Terra és una nova proposta organitzativa i política que a partir d’uns codis d’acció i discurs originals va aconseguir mobilitzar aquest maig a milers de persones a Mont-roig del Camp per fer una acció col·lectiva contra la Lotte; una nova fàbrica de bateries en un territori espoliat i sobreexplotat com el Camp de Tarragona. Per conèixer millor la proposta i les reflexions de fons que l’acompanyen parlem amb la Marta Roig, una de les portaveus de l’espai. 

Marta, que és per vosaltres Revoltes de la Terra? Com ho explicaríeu a algú que no conegui la proposta? 

Marta: Revoltes de la Terra ho volem entendre com una manera de fer les coses, una dinàmica de lluita. No volem que es llegeixi ni com una organització, ni com una coordinadora, ni com un espai organitzatiu. Vam valorar que aquests espais no donaven resposta a les necessitats del moviment ecologista sinó que el que necessitàvem era una nova manera de fer les coses.  Una manera que fos il·lusionant, que fos motivadora, que fos desbordant, que fos sorprenent i que generés tota una espiral de coses positives. Volíem sobretot que donés ales en les plataformes que ja existeixen per poder fer un salt qualitatiu en la lluita que ja estàvem fent. Tenim un teixit molt gran de col·lectius que fa molts anys que estan treballant però aquests se sentien encallats i calia fer un pas endavant i, per tant, fer una proposta d’acció que superés les dinàmiques que hi havia.

Quina és la trajectòria que porta a la generació d’aquesta nova manera de fer les coses que vol ser Revoltes de la terra?

Marta: T’explico com va néixer tot plegat. Tot això neix com d’una necessitat real dels col·lectius de fer un pas endavant amb la mobilització i l’acció. Aleshores va haver-hi algunes discussions informals que van portar al final a fer una primera trobada de lluites dels col·lectius que vam dir de “defensa el territori”. Potser no tots es consideraven ni ecologistes però sí que tenien pràctiques ecologistes. La idea era tenir un espai per reconèixer-se i veure quins problemes compartits hi havia. Aquí van sortir diverses reflexions i es va veure molt clarament que hi havia una sèrie de problemes que eren comuns a tot arreu. Es va fer un recull d’aquests problemes i es van intentar posar per escrit. El resum de les conclusions era que, en general, les lluites estaven molt atomitzades, que eren espais petits, majoritàriament reactives, és a dir que apareixien a conseqüència d’alguna agressió que feia el mateix capital, que les mobilitzacions tendien a ser petites i amb incidència local, i que eren col·lectius envellits i amb una sensació de cansament molt gran. Alguns d’ells molt encallats en què era la gestió de vies de denúncia legals, litigis i diferents vies jurídiques. Aquí hi havia un problema comú i un grup de persones vinculades a alguns d’aquests mateixos col·lectius, que eren dels més actius o rellevants en aquell moment per la seva acció, van dur a terme un procés de pensament i maduració de tot això. Van presentar una proposta per resoldre-ho a la Segona Trobada de Lluites, a Vilaseca el 2024. La proposta consistia a revertir l’atomització a través d’un relat comú, que davant les lluites reactives calia poder ser nosaltres qui ataquéssim primer i, per tant, poder triar els objectius, planificar les victòries amb voluntat de creixement i generar un espai que fos il·lusionant i generes una cultura de lluita compartida. Volíem que la lluita fos una cosa divertida per vèncer el desànim i les poques ganes i poder guanyar nova militància. Volíem controlar el relat a través d’accions que fossin propositives també. És a partir de tot això que neix la proposta de treball de Revoltes de la Terra. 

La proposta neix doncs de la necessitat de fer de manera diferent les coses i revertir alguns límits detectats. Hi ha inspiració en altres lluites o pràctiques que s’havien donat prèviament aquí o altres llocs del món? Quins aprenentatges recolliu a l’hora de plantejar la proposta i de quines experiències beveu? 

Marta: Ara mateix considerem que Revoltes es troba en una fase molt d’assaig i error. Al final és una hipòtesi i cal portar-la a la pràctica per veure si funciona i quins són els elements que cal modificar. Hi ha inspiració en el moviment per l’habitatge a Catalunya, que en aquell moment estava despuntant, fent algunes coses molt bé, salvant molt les distàncies pel que fa  a la conformació dels dos espais. D’aquí recollim la idea que a partir d’una acció directa de defensa això et permet victòries a curt termini. Aquest és un aprenentatge important del moviment per l’habitatge i un símil. Després hi havia un exemple clar i molt inspirador i que és evident que és la lluita ecologista a l’estat francès amb els Soulevements de la Terre. Aquest espai segueix una lògica molt similar que és la d’actuar primer, la de creure’ns amb el dret de viure en aquest món i, per tant, poder-lo habitar i construir el nostre propi món sense demanar permís a ningú, sense haver de passar per la via de modificar les regles del joc. I com això pot fer que a posteriori sí que modifiquem aquestes regles del joc. 

És a dir, passar a l’acció primer i després veure com gestionem les conseqüències d’això, marcar tu els tempos. La qüestió ecologista és cada cop més central en el debat públic, aleshores com vol intervenir Revoltes de la Terra en els reptes polítics i organitzatius que s’obren? Doncs des d’una perspectiva anticapitalista que ja és present en el moviment ecologista. Estem en un punt evident en què s’han provat moltes coses que no han funcionat. Hem intentat fer canviar el rumb, que les administracions facin les coses diferents però el planeta i el país es troben al límit. Revoltes de la Terra vol donar sortida a aquest necessitat d’actuar que creiem que contagia bastant a la gent jove. És un esperit present en les noves generacions que diu “hem de fer alguna cosa, no sé a què estem esperant”. Creiem que hem de donar resposta a això. 

Crec que és evident que en el món en què vivim fa falta que desapareguin algunes infraestructures i n’apareguin de noves o que es canviï tot el mosaic en el qual vivim socioeconòmicament i podem començar a fer-ho realment. Aquesta és la idea que volem transmetre.  

Quina és l’aliança que busqueu pel que fa a subjecte,  la gent, els col·lectius que s’han de trobar en aquesta forma de fer les coses que són les Revoltes de la Terra.

Marta: Les plataformes en defensa del territori i col·lectius ecologistes han estat el motor evident perquè era qui ja estava treballant en aquesta línia. Això ha servit per donar ales a aquests espais i que puguin créixer i mantenir la seva pròpia activitat. Una particularitat concreta que té el moviment ecologista o en defensa del territori és que imbrica pràcticament amb totes les lluites que existeixen. Imbrica amb la lluita per l’habitatge, la lluita sindical… Imbrica amb moltíssimes altres lluites que necessitem també per poder construir una proposta a llarg termini. Crec que un dels reptes i objectius de Revoltes és poder llançar globus sonda de quin és el futur que volem, quin és el país en el qual volem viure, per tant, pensar que seria desitjable, fer un treball conjunt que enllaci totes les lluites actives ara mateix. 

Agafant aquest fil de quin és el país en què volem viure… va haver-hi algunes crítiques a l’acció que es va fer perquè es considerava que formava part d’una tendència excessivament crítica amb els projectes vinculats a la transició energètica com els macroprojectes de renovables. És un debat habitual que respon a la tensió entre la urgència de la descarbonització i la voluntat i necessitat d’un canvi de model general. El fet que es tractés d’una acció contra una fàbrica de bateries va portar a algunes crítiques sobretot des de fora dels Països Catalans, i algunes emmarcaven l’acció en una tendència nimbi (not in my back yard). Com entomeu vosaltres aquestes crítiques i com veieu aquests debats? 

Marta: Jo crec que en cap cas és nimbi sinó que estem fent una crítica general a la proposta de transició verda que fa el capitalisme. Això ens permet sortir del marc que ens ofereix la Unió Europea que consisteix únicament a no assolir més taxes de combustible fòssil però seguir creixent en la producció d’energia en una lògica de creixement capitalista. Consisteix a seguir tenint beneficis per a les grans empreses a costa de destrossar i especialitzar territoris en funcions concretes que no enriqueixen el mateix territori. Per mi fer la primera acció allà és una esmena a la totalitat a aquesta proposta de la Unió Europea en general. Aquesta energia que se suposa que és verda és molt poc sostenible a llarg termini sobretot si parlem en termes internacionalistes i de l’impacte al sud global. A partir de revoltes hem generat relacions amb persones que impulsen lluites a Amèrica Llatina, per exemple, i algunes vam tenir la fortuna que poguessin venir a la primera acció ajudant-nos a construir un relat que fos més global i, per tant, justament menys nimbi. 

Crec que hi ha prou acord d’on s’ha de trobar la crítica que és en què no pot ser que el model de transició energètica es doni reproduint les mateixes lògiques capitalistes, que evidentment s’han de trobar alternatives renovables i que això segurament mai estarà lliure de contradiccions, però que no pot anar deslligat d’un canvi de model; en la mobilitat, en les relacions social, econòmiques. Si no no té sentit. No podem entrar a negociar en el marc que ens proposa la Unió Europea perquè aleshores hem perdut la batalla perquè només negociarem petites molles i el que necessitem és plantejar un projecte alternatiu que rebutgi aquest frontalment.

Escollíeu el Camp de Tarragona per posar el focus en la crítica a l’especialització productiva i al fet que el Camp s’hagués convertit en una zona de sacrifici. 

Marta: Sí, per mi era de justícia social pràcticament que es pogués fer la primera acció allà

perquè és un dels territoris més castigats que hi ha ara mateix als Països Catalans. És un territori en què tens la indústria petroquímica pràcticament més gran d’Europa, un turisme supreagressiu que et destrossa tota la costa, tenim Port Aventura, tenim Salou…  I a més a més la poca petita pagesia que queda ara és expulsada per poder posar projectes de macrorrenovables. És un territori que està quedant amb zero sobirania, amb zero capacitat de subsistir, que si mai hi ha un daltabaix no té res i se l’està espoliant absolutament de tot. Ens semblava que era de justícia  fer-ho en un dels pocs espais que quedaven de pagesia agroecològica en què ara es vol posar un macroprojecte estratègic europeu d’aquestes característiques.  

I què podem esperar després d’aquesta primera acció en relació amb Revoltes de la Terra?

Marta: Jo crec que molts aprenentatges. Nosaltres fem una valoració molt positiva de com va anar,  sobretot de la resposta de la gent i de les ganes que tenia la gent. Ens serveix per veure que no estem soles. De vegades hi ha una sensació de desànim quan estàs tu fent la teva lluita i creus que sou quatre persones a la plataforma del teu poble però si de cop t’ajuntes 3.000 persones que a més estan ultramotivades i amb ganes de fer qualsevol cosa doncs això et dona poder i et fa plantejar moltes coses molt més esperançadores pel futur. Crec que una qüestió molt important que va saber resoldre revoltes, tot i que es pot millor molt en el futur és el fet de poder compaginar diferents espais ideològics, de lluita, que poden col·laborar i generar sinergies donant com a resultat una cosa que sigui multiplicadora i no només una suma de factors. 

La qüestió de la unitat d’acció és un tema que està sobre la taula, davant la voluntat de trobar respostes a l’altura dels reptes que tenim i la necessitat de revertir la desesperança, revoltes es pot emmarcar en aquestes experiències?

Marta: Clar, jo crec que és una experiència que necessitàvem perquè al final els Països Catalans són una terra de lluites i això no és broma, no és un eslògan. Hi ha un munt d’experiències que fa anys que treballem i que tenim molt de recorregut. Això és un valor que si podem conjugar per fer que doni un resultat major  hem d’explorar-ho i provar i veure que pot donar resultats interessants. 

I aleshores, a partir d’aquí, la idea és repetir noves accions, nous objectius?

Sí, nosaltres ja hem anunciat una següent plenària, que serà el 12-13 de setembre d’aquest any, i allà seguirem amb el mateix funcionament. En la plenària amb col·lectius plantejarem nous reptes i a partir de llegir quina és la conjuntura es decidirà quin és el pròxim objectiu col·lectiu.