Els reptes que tenim com a poble són majúsculs i l’hora no podria ser més greu. Aquests darrers anys som testimonis d’un esgotament generalitzat que es dona arreu, en el nostre model econòmic, en la llengua i la cultura, en la política del país. Això ens impossibilita per pensar el futur i l’endemà, un àmbit del qual fa massa que hem desertat. Crèiem que disposàvem el monopoli de la il·lusió i només podem brandar el de la frustració i la derrota. Prou.
És important tornar a situar la necessitat de mirar cap endavant. I ho podem fer amb optimisme. A cavall entre dues derrotes, la de 1714 i la de 1939, Catalunya no va deixar mai de ser un focus capdavanter, d’innovació i mobilització en tots els aspectes. A nivell econòmic, es va situar com una de les regions més dinàmiques de l’entorn mediterrani, alhora que es configurava un moviment obrer a l’avantguarda de tots els processos democratitzadors, combatiu i perspicaç, alhora que tenaç davant les frustracions, el desencís i la repressió constant per part d’un poder despòtic i uniformitzador. Atent a les traïcions de les elits i solidari amb les lluites d’arreu del món, a les quals sempre s’hi ha vist vinculat.
Com avui, el poble català s’ha situat sempre atent i receptiu a les noves idees emancipadores, alhora que les ha adaptat al seu context particular, ben conscient del seu fet nacional i a les problemàtiques concretes que l’han conformat amb una identitat cultural i política diferenciada. Ara ens fa falta més que mai recuperar aquesta empenta, aquesta curiositat i aquesta valentia per entomar els moments greus que patim a casa nostra i que no es poden deslligar de les dinàmiques globals a les quals ens trobem immersos.

Per fer-ho, hem de ser més vius que mai, més atents que mai, llegir amb delit, discutir amb fruïció. Sense por ni sense complexes. Per això ens calen eines que incentivin el debat, la reflexió i el pensament i ho facin des de la nostra realitat. Catarsi vol ser una eina al servei de l’articulació d’un subjecte polític nacional i de classe i ho vol ser en xarxa i cooperant amb la resta d’iniciatives amb qui comparteix punts de partida i d’arribada.
Ho vol fer desacomplexadament, abraçant les nostres tradicions crítiques, no acceptant marcs aliens, amb independència i per la independència, amb un peu a la història que ens ha forjat i un altre al futur, que és d’esquerres i autocentrat en les problemàtiques i els reptes que tenim com a país.
 (1).gif)



