Avui dia, en els nostres entorns, és difícil trobar algú que no hagi sentit a parlar de feminisme. I és què, tal com diuen Adriana Llena, Ivet Muñoz, Laia Jubany i Patri Vallejo, el feminisme és per a tothom. El problema, en tot cas, recau en quin és el feminisme que s’ha popularitzat, i en les respostes – des de la reacció fins a la institució – que han sorgit de tal èxit.

Feminisme en Disputa sosté que el moviment feminista està greument ferit, precisament a causa d’aquest èxit. Les autores identifiquen tres fronts principals d’aquesta crisi: l’ofensiva antifeminista, que busca desactivar-lo apel·lant a pànics morals i discursos reaccionaris; el perill de la institucionalització, que transforma el feminisme en una eina reformista que no qüestiona les bases del sistema; i una crisi interna, on les limitacions i contradiccions del moviment evidencien la necessitat de replantejar-se estratègies i objectius. Però les crisis, ja ho sabem, són cícliques. També sabem que res mai mor del tot si s’hi continua
pensant. I aquesta és, per mi, la gran tasca que fan les escriptores: propostes clares i directes, lligant la teòrica a la pràctica, i donant sentit a la teoria a través de la pràctica. El llibre es divideix en tres blocs que segueixen una estructura pedagògica i que serveixen de viatge dels quès i perquès del feminisme. El primer bloc aprofundeix en les bases teòriques del marxisme i el feminisme per entendre el capitalisme com un sistema totalitzador que integra i reconfigura altres formes d’opressió, com el patriarcat i el colonialisme. Aquí, es fa evident la necessitat de comprendre com les relacions de poder de gènere, raça i classe estan interconnectades en el manteniment de l’ordre capitalista. El segon bloc aborda el feminisme de classe com un plantejament emancipatori que prioritza la lluita contra les desigualtats estructurals i que, a diferència del feminisme liberal, aposta per una ruptura amb els sistemes d’opressió. Finalment, el tercer bloc situa aquestes reflexions en el context dels Països Catalans, desenvolupant un feminisme anticapitalista que no oblida la dimensió nacional com a part de la lluita. Classe, gènere i nació són els pilars fonamentals de l’enfocament que fan les autores, que són molt conscients de les dificultats i limitacions del mateix plantejament. Però, si no som capaces d’imaginar futurs millors, qui ho farà per nosaltres?

Les quimeres de les autores es fonamenten en la confluència entre la tradició marxista, la teoria feminista i l’acció revolucionària de les classes populars catalanes i del món. Aborden temes candents que impacten el moviment tant des de dins com des de fora, com ara l’ús de la teoria feminista per excloure persones del col·lectiu LGTBIQ+, especialment les persones trans; la utilitat real de les mobilitzacions feministes en dies assenyalats; o la tendència a simplificar la lluita feminista amb consignes que ignoren la complexitat de la realitat. Aquests són alguns dels debats incòmodes que s’atreveixen a afrontar, entre els quals destaca, a més, la crítica que les autores fan al que anomenen feminisme institucional i a la “política de fragments”. Aquesta corrent, sovint vinculat a polítiques públiques o campanyes institucionals, tendeix a perdre el seu caràcter revolucionari a canvi d’una acceptació superficial per part del sistema. Les autores adverteixen que aquest feminisme no només és ineficaç per desmantellar les bases del patriarcat, sinó que sovint reforça les mateixes estructures que afirma combatre, acabant per consolidar un capitalisme amb “cara amable” que ignora com les desigualtats de gènere són fonamentals per al seu funcionament. A la vegada, posen de manifest el paper crucial de les dones i les identitats dissidents en la sostenibilitat del capitalisme a través del treball reproductiu i les cures sustentades, en gran part, en la família nuclear. En aquest sentit, incideixen en les teories de la reproducció social i desenvolupen el concepte de “crisi de cures”, que mostra com el sistema capitalista depèn d’aquest treball no remunerat mentre destrueix les condicions necessàries per garantir-lo. Les dones, especialment les migrants i racialitzades, carreguen amb el pes d’aquest sistema d’explotació. Elles assenyalen que el feminisme, per ser realment transformador, ha d’abordar aquestes qüestions de manera central i construir nous ideals per a cuidar-nos, estimar-nos i viure des d’altres punts.

Aquesta és només una petita mostra de tot l’esforç que es fa en el llibre, el qual destaca per la seva capacitat d’integrar reflexions teòriques complexes amb propostes concretes per a l’acció, com és l’autodefensa feminista o la conformació d’un subjecte col·lectiu a través de l’autoorganització. A la vegada, ens ajuden a entendre la necessitat de revisar els postulats teòrics i no quedar-nos en missatges curts i directes que, a vegades, són falsos o ambivalents. Ens trobem davant un enfocament crític que és especialment valuós perquè no evita les contradiccions internes del moviment, sinó que les assenyala com un pas necessari per avançar.

En definitiva, Feminisme en Disputa és una obra tenyida per la sensibilitat d’aquelles que, a més de tenir un profund coneixement teòric, han viscut de primera mà la militància feminista de base i que imaginen futurs millors. Perquè, com recorden les autores, imaginar és el primer pas per construir. Aquesta proposta, arrelada als Països Catalans, però amb una mirada global, ens convida a pensar, debatre i, sobretot, actuar cap a un moviment que “no busca la unitat de les dones a partir del feminisme, sinó que busca la unitat de la classe a partir del feminisme”.