No falten raons per argumentar que Catalunya es troba, probablement, en el pitjor moment dels últims quaranta anys pel que fa a la garantia de la seva supervivència nacional. Subjectes al principi de realitat però sense renunciar als nostres anhels, entenem que cal assumir dos finals: Un, el del moment quasi-constituent iniciat amb l’anterior dècada i que culmina, en dos temps, el 2017 amb un esclat i el 2019 amb un gemec. Dos, el de la cultura catalana neutra, subalterna i «normalitzada», sotmesa a una pau cultural amable que no pot excloure ningú i és, per tant, incapaç d’afirmar-se. Davant d’això, des de Catarsi hem volgut entomar la tasca de començar a pensar les claus per a aquesta nova fase a través de la re-politització de la cultura i la llengua en un context d’aculturació. Una empresa que imposa, també, la necessitat de recuperar el conflicte com a eina de (re)construcció nacional.