No falten raons per argumentar que Catalunya es troba, probablement, en el pitjor moment dels últims quaranta anys pel que fa a la garantia de la seva supervivència nacional. Subjectes al principi de realitat però sense renunciar als nostres anhels, entenem que cal assumir dos finals: Un, el del moment quasi-constituent iniciat amb l’anterior dècada i que culmina, en dos temps, el 2017 amb un esclat i el 2019 amb un gemec. Dos, el de la cultura catalana neutra, subalterna i «normalitzada», sotmesa a una pau cultural amable que no pot excloure ningú i és, per tant, incapaç d’afirmar-se. Davant d’això, des de Catarsi hem volgut entomar la tasca de començar a pensar les claus per a aquesta nova fase a través de la re-politització de la cultura i la llengua en un context d’aculturació. Una empresa que imposa, també, la necessitat de recuperar el conflicte com a eina de (re)construcció nacional.
Una part de la narrativa pedroliana es fonamenta en la denúncia de la condició oprimida dels connacionals. Condició que es concreta en el control del poder i, doncs, en la submissió nacional cultural i política. La lectura de Pedrolo que l’article proposa incideix en el model novel·lístic de l’escriptor entorn d’un discurs alliberador que interpel·la l’alienació nacional.
Els paradigmes liberals actuals neguen sistemàticament el dret a l’autodeterminació de les nacions. Sigui des del cosmopolitisme o des del multiculturalisme, la nació apareix com un subjecte col·lectiu antic, primitiu i no apte amb la democràcia. Impugnem aquesta visió que parteix d’una idealització clara del subjecte polític i que ignora a partir de quins processos emana la sobirania popular, l’element últim de la democràcia.
Ens trobem amb Maria Rovira (Oye Sherman) i Manel Vidal per posar una mica de serietat al món del nou humor català. Els cocreadors d’Oye Polo, La Sotana i El Soterrani (entre altres programes corporatius que no mencionarem) recorren amb Catarsi qüestions que van des de l’autoproducció fins al malestar en la cultura (catalana, si pot ser), passant per la relació entre l’underground i el mainstream, l’autocensura, el rol de la comèdia en el canvi social i, en el fons, la democràcia obrera i el poder del soviets.
La Rosa de Foc va tornar a encendre’s el gener de 1918. Aquest cop, però, només les dones van protagonitzar el conflicte. La vaga de dones de 1918 ens dona claus per entendre el subjecte de l’acció i les relacions entre la lluita per l’emancipació a la producció i la reproducció social.
pàg 80
Què vol dir
ser una nació ocupada?
Per Júlia Ojeda i Arnau Barquer
Il·lustració Arnal Ballester
Pàg 12
És la precarietat la nova realitat quotidiana del treball o, fins i tot, de la vida sencera a les societats capitalistes, tal i com afirmen algunes veus acadèmiques i polítiques? Per a contestar a aquestes preguntes, cal primer reflexionar sobre la definició del concepte i sobre uns límits que es reivindiquen cada cop més desdibuixats
Per Guillem Murcia
Il·lustració Alba Domingo
Pàg 50
Guió Roger Peláez
Il·lustració Roger Peláez
Pàg 72
Per Antoni Rico
Il·lustració Münster Studio
A Joan Fuster se l’ha identificat moltes vegades com un intel·lectual nacionalista, independentista o d’esquerres. A la seua manera ho va ser, però no tant per conviccions pròpies sinó per les urgències de cada context.
Pàg 96
#6 De l’espiga a la cadena
No falten raons per argumentar que Catalunya es troba, probablement, en el pitjor moment dels últims quaranta anys pel que fa a la garantia de la seva supervivència nacional. Subjectes al principi de realitat però sense renunciar als nostres anhels, entenem que cal assumir dos finals: Un, el del moment quasi-constituent iniciat amb l’anterior dècada i que culmina, en dos temps, el 2017 amb un esclat i el 2019 amb un gemec. Dos, el de la cultura catalana neutra, subalterna i «normalitzada», sotmesa a una pau cultural amable que no pot excloure ningú i és, per tant, incapaç d’afirmar-se. Davant d’això, des de Catarsi hem volgut entomar la tasca de començar a pensar les claus per a aquesta nova fase a través de la re-politització de la cultura i la llengua en un context d’aculturació. Una empresa que imposa, també, la necessitat de recuperar el conflicte com a eina de (re)construcció nacional.
10,00€
Si ets subscriptora, pots descarregar-te la revista per llegir-la des del teu dispositiu
Amb aquesta subscripció pots descarrega-te el magazín tants cops com vulguis!
També pots fer-te amb la subscripció amb paper per només 10€ i rebràs dues revistes a l'any a casa!!
Amb la subscripció en paper t'enviem Catarsi a casa
