#11 Imperis més grans han caigut. Imperialisme, guerra i canvi d’hegemonia
Contra el nou (des)ordre mundial s’alça la resistència dels pobles que es neguen a ser víctimes perfectes de l’imperialisme americà. Des de Veneçuela a Cuba, des de Palestina al Sudan, la lluita per la humanitat té lloc «en qualsevol selva del món, en qualsevol carrer», com canta Silvio Rodríguez.
I és que no tot està perdut: les lluites antiimperialistes demostren ser un mur contra l’imperialisme i el colonialisme, i la solidaritat antiimperialista apunta a les estructures mateixes del capitalisme. L’única alternativa a la barbàrie es troba en les lluites de les classes populars, i imperis més grans han caigut abans davant la força inexorable d’un curs històric sempre en conflicte.
CONTINGUTS DEL ONZÈ NÚMERO
Àngel Ferrero i Nahia Sanzo
Cap a un nou ordre mundial
En els últims mesos la intuïció d’un canvi profund en l’ordre mundial ha pres cos i sembla ja ser innegable. Enfortiment de la Xina, declivi d’Europa, canvis a l’Orient Mitjà, intents de creixement del poder i autonomia del sud global i una hegemonia dels EUA en decadència que es prepara per intentar resistir a la nova unipolaritat. Però quina és l’alternativa?
Arantxa Tirado
La contradictòria emergència d’un bloc de poder contrahegemònic en el sistema internacional
El món unipolar sorgit de la Guerra Freda s’esquerda. El retorn de Trump és el símptoma més visible d’un declivi hegemònic que fa temps que avança. El sistema internacional entra en una transició incerta cap a una multipolaritat encara en disputa, marcada per la guerra, la coerció econòmica i la lluita pel poder global. L’existència de nous blocs contrahegemònics però no és sinònim de moment de contrahegemonia anticapitalista. L’horitzó està obert.
Álvaro García Linera
Policrisi? Interregne? Temps liminal?
El temps liminal com a moment mancat d’horitzons predictius, caracteritzat per la crisi i la manca d’hegemonia clara d’un model ideològic i d’acumulació, serveix per explicar un temps en suspensió en què es disputa la naturalesa del temps històric que està per venir. I és que cap societat pot viure indefinidament en incertesa estratègica.
pàg 86
Saïd Bouamama
La fàbrica ideològica del consentiment de les noves guerres imperialistes
Al llarg de la història les potències imperials han anat reciclant els seus discursos, substituint les velles justificacions colonials per nous relats aparentment humanitaris. Analitzant en perspectiva històrica llarga, l’evolució d’aquestes ideologies de guerra arribem fins a la teoria del «xoc de civilitzacions», un marc ideològic que serveix per sostenir per la força una hegemonia en declivi.
pàg 114
Recuperar la pràctica d’un socialisme internacionalista i antiimperialista
Els canvis en la conjuntura internacional, marcats per noves formes de guerra, imperialisme i un canvi transcendental en l’hegemonia dels Estats Units en el sistema-món, ens obliguen a ressituar, des de noves coordenades, al centre de la nostra pràctica política l’internacionalisme i l’antiimperialisme.
Per Münster Studio
Il·lustració Yeyei Gómez
Pàg 10
Europa, desapareguda en el nou ordre internacional
Un nou món s’obre pas. I els centres de decisió mouen la seva força gravitatòria lluny del Vell Continent. El pas de l’hegemonia unipolar occidental cap a un planeta amb diversos pols de lideratge polític globals i regionals allunya d’Europa la seva prioritat. Occident ha perdut pes a nivell relatiu en el món i les capitals europees pateixen diversos problemes per sostenir la seva presència política en aquest paradigma.
Per Alejandro López Canorea
Il·lustració Nil Morist
Pàg 60
El camí a Tahrir: preparar una revolució
La revolució egípcia simbolitzada per la presa de la Plaça Tahrir del Caire ha estat sovint caracteritzada com un “esdeveniment” sense continuïtat històrica, organitzada des de l’espontaneïtat d’unes masses mancades d’organització prèvia i dirigides des de les xarxes socials. Com totes les revolucions però hi ha un camí a Tahrir construït sobre anys d’oposició organitzada el govern de Mubàrak que ens aporta lliçons actuals per pensar les contingències i contradiccions en la construcció de nous subjectes revolucionaris en l’època neoliberal.
Per Bego Domínguez
Il·lustració Clara Iris Ramos
Pàg 74
Símptomes d’un món en col·lapse
Per Alícia Valdés
Il·lustració Arnal Ballester
Pàg 108
#11 Imperis més grans han caigut. Imperialisme, guerra i canvi d’hegemonia
Distribució: UDL/Països Catalans o Internacional
Contra el nou (des)ordre mundial s’alça la resistència dels pobles que es neguen a ser víctimes perfectes de l’imperialisme americà. Des de Veneçuela a Cuba, des de Palestina al Sudan, la lluita per la humanitat té lloc «en qualsevol selva del món, en qualsevol carrer», com canta Silvio Rodríguez.
I és que no tot està perdut: les lluites antiimperialistes demostren ser un mur contra l’imperialisme i el colonialisme, i la solidaritat antiimperialista apunta a les estructures mateixes del capitalisme. L’única alternativa a la barbàrie es troba en les lluites de les classes populars, i imperis més grans han caigut abans davant la força inexorable d’un curs històric sempre en conflicte.
Descarrega't la revista
Si ets subscriptora, pots descarregar-te la revista per llegir-la des del teu dispositiu
Vols rebre la revista en format físic?
Amb aquesta subscripció pots descarrega-te el magazín tants cops com vulguis!
També pots fer-te amb la subscripció amb paper per només 10€ i rebràs dues revistes a l'any a casa!!
Subscriu-te i rebràs dues revistes a casa!
Amb la subscripció en paper t'enviem Catarsi a casa