Quadern digital: Crisi climàtica i transició ecològica
Ens enfrontem a una crisi ecosocial que marcarà les nostres vides en els pròxims anys. El capitalisme té clar que una vegada més prioritzarà el creixement infinit necessari per a la seva pròpia reproducció. Es seguiran explotant recursos naturals, destruint territoris i maximitzant els guanys corporatius. I paral·lelament, intentaran posar-se la careta del capitalisme de rostre verd que no són més que focs d’artifici per distreure’ns del problema d’arrel: l’essència mateixa del sistema. I nosaltres, estem preparats per oferir una alternativa? En aquest nou dossier de Catarsi proposem que rotundament sí! El marxisme des dels seus inicis ha evidenciat la contradicció capitalisme-natura i darrerament ha aportat dades innegables que l’actual model basat en els combustibles fòssils ens està abocant a l’autodestrucció. També defugirem del mantra sobre els canvis individuals (que malgrat necessaris) són insuficients i representen una ínfima part del problema: cal acabar amb les corporacions abans que elles acabin amb nosaltres!
De tot això i més hi reflexionem amb aquest nou dossier amb textos de Kohei Saito, John Bellamy Foster, David Harvey, Noam Chomsky i Marv Waterstone i David Whyte.
CONTINGUTS DEL DOSSIER
Kohei Saito
El canvi climàtic i el model de vida imperial
La crisi climàtica està forçant la humanitat a enfrontar-se a una realitat difícil: hem de replantejar-nos de dalt a baix el nostre estil de vida imperial, basat en l’extractivisme i l’externalització. No obstant això, a mesura que la transferència de càrregues es faci més difícil i la gent se senti cada cop més amenaçada i insegura, els moviments exclusivistes guanyaran força. El populisme de dretes utilitzarà la crisi energètica per fer-se propaganda i això alimentarà el nacionalisme xenòfob. A força de fomentar la divisió de la societat, la crisi de la democràcia també s’agreujarà.. Amb tot, aquest moment de crisi també ha de ser un moment d’oportunitat. La crisi climàtica obligarà els habitants dels països desenvolupats a enfrontar-se a la realitat que ha provocat el seu comportament (…) ells mateixos es convertiran en víctimes. Com a conseqüència d’això, podria ser que les demandes i accions per un canvi en l’estil de vida i per una societat més justa comencessin a rebre suport ampli.
pàg 3
John Bellamy Foster
Marxisme i ecologisme
L’obra de Marx està esquitxada de crítiques a la contaminació, a la desforestació, a la desertització, a la divisió camp-ciutat i a la superpoblació de les ciutats. «El desenvolupament de la civilització i de la indústria en general», observava Marx a El capital, «s’ha mostrat sempre tan actiu en la destrucció dels boscos que, en comparació, tot el que s’ha fet per conservar-los i augmentar-los és força insignificant». De la mateixa manera, en una carta a Engels deia que «quan el conreu es desenvolupa seguint el creixement natural i no es controla conscientment […] deixa deserts darrere seu». L’any 1977, Howard Parsons (1918-2000) ja havia estat curador d’una antologia titulada Marx and Engels on Ecology [Les idees de Marx i Engels sobre l’ecologia], que demostrava –si bé sense un mètode sistemàtic– que tot el pensament de Marx i Engels estava amarat per una gran preocupació per les qüestions ecològiques. El geògraf Massimo Quaini (1941-2017) va fer notar que «Marx […] va denunciar l’espoliació de la natura abans que nasqués una consciència ecològica burgesa moderna». Tot plegat suggeria la possibilitat de construir una anàlisi ecosocialista partint dels fonaments marxians clàssics.
pàg 18
David Harvey
Les emissions de diòxid de carboni i el canvi climàtic
Fa molt que es discuteix sobre tot això. Jo sempre he opinat que ens hem de prendre seriosament els temes de medi ambient però m’he mostrat profundament escèptic respecte als escenaris i visions apocalíptics. Però això realment va canviar quan vaig veure les concentracions de 400 ppm de diòxid de carboni en un rerefons on no s’havia passat mai de les 300 ppm en els darrers 800.000 anys. El que diu aquesta xifra de més de 400 ppm és que no és la taxa d’emissions de carboni allò que hauríem de vigilar i controlar, sinó que hem de començar a fixar-nos en el nivell absolut de concentració de gasos d’efecte hivernacle que ja hi ha a l’atmosfera. El nivell actual assegura una dessecació accelerada, l’ascens ràpid de les temperatures globals, pujades ràpides dels nivells del mar, una freqüència cada vegada més gran de patrons meteorològics extrems i altres conseqüències semblants. Això suggereix que la política de restringir les taxes d’emissions de carboni, que és del que parlem sobretot actualment, s’ha de canviar. Hi ha un problema urgent que és fer disminuir les concentracions existents de gasos d’efecte hivernacle.
pàg 30
David Whyte
Matem la corporació abans que ella ens mati
Hem vist que la corporació té un paper clau facilitant la capacitat del capital per devorar la natura i traspassar els límits del desenvolupament sostenible. La seva llarga història es basa en la privatització de terres i béns públics i comuns. La corporació va ser i és protagonista en aquest robatori de béns comuns. Com assenyala el teòric polític David Ciepley, el creixement de la corporació va ser una força crucial en aquesta transformació de les formes de propietat. Al capítol 2 vam veure que la mateixa corporació va ser indispensable a l’espoliació colonial i la mercantilització de persones, recursos i terres. I avui continua sent tan indispensable com aleshores. Recuperar la propietat comuna de la terra i els recursos naturals és una condició necessària per revertir el canvi climàtic.
pàg 66
Quadern digital: Crisi climàtica i transició ecològica
Distribució: Catarsi
Ens enfrontem a una crisi ecosocial que marcarà les nostres vides en els pròxims anys. El capitalisme té clar que una vegada més prioritzarà el creixement infinit necessari per a la seva pròpia reproducció. Es seguiran explotant recursos naturals, destruint territoris i maximitzant els guanys corporatius. I paral·lelament, intentaran posar-se la careta del capitalisme de rostre verd que no són més que focs d’artifici per distreure’ns del problema d’arrel: l’essència mateixa del sistema. I nosaltres, estem preparats per oferir una alternativa? En aquest nou dossier de Catarsi proposem que rotundament sí! El marxisme des dels seus inicis ha evidenciat la contradicció capitalisme-natura i darrerament ha aportat dades innegables que l’actual model basat en els combustibles fòssils ens està abocant a l’autodestrucció. També defugirem del mantra sobre els canvis individuals (que malgrat necessaris) són insuficients i representen una ínfima part del problema: cal acabar amb les corporacions abans que elles acabin amb nosaltres!
De tot això i més hi reflexionem amb aquest nou dossier amb textos de Kohei Saito, John Bellamy Foster, David Harvey, Noam Chomsky i Marv Waterstone i David Whyte.
Subscriu-te i rebràs dues revistes a casa!
Amb la subscripció en paper t'enviem Catarsi a casa