- Capital-treball
informació
FAQ'S
Un recorregut per les arrels teòriques i pràctiques de l’independentisme català des de les seves primeres formulacions polítiques fins l’eclosió de l’anomenat independentisme combatiu modern dins el marc de la Transició
Repassarem els principals agents, partits i agrupacions, les seves característiques i evolució dins de cada context històric particular, així com els plantejaments i ruptures teòriques més rellevants, com l’adopció del marc dels Països Catalans, la lluita armada o l’anàlisi marxista.
Per qualsevol dubte o suggerència, podeu contactar amb els coordinadors a partir del correu [email protected]
Les sessions tindran una estructura amb dos blocs: un primer on el professor exposarà el tema. Posteriorment es procedirà al debat.
Les inscripcions es realitzen a partir del web de Catarsi Magazín. No hi ha cap període d’inscripció previ i la inscripció es pot fer en qualsevol moment del curs.
L’independentisme ha marcat la política catalana durant la darrera dècada de forma abassegadora. En un moment en què el catalanisme s’ha tornat independentisme, creiem interessant plantejar les arrels i nuclis de pensament teòric que van configurar l’opció d’un nacionalisme separatista als Països Catalans, així com el context on es van formar i la relació —sovint conflictiva— que van tenir amb altres expressions del catalanisme i de les tradicions emancipadores.
El curs es realitzarà en format virtual a partir de l’aplicació Zoom. Començarà el dimarts dia 22 de febrer amb una sessió inaugural i cada dijous a partir del 24 es realitzarà una sessió nova.
sessions i calendari
Sessió I
Sessió inaugural amb Blanca Serra i introducció
22/02/2022
Bibliografia
Pròleg d’Història de l’Esquerra Independentista (TdP, 2021)
Sessió II
Sessió II. L’eclipsi fraternal. El sorgiment del nacionalisme català
24/02/2022
a càrrec de Xavi Milian
Mentre la burgesia industrial catalana pretenia conquerir el mercat espanyol i políticament intentava influir des de Madrid, el republicanisme federal sumà a Catalunya un important suport social, en un context en que la classe obrera encara no havia esdevingut madura políticament, que aconseguí obrir el debat sobre l’estructura territorial de l’Estat. El fracàs del Sexenni Revolucionari, quan l’ampli i ambigu moviment republicà ja s’escindí entre “benèvols” i “intransigents”, demostrà als darrers que no era possible transformar l’Estat. La resposta: impulsar el moviment catalanista. I de nou, haver d’enfrontar-se a una burgesia autòctona que tenia pànic a qualsevol canvi que afectés el mercat espanyol i a perdre el seu poder polític Catalunya endins.
Bibliografia
González i Casanova, Josep Antoni: Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938). Barcelona: Curial, 1974.
Jutglar, Antoni: Història crítica de la burgesia a Catalunya. Barcelona: Dopesa, 1972.
Termes, Josep: Federalismo, anarcosindicalismo y catalanismo. Barcelona: Anagrama, 1976.
Trías Vejarano, Juan J.: Almirall y los orígenes del catalanismo. Madrid: Siglo XXI editores, 1975.
Sessió III
Sessió III. Quan el catalanisme es tornà separatisme. La dictadura de Primo de Rivera i l’Estat Català.
03/03/2022
a càrrec de Fermí Rubiralta
En aquesta sessió s’abordarà la fase inicial de la història de l’independentisme polític català, molt més conegut aleshores amb el nom de separatisme. S’aprofundirà, per tant, en l’anàlisi del període que va de la fase prepolítica i els primers intents per crear un espai propi, primer sota la empremta cubana, i més tard, la influencia irlandesa, passant per la conjuntura posterior a la Primera Guerra Mundial i la fundació d’Estat Català l’any 1922; la dictadura de Primo de Rivera, quan aquest partit i el seu líder principal, Francesc Macià, esdevingué pal de paller de l’oposició; fins a les vicissituds patides durant la República i la Guerra.
Bibliografia
Roig i Rosich, Josep M. Francesc Macià. De militar espanyol a independentista català (1907-1923). Ed. L’esfera dels llibres. Barcelona, 2006.
Rubiralta i Casas, Fermí. Els orígens de l’independentisme català a Cuba. El Catalunya. Grop Nacionalista Radical de Santiago (1907-1932). Edicions del 1979. Barcelona, 2017.
Rubiralta i Casas, Fermí. Historia dels independentismo político catalán. De Estat Català al 1 de octubre. Ed. Txalaparta. Tafalla (Nafarroa), 2020
Rubiralta i Casas, Fermí. «Del separatisme a l’independentisme» dins Història de l’Esquerra Independentista (Tigre de Paper, 2021)
Sessió IV
Sessió IV. La recepció marxista de la qüestió nacional. Els primers debats
10/03/2022
a càrrec de Ignasi Bea
La qüestió nacional juga un paper cabdal a l’hora de configurar un espai polític marxista català que tindrà la seva pròpia idiosincràsia. Els anys 20 del segle XX veuran, per exemple, com el fet nacional provoca l’escissió de la socialdemocràcia, el naixement del grups comunistes d’obediència estríctament catalana o contribueix a dificultar les relacions dels comunistes catalans organitzats al si del comunisme estatal. La revolució russa impactarà en la classe treballadora, especialment a l’anarcosindicalisme hegemònic a casa nostra, però també sacsejarà l’incipient independentisme. La imatge que la URSS projectarà a l’exterior, de resolució del problema nacional en base al dret d’autodeterminació i la lliure federació de repúbliques socialistes, acostarà un sector de l’independentisme al comunisme, que formularà propostes que aniran des de la confederació de repúbliques a la independència total i l’establiment d’un estat socialista. Aquest paper cabdal de la qüestió permet entendre des de l’hegemonia del comunisme independent fins l’esclat de la guerra civil al fet que el PSUC arribés a ser reconegut com a secció catalana d’una Internacional Comunista que seguia la norma d’un partit per a cada estat.
Bibliografia:
Benet, Josep. Marxisme català i qüestió nacional catalana (1930-1936). Ed. Catalanes de París, 1974
Nin, Andreu. Els moviments d’emancipació nacional. Ed. Proa, 1935
Puigsech Farràs, Josep. La Revolució Russa i Catalunya. Ed. Eumo, 2017.
Durgan, Andy. Comunismo, revolución y movimiento obrero en Cataluña 1920-1936. Los orígenes del POUM. Ed. Laertes, 2016
Sessió V
Sessió V. La formació del PSAN i l’independentisme d’esquerres modern
17/03/2022
a càrrec d’Albert Botran
El 1969 es va fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) responent a dinàmiques de fons. D’una banda va ser una baula més en un procés històric llarg, la creació d’organitzacions que malden per confluir la reivindicació social amb la lluita per un poder propi català. La repressió feixista no va aconseguir estroncar aquest fil i organitzacions com el FNC van ser fonamentals per aconseguir-ho. Però d’altra banda també hi ha elements de context fonamentals en la fundació del PSAN: una nova generació de militants que veu la necessitat de desenvolupar noves eines organitzatives i teòriques. El país estava canviant amb fenòmens com la immigració i el nou moviment antifranquista. Emergia una consciència incipient de Països Catalans, molt present en moviments com la Nova Cançó. I més enllà, el moviment de descolonització vivia un procés àlgid de lluites (Cuba, Algèria, Vietnam,…) que impactava en l’hegemonia imperialista i capitalista dels EUA i els seus aliats. Tot plegat és el marc de fons pel qual sorgeix un independentisme marxista, paral·lel als processos que es vivien a Galícia i Euskal Herria, i que prendrà forma en el PSAN i en altres organitzacions com el PSAN-P, IPC o TL
Bibliografia
Botran, Albert (ed.). Eva Serra: Per la Revolució Catalana. Edicions del 1979, 2020
Castellanos, Carles. Reviure els fets. Memòries polítiques. Edicions del 1979, 2020
Ferrer, Josep. Per l’alliberament nacional i de classe. Escrits de clandestinitat. Avançada, 1978
Sessió VI
Sessió VI. Els Països Catalans i l’obra de Fuster
24/03/2022
a càrrec de Toni Rico
Joan Fuster va ser l’intel·lectual valencià més important del segle XX. L’assagista va teoritzar sobre la identitat valenciana i catalana en general. La idea dels Països Catalans fou un dels elements centrals de la seua reflexió des de 1950 i especialment a partir de 1962. En aquesta sessió analitzarem tant els fonaments del projecte nacional plantejat per Fuster com l’impacte que aquest va tenir. Totes les cultures polítiques, d’una manera o altra, es van veure interpel·lades per Fuster. Els Països Catalans, entesos de moltes maneres, es van convertir en un element central per a l’antifranquisme dels diferents territoris. Si alguna cultura política, però, va assumir de forma més ortodoxa el plantejament nacional fusterià fou l’independentisme. El PSAN aparegut el 1969 va fer bandera d’una territorialitat que l’anomenada esquerra independentista ha volgut mantenir, sense gaires matisos ni dissensos, durant dècades.
Bibliografia
Rico i Garcia, Toni. Joan Fuster i el pensament nacional (Afers, 2021)
Gonzàlez, Arnau (2006). La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939). Editorial Afers, Catarroja.
Rico, Antoni (2021). Joan Fuster i el pensament nacional. Entre el problema i el programa. Editorial Afers, Catarroja.
Rubiralta, Fermí (2020). Historia del independentismo político catalán. De l’Estat Català al 1 d’octubre. Txalaparta. Tafalla.
Viñas, Carles (coord.) (2021). Història de l’Esquerra independentista. Tigre de Paper, Barcelona.
Sessió VII
Sessió VII. Manuel de Pedrolo i els Països Catalans
31/03/2022
a càrrec de Xavier Ferré
La sessió caracteritzarà algunes obres de Manuel de Pedrolo. Un cop n’hàgim identificats referents explicatius en deduirem el marc eticopolitic subjacent i n’extraurem la concepció nacional de l’escriptor. Finalment plantejarem el perquè de l’independentisme ideològic com a tipus d’aquest compromís moral. (Pedrolo, per tarannà, no fou un activista polític). Podem, però, considerar el conjunt de la seva narrativa com a política? Com enfocava Pedrolo el fet nacional? Per què hores d’ara encara no “gaudeix” d’un reconeixement ampli; sobretot institucional?
La sessió va unida a la necessària intervenció dels assistents. És prefireble, doncs, que l’interessat a assistir consulti prèviament una trajectòria general de l’escriptor. I, en concret, pugui consultar el compendi d’articles de Pedrolo, “Cròniques colonials”.
Bibliografia
Ferré, Xavier. Manuel de Pedrolo i la nació (1957-1982). Ed. 1979, 2016
Arbonès, Jordi. Contra els límits. Ed. Aymà, 1980
Pedrolo, Manuel. Cròniques colonials. El Jonc, 2007
Pedrolo, Manuel. Els elefants són contagiosos. Edicions 62, 1974
Pedrolo, Manuel. A casa amb papers falsos. Edicions 62, 1981
Sessió VIII
Sessió VIII. La lluita per la llengua i una nova cultura catalana
07/04/2022
a càrrec de Júlia Ojeda
La sessió consistirà en identificar els debats culturals durant la Transició, on hi van prendre un pes important els intel·lectuals independentistes -especialment vinculats al PSAN. El tancament per dalt del conflicte antifranquista deixà al tinter un seguit de plantejaments i propostes culturals que van quedar al marge del que anomenarem Cultura de la Normalització (CN). Aquest és el marc que ha imperat al Principat de Catalunya des de finals dels setanta fins a l’actualitat, i les seves implicacions pel que fa a la comprensió cultural-lingüística i política de la identitat catalana i els seus esquemes de representació. D’una banda s’analitzarà la CN com la política cultural del pujolisme que va arraconar gran part de la intel·lectualitat catalana més vinculada al front cultural del PSAN i als seus postulats, delimitant-ne així les condicions de possibilitat del camp cultural català en general: despolitització, antiresitencialisme, abandonament de postures militants, narratives del consens, etc. I de l’altra, s’intentarà llegir-ne la seva vigència i operativitat en la Catalunya (post)procés: el debat sobre la llengua, Barcelona com ciutat-global, manca d’imaginaris culturals radicalment nacionals i de classe, etc.
Bibliografia
Lladonosa, Mariona i Lladonosa Vall-llebrera, Manuel (2021). Una nova cultura per al poble. El congrés de cultura catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977). Enciclopedia, Barcelona.
Viñas, Carles (coord.) (2021). Història de l’Esquerra independentista. Tigre de Paper, Barcelona. Capítol: L’adveniment del PSAN, Roger Buch
Roig, Marc (2021). Barcelona, cultura sense capital. De l’ebullició col·lectiva al talentisme creatiu. Barcelona, Abadía de Montserrat.
Sessió IX
Sessió IX. Historiar l’Esquerra Independentista. Cap a un nou marc interpretatiu
14/04/2022
A càrrec d’Arnau Mayans i Arnau Barquer
L’eclosió de publicacions i estudis recents sobre l’independentisme combatiu als Països Catalans assenyala la possibilitat de revisar críticament aquesta tradició, fent-ho, això sí, des d’ella mateixa. L’absència d’un suport institucional o de quadres vinculats a l’acadèmia ha deixat aquesta tradició com a nota al peu en les anàlisis interpretatives del període que afecten a la nostra comprensió del present.
Així doncs, com a mostra de maduresa política de l’espai que s’originà d’ençà finals dels anys seixanta és tot un repte per les noves generacions militants el d’historiar rigorosament però amb crompromís l’Esquerra Independentista. En aquesta sessió llançarem un conjunt de propostes per emprendre aquesta tasca.
Bibliografia
