Curs Topologies de l'Estat

El de l’Estat ha sigut un dels fenòmens socials que més discussions ha suscitat i rius de tinta ha generat no només entre acadèmics, sinó també entre revolucionaris. Des d’Agon: Qüestions Polítiques, Debats pel Demà i Catarsi Magazín, hem volgut tornar a posar sobre la taula un dels debats més profunds del segle passat, alhora que un dels més candents per entomar els reptes que planteja el moment polític actual.

Horari

Dies

divendres

Presentació

Topologies de l'Estat

Què és l’Estat? Diversos autors s’han preguntat al voltant d’aquesta estructura tot pensant en l’emancipació. En aquest curs reflexionarem amb uns quants d’ells per poder enfocar una anàlisi del fet estatal i dirigir-lo a l’actual situació política i social que viu el país.
El curs constarà de 10 sessions que s’estendran des del 9 d’octubre fins el 19 de febrer. En cada una d’elles treballarem l’obra més representativa d’un autor concret i discutirem en col·lectiu sobre els seus conceptes claus tot contextualitzant-los i pensant com interpretar-lo en el nostre context.

*Límit de 20 places a causa de les mesures de prevenció per la COVID-19

Coordinació del curs

Roc Solà

Jaume Montés

Xavi Granell

informació

FAQ'S

1. Què és exactament el curs?

Es tracta d’un recorregut pels diferents pensadors i pensadores que han teoritzat des d’una perspectiva crítica i marxista sobre l’Estat. Així doncs, el curs tindrà l’objectiu d’articular, per una banda, la teoria i la filosfia polítiques i, per l’altra, l’anàlisi del moment actual.

2. Quins autor i autores tractarem?

Llegirem i discutirem sobre autors i autores com, per exemple, Karl Marx, Lenin, Antonio Gramsci, Álvaro García Linera, Michel Foucault, Nicos Poulantzas, Francisco Pi i Margall, David Harvey, Wendy Brown, Pierre Bourdieu o René Zavaleta, entre d’altres.

3. Què entenem per una topologia de l’Estat?

Tot i que la primera sessió del curs la dedicarem a explicar aquest concepte, entenem la Topologia de l’Estat, en paraules d’Álvaro García Linera, com l’articulació de la geografia amb la vida econòmica i política d’un país determinat. Això ens permet veure la forma en què les classes i les nacions es cohesionen en la construcció del poder estatal i la forma en què el conjunt de drets i beneficis col·lectius s’irradia geogràficament per tot el país.

4. Quin serà el format?

Les sessions tindran una estructura amb dos blocs: un primer on el professor exposarà el tema. Posteriorment es procedirà al debat.

5. Com m’hi apunto?

Les inscripcions es realitzen a partir del web de Catarsi Magazín. No hi ha cap període d’inscripció previ i la inscripció es pot fer en qualsevol moment del curs.

6. Hi ha una guia docent?

Sí, es pot llegir en aquest enllaç: https://curstopologies.wordpress.com/guia-docent/

7. Ens proporcionareu totes les lectures?

Sí, en format digital, ja sigui a través del web com del correu.

8. Per què creiem que té rellevància aquest curs ara?

La dècada que ens precedeix ha estat marcada tant per una gran crisi -estafa- econòmica com per un fort sacseig polític del Règim del 78. En tots els debats polítics que han participat les esquerres hi ha sobrevolat en el fons el tema de l’Estat, ja sigui per transformar-lo, per separar-se’n o per defensar-lo. Així, aquest curs neix del convenciment de que per produir canvis socials en profunditat cal pensar la qüestió de l’Estat.

9. Quin serà l’horari i el calendari del curs?

El curs que tindrà lloc a l’ateneu L’Harmonia. Començarà el divendres dia 9 d’octubre amb una sessió cada dues setmanes.

Bibliografia

GUIA DOCENT

Sessió I. De Marx a Lenin (i tornada). L’Estat: fascinació i monstruositat.

 

Bibliografia primària

Lenin, Vladimir Ilich Ulianov. 2014. El Estado y la revolución. Buenos Aires: La Bisagra, pp. 7-87.

Marx, Karl. 1982. «Crítica del derecho del Estado de Hegel», en Escritos de juventud. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 321-325, 334-346, 355-366, 379-386, 416-433.

 

Bibliografia secundària

García Linera, Álvaro. 2016. «Del “Estado y la revolución” al Estado en la revolución», Vicepresidencia del Estado Plurinacional de Bolivia, 19/05/2016. Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=2Elvk2NlPMk.

Marx, Karl i Friedrich Engels. 1998. Escritos sobre España: extractos de 1854. Edición de Pedro Ribas. Madrid: Trotta.

Marx, Karl. 2015. «El Dieciocho Brumario de Luis Bonaparte», en Antología. Selección e introducción de Horacio Tarcus. Buenos Aires: Siglo XXI, pp. 188-197, 233-246.

Marx, Karl. 2015. «La Guerra Civil en Francia», en Antología. Selección e introducción de Horacio Tarcus. Buenos Aires: Siglo XXI, pp. 385-436.

Marx, Karl. 2015. «Crítica al Programa de Gotha», en Antología. Selección e introducción de Horacio Tarcus. Buenos Aires: Siglo XXI, pp. 437-459.

Sessió II. Antonio Gramsci. Estat integral, bloc històric i hegemonia.

 

Bibliografia primària

Gramsci, Antonio. 1999. Cuadernos de la cárcel. Edición crítica del Instituto Gramsci a cargo de Valentino Gerratana. México: Era, Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, Q 19, § 24.

 

Bibliografia secundària

Buci-Glucksmann, Christine. 1978. Gramsci y el Estado: hacia una teoría materialista de la filosofía. Madrid: Siglo XXI.

Gramsci, Antonio. El Estado en los Cuadernos de la cárcel. Compilación de la cátedra M. Thwaites Rey de Sociología Política de la Universidad de Buenos Aires.

Maurín, Joaquín. 1966. Revolución y contrarrevolución en España. París: Ruedo Ibérico, pp. 5-44.

Portelli, Hugues. 1977. Gramsci y el bloque histórico. México: Siglo XXI.

Thomas, Peter D. 2009. The Gramscian Moment: Philosophy, Hegemony and Marxism. Leiden: Brill.

Thwaites Rey, Mabel. 2007. «El Estado “ampliado” en el pensamiento gramsciano», en Mabel Thwaites Rey, comp., Estado y marxismo: siglo y medio de debates. Buenos Aires: Prometeo, pp. 129-160.

Sessió III. Francisco Pi i Margall. Centralisme, federació i eficiències.

 

Bibliografia primària

Pi i Margall, Francisco. 1854. La Reacción y la Revolución. Prólego de Federica Montseny. Barcelona: La Revista Blanca.

Pi i Margall, Francisco. 2010. Les nacionalitats: escrits i discursos sobre federalisme. Edició i estudi introductori de Ramón Máiz. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.

 

Bibliografia secundària

Archilés, Ferran. 2018. «El discreto encanto del centralismo o los límites de la diversidad en la España contemporánea», en Ferran Archilés, ed., No sólo cívica: nación y nacionalismo cultural español. València: Tirant Humanidades, pp. 25-62.

Domènech, Xavier. 2019. «Pi i Margall. L’arbre de la llibertat: sobiranies, poder i nacions», Canal YouTube Debats pel Demà, 31/05/2020. Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=xeNXFqCp9Sw.

Domènech, Xavier. 2020. Un haz de naciones: el Estado y la plurinacionalidad en España (1830-2017). Barcelona: Península, pp. 27-86.

Granell, Xavier i Roc Solà. 2020. «El republicanisme plurinacional», Agon. Qüestions polítiques. Disponible en https://www.agoncuestionespoliticas.com/14abril-republicanismepluri-nac.

Máiz, Ramón. 2010. «Estudi introductori: Federalisme, republicanisme i socialisme en Pi i Margall», en Francisco Pi i Margall, Les nacionalitats: escrits i discursos sobre federalisme. Edició i estudi introductori de Ramón Máiz. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, pp. 11-84.

Sessió IV. Edward Palmer Thompson.

 

Bibliografia primària

Thompson, Edward Palmer. 2010. Los orígenes de la ley negra: un episodio de la historia criminal inglesa. Madrid: Siglo XXI, pp. 278-292.

Thompson, Edward Palmer. 2020. «Recuperar la tradición libertaria», Sin Permiso, núm. 17.

Thompson, Edward Palmer. 1980. Writing by candlelight. Londres: The Merlin Press, pp. 189-256.

 

Bibliografia secundària

Criddle, Evan J., Evan Fox-Decent, Andrew S. Gold, Sung Hui Kim and Paul B. Miller. 2018. «Introduction: Fiduciary Government: Provenance, Promise, and Pitfalls», en Evan J. Criddle, Evan Fox-Decent, Andrew S. Gold, Sung Hui Kim and Paul B. Miller, eds., Fiduciary Government. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 1-18.

Gourevitch, Alex. 2015. «Republican Political Thought», en Michael T. Gibbons, ed., The Encyclopedia of Political Thought. https://doi.org/10.1002/9781118474396.wbept0885.

Martínez-Cava, Julio. 2020. «Enemigo a las puertas. La libertad política y los principios fiduciarios en el socialismo británico», Daimon. Revista Internacional de Filosofía, núm. 81, pp. 161-177.

Thompson, Edward Palmer. 2015. «Opinion», Canal YouTube E.P.Thompson, 16/06/2015. Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=DGhWxFj3SZo&feature=youtu.be.

 

Sessió V. Michel Foucault. Raó d’Estat, biopolítica i governamentalitat.

 

Bibliografia primària

Foucault, Michel. 2008. Seguridad, territorio, población: curso del Collège de France (1977-1978). Madrid: Akal.

Foucault, Michel. 2009. Nacimiento de la biopolítica: curso del Collège de France (1978-1979). Madrid: Akal.

 

Bibliografia secundària

Brown, Wendy. 2016. El pueblo sin atributos: la secreta revolución del neoliberalismo. Barcelona: Malpaso, pp. 153-202.

Castro-Gómez, Santiago. 2010. Historia de la gubernamentalidad: Razón de Estado, liberalismo y neoliberalismo en Michel Foucault. Bogotá: Siglo del Hombre, Pontificia Universidad Javeriana-Instituto Pensar, Universidad Santo Tomás de Aquino, pp. 17-52.

Domínguez, Mario. 2016. «[Sesión #8] Michel Foucault», Canal YouTube ContrapoderUCM, 30/05/2016. Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=1GM8G2j0xHw.

Lorenzo Rubio, César. 2013. Cárceles en llamas: el movimiento de presos sociales en la Transición. Barcelona: Virus, pp. 15-30.

Skornicki, Arnault. 2017. La gran sed de Estado: Michel Foucault y las ciencias sociales. Madrid: Dado.

Sessió VI. Nicos Poulantzas. Autonomia relativa de l’Estat.

 

Bibliografia primària

Poulantzas, Nicos. 1977. «El Estado y la transición al socialismo: entrevista realizada a Nicos Poulantzas por Henri Weber», Viento Sur.

Poulantzas, Nicos. 1979. Estado, poder y socialismo. México: Siglo XXI.

 

Bibliografia secundària

García Linera, Álvaro. 2016. «Coloquio internacional dedicado a la obra de Nicos Poulantzas: un marxismo para el siglo XXI», Canal YouTube Vicepresidencia del Estado Plurinacional de Bolivia, 16/01/2016. Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=zNm6lPxpGOc&t=13s.

Laclau, Ernesto. 1981. «Teorías marxistas del Estado: debates y perspectivas», en Norbert Lechner, ed., Estado y política en América Latina. Buenos Aires: Siglo XXI, pp. 25-59.

Miliband, Ralph, Nicos Poulantzas i Ernesto Laclau. 1991. Debates sobre el Estado capitalista. Compilación y estudio preliminar de Horacio Tarcus. Buenos Aires: Imago Mundi.

Solé Tura, Jordi. 1978. «Elementos constantes en la crisis del Estado». En Mariano Tuñón de Lara, Jordi Solé Tura, Albert Balcells, Carlos Blanco Aguinaga y otros, La crisis del Estado español, 1898-1936 (VIII Coloquio de Pau). Madrid: Edicusa, pp. 41-52.

Sessió VII. Pierre Bourdieu. L’Estat i el monopoli de la violència simbòlica legítima.

 

Bibliografia primària

Bourdieu, Pierre. 1993. «Espíritus de Estado: Génesis y estructura del campo burocrático», Revista Sociedad.

Bourdieu, Pierre. 2014. Sobre el Estado: cursos en el Collège de France (1989-1992). Barcelona: Anagrama.

 

Bibliografia secundària

Bourdieu, Pierre. 1999. «Sobre el poder simbólico». En Intelectuales, política y poder, Buenos Aires: Eudeba, 65-74.

Bourdieu, Pierre. 2000. Sobre el campo político [fragmentos seleccionados].Lyon: Presses Universitaires de Lyon.

García Linera, Álvaro. 2016. «Álvaro García Linera habla de Pierre Bourdieu. Entrevista de Sandro D. Velarde», Canal YouTube Sandro Velarde, 04/08/2016. Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=AUBhWb7XkN4&.

Sessió VIII. René Zavaleta. Moments constitutius, moments constituents.

 

Bibliografia primària

Zavaleta, René. 2009. La autodeterminación de las masas. ed. Luis Tapia. Bogotá: Siglo del Hombre y CLACSO.

 

Bibliografia secundària

Cadahia, Luciana. 2019. El círculo mágico del Estado: populismo, feminismo y antagonismo. Madrid: Lengua de Trapo, pp. 63-81.

Maurín, Joaquín. 1966. Revolución y contrarrevolución en España. París: Ruedo Ibérico, pp. 5-44.

Pimmer, Stefan. 2017. «La autonomía relativa en la periferia: reflexiones en torno al Estado en la obra de Nicos Poulantzas, René Zavaleta y Luis Tapia», De Raíz Diversa. Revista Especializada en Estudios Latinoamericanos, vol. 3, núm. 6, pp. 157-185.

Zavaleta, René. 2009. «Las formaciones aparentes en Marx», en La autodeterminación de las masas. Antología y presentación de Luis Tapia. Bogotá: Siglo del Hombre y CLACSO, pp. 77-120.

Zavaleta, René. 2009. «Cuatro conceptos de la democracia», en La autodeterminación de las masas. Antología y presentación de Luis Tapia. Bogotá: Siglo del Hombre y CLACSO, pp. 121-143.

Zavaleta, René. 2009. «Problemas de la determinación dependiente y la forma primordial», en La autodeterminación de las masas. Antología y presentación de Luis Tapia. Bogotá: Siglo del Hombre y CLACSO, pp. 291-320.

Zavaleta, René. 2019. «Entrevista de Carlos Mesa a René Zavaleta», Canal YouTube Arian Laguna, 07/05/2019. Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=bhvEBX_lzn8.

Sessió IX. Álvaro García Linera. Topologia de l’Estat i geografia del poder estatal.

Bibliografia primària

García Linera, Álvaro. 2015. «Crisis del Estado y sublevaciones indígena-plebeyas en Bolivia». En García Linera, Álvaro, La potencia plebeya. Acción colectiva e identidades indígenas, obreras y populares en Bolivia. Siglo XXI Editores, CLACSO, pp. 423-447. Disponible en http://biblioteca.clacso.edu.ar/clacso/se/20151027053934/AntologiaGarciaLinera.pdf

García Linera, Álvaro. 2015. «La lucha por el poder en Bolivia». En García Linera, Álvaro, La potencia plebeya. Acción colectiva e identidades indígenas, obreras y populares en Bolivia. Siglo XXI Editores, CLACSO, pp. 447-477. Disponible en http://biblioteca.clacso.edu.ar/clacso/se/20151027053934/AntologiaGarciaLinera.pdf

García Linera, Álvaro. 2011. Las tensiones creativas de la revolución: la quinta fase del Proceso de Cambio. La Paz: Vicepresidencia del Estado Plurinacional de Bolivia. Disponible a https://rebelion.org/docs/134332.pdf

 

Bibliografia secundària

Errejón, Íñigo i Álvaro García Linera. 2019. Qué horizonte: hegemonía, Estado y revolución democrática. Madrid: Lengua de Trapo.

García Linera, Álvaro. 2012. «Topología del Estado». La Migraña. Revista de Análisis Político, núm. 4, pp. 24-29.

García Linera, Álvaro. 2020. «El Estado ante el coronavirus. El péndulo de la “comunidad ilusoria”», Revista Sociedad, núm. 40, pp. 191-205.

García Linera, Álvaro. 2012. «Del Estado aparente al Estado integral», III Seminario Internacional Universidad-Sociedad-Estado: “A 400 años de la Universidad en la región”. Universidad Nacional de Córdoba.

García Linera, Álvaro. 2020. «Qué debe hacer el militante en los tiempos de estabilidad», Debats pel Demà, 29/05/2020. Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=jQNaAvhUj10.


Sessió X. Wendy Brown, Silvia Federici i David Harvey. Estat, neoliberalisme i acumulació per despossessió.

 

Bibliografia primària

Federici, Silvia. 2012. Calibán y la bruja: mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Madrid: Traficantes de Sueños.

Harvey, David. 2007. Breve historia del neoliberalismo. Madrid: Akal.

 

Bibliografia secundària

Noguera, Albert. 2019. La ideología de la soberanía: hacia una reconstrucción emancipadora del constitucionalismo. Madrid: Trotta.

Palomera, Jaime. 2019. «A mida que les formes d’acumulació capitalista han anat canviant, l’habitatge ha anat ocupant un lloc cada cop més central pel sistema», Debats pel Demà. Disponible en https://debatspeldema.org/entrevista-a-jaime-palomera/.

a partir de 10€

inscripció

  • Inscripció bàsica
    Inscripció bàsica

    Accés a totes les sessions del curs i a la bibliografia de cada una d’elles

    10€
  • Inscripció Gramsci
    Inscripció Gramsci

    Accés a totes les sessions, la bibliografia i un exemplar del Quadern Catarsi amb subscripció digital

    20€
  • Inscripció Poulantzas
    Inscripció Poulantzas

    Accés a totes les sessions, la bibliografia i amb subscripció digital+paper a Catarsi Magazín

    30€

Tens algun dubte?

Contactan's

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.