Actualitat de la tradició republicana

Aquest curs s’ofereix com una introducció a la història social i política del pensament republicà. L’objectiu és que les persones matriculades puguin conèixer i familiaritzar-se amb les problemàtiques característiques d’aquesta tradició política així com alguns dels moments claus i dels pensadors essencials del seu desenvolupament. Es prestarà especial atenció als nuclis normatius (filosòfic-polítics) que tinguin més interès per a comprendre i valorar el nostre propi present, de tal forma que la discussió històrica i teòrica sobre idees i fets històrics esdevinguts en els últims dos mil·lennis pugui veure’s com un diàleg amb alguns debats polítics contemporanis.

Horari

Dies

dimecres

Format

Presentació

actualitat de la tradició republicana. pensament i acció

Aquest curs, organitzat entre les revistes Sin Permiso, Agon i Catarsi, s’ofereix com una introducció a la història social i política del pensament republicà. L’objectiu és que les persones matriculades puguin conèixer i familiaritzar-se amb les problemàtiques característiques d’aquesta tradició política així com alguns dels moments claus i dels pensadors essencials del seu desenvolupament. Es prestarà especial atenció als nuclis normatius (filosòfic-polítics) que tinguin més interès per a comprendre i valorar el nostre propi present, de tal forma que la discussió històrica i teòrica sobre idees i fets històrics esdevinguts en els últims dos mil·lennis pugui veure’s com un diàleg amb alguns debats polítics contemporanis.

 

Coordinació del curs

Julio Martínez-cava

Raúl García

Xavi Granell

David Guerrero

Xavi Calafat

informació

FAQ'S

1. Què és exactament el curs?

Un recorregut per alguns dels principals esdeveniments i pensadors que han donat forma i contingut al pensament republicà, des de l’època clàssica fins el segle XIX. Articulant pensament i acció, farem un balanç aterrat que ens permeti abordar els debats polítics actuals.

2. Quins ítems tractarem?

Tractarem sobretot els nuclis normatius (filosòfico-polítics) i els moments històrics que ens permetin comprendre la formació d’aquesta tradició i com es pot servir per analitzar la nostra situació present.

3. Com contacto amb l'organizació?

Per qualsevol dubte o suggerència, podeu contactar amb els coordinadors a partir del correu [email protected]

4. Quin serà el format?

Les sessions tindran una estructura amb dos blocs: un primer on el professor exposarà el tema. Posteriorment es procedirà al debat.

5. Com m’hi apunto?

Les inscripcions es realitzen a partir del web de Catarsi Magazín. No hi ha cap període d’inscripció previ i la inscripció es pot fer en qualsevol moment del curs.

6. Per què creiem que té rellevància aquest curs ara?

La crisi del neoliberalisme i els esdeveniments recents a l’Estat espanyol i a Catalunya ens obliguen a pensar una alternativa republicana a les crisis actuals del capitalisme. Per això, revisitar i analitzar una tradició filosòfica i política fonamental, com és la republicana, pot tenir molt interès.

7. Quin serà l’horari i el calendari del curs?

El curs es realitzarà en format virtual a partir de l’aplicació Zoom. Començarà el dimecres dia 24 de febrer amb una sessió cada dues setmanes.

sessions i calendari

Introducció coral entre Catarsi, Sin Permiso i Agon

Sessió II. El mediterrani antic i la configuració del pensament republicà. Pericles, Aspàsia i la revolució atenesa

a càrrec de Xavi Calafat

 

La idea d’aquesta sessió és aproximar-nos al món de l’Antiguitat grecollatina, sense ànims d’oferir una precisa reconstrucció històrica, però amb la voluntat d’extreure les claus necessàries per a interpretar l’evolució del pensament republicà. Ens centrarem en Atenes, i l’experiència democràtic-plebea de més d’un segle de durada i aterrarem sobre dos personatges indispensables per a entendre la configuració del republicanisme plebeu atenès, com van ser Pèricles i Aspasia de Milet.

 

Bibliografia

Aristóteles. La política. Alianza Editoria, 2017 (1986). pp. 140-144 i 146-158

Domènech, Antoni. El Eclipse de la Fraternidad. Editorial Akal, 2019 (2005)

  • Capítulo 2 “Libertad republicana, democracia, propiedad” (de Aristóteles a Jefferson) 59-76

Domènech, Antoni. “Cristianismo y libertad republicana. (Un poco de historia sacra y un poco de historia profana)” en La balsa de la Medusa 51 (1999): 3-48. Recomanades pp.10-14

Rojas Parma, Lorena. “Lo femenino detrás del poder: Aspasia de Mileto” en Cuadernos UCAB, nº7, 2009, pp.11-36.

http://saber.ucab.edu.ve:8080/xmlui/handle/123456789/19551

Rosenberg, Arthur. Democracia y lucha de clases en la Antigüedad. El Viejo Topo, 2006, Barcelona. pp.80-96 i pp.101-104

García, Francisco Vázquez. “La recepción de la democracia ateniense en la filosofía política de Antoni Domènech: el sorteo y su trasfondo ético y antropológico.” Daimon Revista Internacional de Filosofía 72 (2017): 141-156. https://doi.org/10.6018/daimon/265061

 

Bibliografia secundària

Aristóteles. La constitución de los atenienses. Editorial Gredos. Recomanades pp. 97- 124

Olalla, Pedro. Grecia en el aire: herencias y desafíos de la antigua democracia ateniense vistos desde la Atenas actual. Editorial Acantilado, 2015, Barcelona. Recomanades pp.45-69

Moreno Pestaña, José Luís. Retorno a Atenas. La democracia como principio antioligárquico. Editorial Siglo XXI, 2019, Madrid.

Manin, Bernard. Los principios del gobierno representativo. Alianza Editorial, 1998

  • Capítulo 1 “Democracia directa y representación: la selección de cargos públicos en Atenas”

Solana Dueso, José. Aspasia de Mileto. Testimonios y discursos. Editorial Antrohpos, 1994, Barcelona.

Tucídides. “Discurso Fúnebre de Pericles” en Historia de la Guerra del Peloponeso, vol. II, pp. 447-462. Editorial Gredos, 1990. Traducción a cargo de Juan José Estebaranch.

 

Sessió III. Resistències al capitalisme agrari: dels diggers a Thomas Spence

a càrrec de David Guerrero i Julio Martínez-Cava 

L’objectiu d’aquesta sessió és aprofundir en algunes de les intuïcions normatives de la tradició republicana, sobretot respecte la relació conceptual entre llibertat i propietat. Ho farem posant l’atenció en certs debats i processos polítics que van animar diferents projectes de reforma agrària a Anglaterra entre els segles XVII i XVIII. Enfront l’incipient capitalisme agrari que va combatre l’estructura bàsica de la tinença de la terra, reformadors i moviments socials van articular múltiples respostes a la despossessió sistemàtica del camperolat. Aquests moments ocupen un lloc fonamental en l’assentament, en el món modern, de nocions pròpies del republicanisme clàssic o del dret natural, oferint debats riquíssims en idees i solucions institucionals. Un lloc privilegiat, en definitiva, des del qual pensar la lluita per la democràcia econòmica en el món actual.

 

Bibliografia

Kennedy, G. (2008). “The Political Economy of Improvement“. En Diggers, Levellers and Agrarian Capitalism. Lexington Books, 97-140.

Gourevitch, A. (2015). “El republicanismo agrario”, extracto traducido por J. Martínez-Cava. Dins From Slavery to the Cooperative Commonwealth. Cambridge University Press, pp. 70-75.

 

Fonts primàries Paine, T. (1797). Agrarian Justice.

Versió en castellà dins El sentido común y otros escritos, Madrid: Tecnos, 2014, pp. 99-123.

Spence, T. (1797). “The Rights of Man. As exhibited in a lecture read at the philosophical society, in Newcastle”.

Winstanley, G. (1652). “To His excellency Oliver Cromwell, General of the Commonwealths Army in England, Scotland, and Ireland”. En The Law of Freedom in a Platform: Or, True Magistracy Restored.

Versió en castellà: La ley de la libertad, Madrid: Tecnos, 2005 y Buenos Aires, Biblos, 2006

 

 

Bibliografia secundaria

Brailsford, H. N. (1961). “The Levellers and the land”. En The Levellers and the English Revolution, ed. Christopher HillStanford University Press, 417-454.

Casassas, D. and De Wispelaere, J. (2016) “Republicanism and the political economy of democracy”, European Journal of Social Theory, 19(2), 283–300.

James, M. (1930). “The land problem”. En Social Problems and Policy During the Puritan Revolution 1640-1660. Routledge.

Wood, E. M. (2016). “Los orígenes agrarios del capitalismo”, Monthly Review. Selecciones en castellano, 3ª época, nº 2

 

 

Sessió IV. El republicanisme comercial i la Il·lustració escocesa

a càrrec de David Casassas

 

Es troben les eines d’anàlisi i la pràctica sociopolítica republicanes completament deslligades del món comercial i manufacturer que la modernitat sembla portar de la mà? Aquesta sessió abordarà la qüestió d’un possible “republicanisme comercial” per pensar i posar en circulació societats “amb mercats” compatibles amb la civilització de la vida social tota, també avui. Per fer-ho, oferirà un tast d’algunes de les idees centrals de la dita “escola històrica escocesa”, veritable antecedent, en alguns aspectes, del pensament emancipatori dels segles XIX i XX, tot posant de manifest que el tipus de món comercial que molts autors contemplaven i prescrivien a les albors de la “gran transformació” poc tenia a veure amb el “capitalisme realment existent” que després s’estendrà arreu. Finalment, aquest exercici ens aportarà instruments per pensar la democràcia econòmica al món dels nostres dies.

 

Bibliografia:

Casassas, D. (2013): “Adam Smith’s Republican Moment: Lessons for Today’s Emancipatory Thought”, Economic Thought. History, Philosophy, and Methodology, 2 (2), pp. 1-19.

Domènech, A. (2010): “Economía política y tradición histórica republicana: el caso de Adam Smith”. Prólogo a D. Casassas, La ciudad en llamas. La vigencia del republicanismo comercial de Adam Smith (Barcelona: Montesinos). Disponible a https://www.sinpermiso.info/sites/default/files/textos//smithrepublicano.pdf.

 

Bibliografia secundària:

Casassas, D. (2010): La ciudad en llamas. La vigencia del republicanismo comercial de Adam Smith, Barcelona: Montesinos.

Meek, R.L. (1972): “La aportación escocesa a la sociología marxista”, a R.L. Meek, Economía e ideología y otros ensayos. Estudios sobre el desarrollo del pensamiento económico, Barcelona: Ariel.

Winch, D. (2002): “Commercial Realities, Republican Principles”, a M. van Gelderen i Q. Skinner (eds.), Republicanism. A Shared European Heritage (Vol. 2, The Values of Republicanism in Early Modern Europe), Cambridge: Cambridge University Press.

Chomsky, N. (1995): “Education is Ignorance”, Class Warfare, pp. 19-23, 27-31.

Hudson, M. (2009): “La economía política de la tradición republicana ilustrada y sus enemigos neoliberales”

Sessió V. Revolució francesa i revolució americana 

a càrrec de Bru Laín

Aquesta sessió del curs realitzarà una breu introducció al pensament republicà-democràtic durant la formació dels EUA i la Revolució francesa. La idea, però, no és fer una comparativa sistemàtica entre ambdós casos, sinó apuntar alguns dels elements més reiteratius i constitutius del pensament revolucionari nord americà i francès de finals del segle XVIII. Per a fer-ho ens servirem de l’obra de Thomas Jefferson i de Maximilien Robespierre, fixant-nos especialment en la seva similar concepció de la idea de la propietat i del govern polític. Així mateix, també apuntarem alguns factors de tipus socio-econòmic necessaris per entendre algunes de les diferències de tipus ideològic i programàtic.

 

Bibliografia
Domènech, A. (2019). “Libertad republicana, democracia, propiedad (de Aristóteles a Jefferson)”, El Eclipse de la Fraternidad. Barcelona: Akal, pp: 45-72.

Laín, B. (2020). “Del derecho natural al pacto fiduciario: gobierno y propiedad en la economía política republicana”, Isegoría. Revista de Filosofía Moral y Política, 62: 9-34.

 

Bibliografia secundària

EUA:
Douglass, E. P. (1965). Rebels and Democrats. The Struggle for Equal Political Rights and Majority Rule During the American Revolution, Chicago: Quadrangle Paperbacks.

Lynd, S. (1968). Intellectual Origins of American Radicalism, London: Faber & Faber.

Matthews, R. K. (1984). The Radical Politics of Thomas Jefferson: A Revisionist View. Lawrence: KS.

Wood, G. S., (1992). Radicalism of the American Revolution, Nueva York: A. A. Knopf.

 

França:

Bosc, Y. (2013). “Robespierre Libéral”, Annales Historiques de la Révolution Française, Vol. 371 (1), pp: 95–114.

Castells, I. i Tafalla, J. (2011). Atlas histórico de la revolución francesa (1789-1799), Madrid: Editorial Síntesis.

Gauthier, F. (1992). Triomphe et mort du droit naturel en Révolution (1789, 1795, 1802), Paris: PUF.

Mathiez, A. (1958). Etudes sur Robespierre, Paris: Société des Études Robespierristes, Ed. Sociales.

 

Sessió VI. Socialisme i republicanisme. Creuaments de raça i gènere en la historia recent de Cuba

a càrrec de Julio César Guanche i Ailynn Torres 

 

La sessió proposa discutir la relació entre socialisme i republicanisme a partir del cas cubà i dels creuaments del republicanisme amb les desigualtats racials i de gènere. S’hi explorarà específicament el lapse temporal de 1959 fins al present, les formes què es (re)defineixen els patrons de poder i estructures d’oportunitats en aquest context històric, i de què n’informa sobre les relacions entre llibertat, propietat, poder polític, participació ciutadana i regulación institucional de la vida pública. Així doncs, aquesta classe proposa una mirada analítica, que troba avenços i problemes en aquest camp en una experiència socialista, i els relaciona amb les necessitats de la construcció política republicana democràtica.

 

Bibliografia

Guanche, J. (2020). «El racismo, herencias y vigencias: color y sociedad en la Cuba contemporánea» a Sin Permiso.

Torres Santana, A. (2017) «La ciudadanía republicana: el género y otros márgenes» a Cuba Posible

 

Bibliografia secundària

Guanche, J. (2020). «Contribución a una arqueología intelectual en los contextos y los contenidos de un marxismo negro  en Cuba»

Torres Santana, A. (2020). «Regímenes de bienestar en Cuba: Mujeres y desigualdades» a Cuban Studies, 49, pp. 6-31.

Torres Santana, A. (2017). «Los costos de la vida: (re)pensar la ciudadanía para los ciudadanos» a Sin Permiso

Sessió VII. Karl Polanyi i la tradició republicana

a càrrec de Raúl García i Clara Serrano

 

Abordarem les tesis fonamentals del pensament de Karl Polanyi, mostrant la seva ubicació en la tradició del pensament republicà democràtic, així com la importància de la seva crítica al marxisme ortodox i al liberalisme econòmic

 

Bibliografia

Polanyi, K., “Nuestra obsoleta mentalidad de mercado”, Sociología Histórica, núm. 3, 2013, pp. 567-583, traducido por A. Lahera Sánchez [Publicació original: Polanyi, K. “Our Obsolete Market Mentality”, Commentary, núm. 3, 1947, pp. 109-117]

Polanyi, K., “La historia económica y el problema de la libertad”, dins Polanyi, K., Los límites del mercado. Reflexiones sobre economía, antropología y democracia, Capitán Swing, pp. 343-349

 

Bibliografía secundària

Polo Blanco, J., “Capitalismo, fascismo y democracia en la obra de Karl Polanyi”, dins Encrucijadas: Revista Crítica de Ciencias Sociales, núm. 7, 2014 (Ejemplar dedicado a: Críticas a la sociedad de mercado: 50 aniversario de la muerte de Karl Polanyi), pp. 133-152

Laín Escandell, B. “Karl Polanyi, republicanismo democrático y los fundamentos materiales de la libertad”, dins Encrucijadas: Revista Crítica de Ciencias Sociales, núm. 7, 2014 (Ejemplar dedicado a: Críticas a la sociedad de mercado: 50 aniversario de la muerte de Karl Polanyi), pp. 112-132

Fraser, N., “Reflexiones en torno a Polanyi y la actual crisis capitalista”, dins  PAPELES de relaciones ecosociales y cambio global, núm.118, 2012, pp. 13-28

 

Sessió VIII. Revolució liberal, republicanisme i les classes populars a inicis del XIX

a càrrec d’Anna M. Garcia Rovira

Sovint es comet l’error d’establir una equiparació entre el republicanisme de les primeres dècades del segle XIX, la democràcia i, fins i tot, el socialisme, prescindint del fet que la major part dels textos republicans no ho confirmen, sinó més aviat el contrari. A més, un apriorisme com aquest impedeix observar que, en bona mesura, tant a París com a Barcelona, va ser l’experiència de la lluita revolucionària, colze a colze amb els sectors populars, allò que va fer evolucionar el republicanisme liberal cap a la democràcia.  

Bibliografia

Garcia Rovira, Anna Maria, “Republicanos en Cataluña. El nacimiento de la democracia (1832-1837)”, en Manuel Suárez Cortina, La redención del pueblo. La cultura progresista en la España Liberal, Santander, Universidad de Cantabria, 2006, pp. 114-143

Garcia Rovira, Anna Maria, “Ramón Xaudaró, el «Marat barcelonés»”, en Manuel Pérez Ledesma e Isabel Budiel (eds.), Liberales eminentes, Madrid, Marcial Pons, 2008, pp. 125-155

Barnosell, Genís, “«Libertad, Igualdad, Humanidad». La construcción de la democracia en Cataluña (1839-1843)”, en Manuel Suárez Cortina,  La redención del pueblo. La cultura progressista en la España Liberal, Santander, Universidad de Cantabria, 2006, pp. 145-182

Duarte, Àngel, Història del republicanisme a Catalunya, Lleida, Pagès, 2004

Peyrou, Florencia, “Los orígenes del federalismo en España: del liberalismo al republicanismo, 1808-1868”, en Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, Historia Contemporánea, t. 22 (2010), pp. 257-278

Huard, Raymond, Le suffrage universel en France (1848-1946). Paris, Aubier, 1991

Bergounioux, A., “Socialisme et République avant 1914”, en S. Berstein et O. Rudelle, Le modèle républicain, Paris, PUF, 1992

Isabella, Maurizio, Risorgimento in esilio. L’internazionale liberale e l’età delle rivoluzioni, Roma-Bari, Laterza, 2011

 

Sessió IX. El republicanisme democràtic a Espanya. Federalisme i sobiranies

a càrrec de Ferran Archilés i Xavi Granell

En aquesta sessió tractarem l’evolució del republicanisme a Espanya, les seues corrents i el seu projecte de nació. Així, veurem la seua evolució des dels anys quaranta del segle XIX fins la Segona República. L’objectiu és abordar tant les mobilitzacions i les experiències dels republicans com la seua fonamentació normativa i proposta de societat.

Bibliografia

 

Florencia Peyrou, “Harmonia en la discòrdia? Reflexions al voltant de la cultura política democràtico-republicana a Espanya, 1840-1868”, Recerques, 58-59, 2009, pp. 31-57.

Javier De Diego Romero, “Capítulo 5. Nación y nacionalismo”, dins Imaginar la república. La cultura política del republicanismo español, 1876-1908, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2008.

 

Bibliografia secundària

A. M. Hennessy, “Capítulo 11. Conclusión”, dins La República Federal en España. Pi y Margall y el movimiento republicano federal, 1868-1874, Catarata, 2010, pp. 245-257.

Valentí Almirall, “Idea exacta de la Federació. Dades per a l’organització de la República Federal Espanyola (1860)”, dins Antologia de textos, Institut d’Estudis Autònomics, 2011, pp. 71-116.

Andrés de Blas Guerrero, Tradición republicana y nacionalismo español (1876-1930), Tecnos, 1991.

Sessió XI. Sessió conjunta de clausura i debat 

 

 

a partir de 15€

inscripció

  • Inscripció bàsica
    Inscripció bàsica

    Accés a totes les sessions del curs i a la bibliografia de cada una d’elles

    15€
  • Inscripció de suport
    Inscripció de suport

    Accés a totes les sessions, la bibliografia i la subscripció digital+paper a la revista Catarsi

    29€

Tens algun dubte?

Contactan's

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.