Per què un jove hauria d’estudiar la vida i l’obra de Gramsci?

Ponència introductòria al taller de lectura sobre Gramsci que va tenir lloc el dia 1 de febrer de 2020 en el marc de l'escola de formació Lina Ódena organitzat per les Joventuts Comunistes de Catalunya.

Per què un jove hauria d’estudiar la vida i l’obra de Gramsci?

Per què un jove hauria d’estudiar la vida i l’obra de Gramsci?

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Ponència introductòria al taller de lectura sobre Gramsci que va tenir lloc el dia 1 de febrer de 2020 en el marc de l'escola de formació Lina Ódena organitzat per les Joventuts Comunistes de Catalunya.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Ponència introductòria al taller de lectura sobre Gramsci que va tenir lloc el dia 1 de febrer de 2020 en el marc de l’escola de formació Lina Ódena organitzat per la Joventut Comunista de Catalunya.

Per què un jove hauria d’estudiar la vida i l’obra de Gramsci?

La pregunta que m’ha passat pel cap en tornar a venir a l’escola Lina Odena a parlar de Gramsci és la següent: Per què un jove de l’any 2020 hauria d’estudiar la vida i l’obra de Gramsci?
La darrera que vaig parlar de Gramsci a l’escola de la JCC va ser l’any 2015. No sé si llavors vaig convèncer aquells joves de fa cinc anys sobre la necessitat d’estudiar a Gramsci. Sí que sé que m’agradaria poder-vos convèncer a vosaltres.

Tan sols assenyalaré algunes de les raons per les quals un jove comunista del segle XXI hauria o podria estar interessat a llegir i estudiar Gramsci avui.

Primera raó: un pensament potent

El 5 de novembre de 1926 el Parlament italià aprovà la legislació excepcional proposada per Mussolini per a poder processar el PCI. La legislació tenia un caràcter escandalosament retroactiu, que va permetre una onada de detencions. El 8 de novembre de 1926 van ser detinguts Antonio Gramsci i altres membres del Comitè Central del PCd’I. En el processone, és a dir, el procés en contra del grup dirigent del PCd’I, que va tenir lloc entre el 28 de maig i el 4 de juny de 1928, Gramsci seria condemnat a vint anys, quatre mesos i cinc dies de presó. En el seu al·legat final, el fiscal feixista va dir al tribunal feixista: “Cal impedir a aquest cervell pensar durant vint anys”.

Cal calibrar el valor d’aquesta frase, més enllà de l’anècdota. És, en si mateixa, tot un reconeixement de la importància del pensament i de l’acció de Gramsci. I del perill que tant el pensament com l’acció del comunista sard, italià i universal representaven i representen encara avui per al feixisme i per al mateix capitalisme.

Foto: JCC

Enfrontar-se a l’actual ascens del feixisme, i a la crisi global del capitalisme per la que travessem, ens demanen un pensament fort. Un pensament autònom de la ideologia hegemònica, que és la ideologia dominant i dirigent. Ens cal, en resum, un pensament que superi l’anti-capitalisme defensiu i corporatiu, un pensament que sigui, en definitiva, comunista.
Llegir Gramsci, juntament amb molts altres, pot ser una ajuda en la construcció d’aquest pensament i d’aquesta acció comunista per al segle que vivim.

Per a què ens serveix Gramsci avui al jovent que vol superar el capitalisme, que vol fer la revolució? tweet

Aigua passada no mou molí?

Si val… però, això va passar fa 94 anys. Ja sabeu la dita “aigua passada no mou molí”.
Us podeu preguntar: quina importància té tot això per a nosaltres, joves de vint o menys anys? Allò que ens interessa és saber com lluitar contra la precarietat, contra l’atur juvenil, contra la repressió, contra les taxes universitàries, contra l’agressió a la supervivència de l’espècie humana que representa el canvi climàtic, contra el capitalisme i contra l’estat que el representa entre nosaltres, el Regne d’Espanya…

És a dir, us podeu preguntar: per a què ens serveix Gramsci avui al jovent que vol superar el capitalisme, que vol fer la revolució?

Gramsci, com Marx, com Lenin i d’altres militants comunistes ens apareixen avui com a un important contenidor de conceptes teòrics i pràctics fruit de l’experiència del moviment obrer i de la reflexió teòrica.

Naturalment, tan sols podeu verificar la veracitat d’aquestes afirmacions després de fer l’esforç de llegir-los i estudiar-los.

Foto: Wikimedia Commons

Conceptes com classe, constitució d’una classe en classe a través de la lluita i de la reflexió democràtica sobre la seva experiència en la lluita de classes (Quaderns de Presó, 25 i 27); com democràcia obrera com a mitjà imprescindible de la construcció d’un nou estat; com hegemonia entesa no com a majoria electoral sinó com a combinació entre direcció i dominació polítiques; com la seva concepció de l’estat com a estat integral que va més enllà del simple aparell repressiu i administració; la seva concepció de la societat civil; o la seva concepció del bloc històric que enriqueix i supera la mecànica divisió entre superestructura ideològica i base econòmica de la societat; com la proposta de reforma intel·lectual i moral que supera l’estreta concepció de la simple lluita ideològica; com l’estudi que ens proposa sobre la construcció nacional i estatal d’una determinada societat (El problema de la direcció política en la formació de la nació i de l’Estat modern a Itàlia, quadern 19); com les seves interessantíssimes idees de la revolució passiva, del cesarisme i del transformisme; o bé la seva re-actualització del republicanisme democràtic de Maquiavel i la seva proposta d’un nou Príncep modern, o sigui d’un partit comunista entès com a intel·lectual col·lectiu actiu i operant; o la seva articulada reflexió sobre el rol dels intel·lectuals i sobre les aliances de classes, sobre la qüestió meridional, sobre la formació d’una voluntat nacional-popular…

Un militant que no estudia està condemnat a l’activisme cec, sense rumb, a caure constantment en tots els paranys de la lluita quotidiana. tweet

Perdoneu el desordre i els oblits en aquesta breu enumeració. Però aquest son alguns exemples dels conceptes que podeu trobar si estudieu l’obra de Gramsci. Uns conceptes que us poden ajudar a analitzar millor els complexos fenòmens socials que s’esdevenen davant nostre i que condicionen la nostra acció política, cultural, social i econòmica.

Us pregunto: podem analitzar la situació política, econòmica i social del jovent i de la resta del poble treballador sense aquests conceptes? A mi em sembla que no. Si renunciéssim a l’estudi permanent de Marx, de Lenin o de Gramsci ens trobaríem condemnats a usar per a pensar i obrar els conceptes de l’enemic de classe. Estaríem sota la seva hegemonia, és a dir sota la seva direcció política i cultural. Això seria tant com renunciar a lluitar per a superar el capitalisme, és a dir seria tant com renunciar a la revolució.

En conclusió: estudiar la vida i l’obra de Gramsci és imprescindible per algú que aspiri a ser comunista. I això comporta temps. Heu de saber trobar aquest temps, per a combinar-lo amb la vostra militància, amb la vostra lluita social o sindical, amb la intervenció política. Un militant que no estudia està condemnat a l’activisme cec, sense rumb, a caure constantment en tots els paranys de la lluita quotidiana. Està condemnat a sofrir la influència de la cultura dominant. Està condemnat a no tenir cap estratègia de superació del capitalisme.

Foto: Wikimedia Commons – Carlo Pelagalli

Aquest és el sentit profund de la coneguda frase que Gramsci i els seus companys van col·locar, un 1r de maig de 1919, a la capçalera del diari L’Ordine Nuovo. El periòdic que jugaria un rol clau en l’intent de revolució dels consells obrers a Torí durant el bienni roig italià: “Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. I organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força”.
Ara bé, com estudiar Gramsci?

Llegiu-lo directament. Desconfieu dels intermediaris; desconfieu de les reduccions. No us faci gens de por. tweet

Per descomptat, llegiu-lo directament. Desconfieu dels intermediaris; desconfieu de les reduccions. No us faci gens de por. Sé, per experiència, que no és tasca fàcil. Sé que es tracta d’una tasca de llarg abast. Sé que és possible fer-ho combinant la lluita pràctica amb l’estudi.
Potser ens podria ser útil de seguir el consell que Gramsci donava per a estudiar una altra vida i obra essencial, la de Marx:

“Totes aquestes observacions valen encara més quan el pensador que es tracta és impetuós, de caràcter polèmic o li manca l’esperit de sistema, quan es tracta d’una personalitat en la qual l’activitat teòrica i la pràctica estan indissolublement entrellaçades, d’un intel·lecte en contínua creació i en perpetu moviment, que sent vigorosament l’autocrítica de la manera més despietada i conseqüent. Vistes aquestes premisses, el treball ha de seguir aquestes línies: 1) la reconstrucció de la biografia no solament pel que fa a l’activitat pràctica sinó especialment per l’activitat intel·lectual; 2) el registre de totes les obres, incloses les més irrellevants, en ordre cronològic, organitzat segons temes intrínsecs: de formació intel·lectual, de maduresa, de possessió i aplicació del nou tipus de pensament i de concebre la vida i el món. La recerca del leitmotiv, del ritme del pensament en desenvolupament, ha de ser més important que les afirmacions casuals o els aforismes aïllats”.

Per a un jove comunista  a més de l’obra teòrica i pràctica de Gramsci hauria de ser cabdal el coneixement i la imitació del seu capteniment moral. tweet

L’actitud moral de Gramsci

Acabo amb dues petites referències al capteniment moral de Gramsci.

Per a un jove comunista (i també per als que tenim més joventut acumulada) a més de l’obra teòrica i pràctica de Gramsci hauria de ser cabdal el coneixement i, m’atreviré a dir-ho, la imitació del seu capteniment moral.

Foto: Flickr – Ricardo Cupini

Un comunista sense moral, sense costums comunistes, republicanes i democràtiques, sense l’ètica que faci concordar els mitjans amb els fins podria acabar imitant els costums, la moral i l’ètica dels nostres dominadors i opressors. És també per aquesta raó moral que Gramsci defensava la necessitat de la democràcia obrera com a mitjà, és per això que defensava la necessitat d’una completa reforma intel·lectual i moral. Per a ell, aquests eren mitjans imprescindibles sense els quals no era possible la revolució. En el seu article sobre la democràcia obrera afirma: “Qui vol els fins vol els mitjans”. És una frase que no podem confondre amb el maquiavel·lisme tòpic que denuncien els hipòcrites moralistes burgesos.

Gramsci deia a Togliatti: «Seríem revolucionaris molt deplorables i irresponsables si deixéssim passivament que es consumessin els fets consumats, justificant a priori la seva necessitat.». tweet

Podem (podreu) trobar constantment molts exemples d’aquest capteniment moral gramscià en els seus escrits i en les seves cartes. Tan sols us posaré dos exemples breus i útils per a il·lustrar el capteniment moral comunista de Gramsci.

El primer exemple és el d’una carta que Gramsci escriu a Palmiro Togliatti el 26 d’octubre de 1926. Davant l’actitud pragmàtica de Togliatti amb allò que estava a punt de succeir, Gramsci li diu: «Seríem revolucionaris molt deplorables i irresponsables si deixéssim passivament que es consumessin els fets consumats, justificant a priori la seva necessitat.».

Us he de dir que, d’ençà que vaig conèixer aquesta carta, tota la meva vida comunista, sobretot en els moments decisius de crisi, en aquells moments en què la situació m’ha obligat optar sense matisos entre una opció a altra, aquesta dura frase de Gramsci m’ha obsedit de forma potent. Sóc conscient del fet que no sempre he sabut ser tan conseqüent com Gramsci li demanava al seu company i amic Palmiro en aquella cruïlla decisiva del moviment comunista.

El segon exemple d’aquest capteniment moral de Gramsci és una de les cartes que ja a la presó i en espera del procés, Gramsci li escriu a la seva mare. Una mare per qui el món era el món reclòs d’un petit poble sard en el qual el fet que algú de la família estigui a la presó s’entenia com una deshonra que tacava tota la família. Una mare que, a més, estimava el seu fill amb aquell amor que tan sols pot donar una mare. En aquelles circumstàncies li escriu el següent:

«[…] Estimadíssima mare, no m’agradaria tornar a repetir el que t’he escrit sovint per tranquil·litzar-te sobre les meves condicions físiques i morals. M’agradaria, també per estar tranquil, que tu no t’espantessis o et torbessis gaire per la condemna que em donaran. Que comprenguessis bé, també amb el sentiment, que sóc un pres polític i que seré un condemnat polític, que no tinc ni tindré vergonya d’aquesta situació. Que, en el fons, la detenció i la sentència me les he buscat en certa manera jo mateix, perquè mai he volgut canviar les meves opinions, per les quals estaria disposat a donar la vida i no només a quedar-me a la presó. És per això que només puc estar tranquil i feliç amb mi mateix. Estimada mare, també voldria abraçar-te fort, fort, perquè sentis com t’estimo i com m’agradaria consolar-te d’aquest disgust que t’he donat: però jo no podia actuar d’altra manera. La vida és així, molt dura, i a vegades els fills han de donar grans dolors a les seves mares, si volen conservar el seu honor i la seva dignitat com a homes.»

Foto de portada: Flickr – Salone Internazionale del Libro
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Historiador i militant de Comunistes de Catalunya

Comentaris

Per què un jove hauria d’estudiar la vida i l’obra de Gramsci?

  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.