per Rosella Alonso Frau – Arada

La comunitat Kurda és la minoria ètnica sense Estat propi més gran d’Orient Mitjà. Segons els càlculs més conservadors, formen una població de més de trenta milions de persones, disseminades en un territori que avui es reparteixen Turquia, Iraq, Síria i Iran, i que forma una regió geogràficament estratègica. La situació nacional Kurda sorgeix del fet que se’ls ha negat el seu dret a la nacionalitat, tot i els seus trets culturals i històrics comuns.

Rojava, la zona nord de Síria, viu immersa en una Revolució des de 2012. Lluiten contra l’ISIS i contra l’Estat Turc, però, a més, aquesta Revolució va molt més enllà; té un caràcter holístic que pretén instaurar un sistema nou: el Confederalisme Democràtic. Les kurdes no busquen la creació d’un Estat-Nació kurda, lluiten pel reconeixement de la seua existència, contra la repressió dels poders dominants i per l’alliberament de la societat del domini del feudalisme. S’oposen a la modernitat capitalista, per això la seua proposta és una Democràcia sense Estat.

Les bases del Confederalisme Democràtic son: flexibilitat, antimonopoli, multiculturalitat, consens, ecologia i feminisme. D’aquesta manera, en enllaçar patriarcat, destrucció mediambiental i capitalisme, senyalen la seua abolició com l’únic camí cap a una societat justa. Rebutgen el capitalisme, apostant per un socialisme democràtic on els recursos pertanyen al poble i l’economia estiga enfocada al bé social, per tal de redistribuir justament els recursos i conservar el medi ambient.

L’organització del Confederalisme Democràtic no és centralista; tot el contrari, fomenta l’estructura heterogènia de la societat a través de la coexistència equitativa de grups centrals, regionals i locals. Aquests són capaços de lidiar amb la seua situació concreta i especial i desenvolupar, alhora, solucions a problemes socials de llarg recorregut. El que es busca és l’enfortiment de l’autonomia dels actors socials, perquè puguen expressar-se directament en tots els processos de presa de decisions, respectant la pròpia identitat cultural, ètnica i nacional.

En aquest sistema les decisions es prenen en la comunitat, a través de la participació de base. Els nivells superiors només serveixen per a la coordinació i implementació de la voluntat de les comunitats, que envien les seues delegades a les assemblees generals. Per tant, la societat civil s’organitza de forma autònoma en assemblees de comunitats i consells oberts locals, regits per la democràcia directa. A més, cal destacar que es tracta d’un sistema co-presidencialista de càrrecs, amb una dona i un home al capdavant, on els càrrecs electes tenen un 40% de presència femenina, un 40% de presència masculina i un 20% d’elecció neutral. D’igual manera, tots els grups ètnics tenen representació.

Han configurat un marc teòric amb l’objectiu de desmuntar el patriarcat: Jineoloji. Podem traduir aquest concepte com la ciència de les dones

En aquest procés de creació d’una societat nova pren especial importància l’educació, que s’enllaça directament amb el feminisme. La idea de partida és que el sexisme és un pilar ideològic fonamental de l’Estat nació tradicional, on les relacions de poder estan estimulades per conceptes i comportaments masclistes. Des del Confederalisme Democràtic treballen el concepte que l’esclavitud de la dona és l’àrea social més profunda i disfressada, on tots els tipus d’explotació, opressió i colonització tenen lloc. Es considera, per tant, que les dones són una nació explotada en si mateixa, l’alliberació de les quals és tant o més important que la de classe o la nacional.

Per això, han configurat un marc teòric amb l’objectiu de desmuntar el patriarcat: Jineoloji. Podem traduir aquest concepte com la ciència de les dones, que es definiria per la seua finalitat de destapar el paper i contribucions de les dones en les societats, per tal de proporcionar fonaments ideològics per a la formació d’un sistema no patriarcal ni androcèntric.

Jineoloji va néixer el 2008 -arran de la publicació del tercer volum de “Sociologia de l’alliberació”, d’Abdullah Öcalan- amb el propòsit de ser un marc d’anàlisi radical feminista del moviment kurde. Com a paradigma teòric es basa en experiències concretes de les dones kurdes, que enfronten tant l’opressió patriarcal com la colonial.

Actualment, Jineoloji es el marc epistemològic que serveix de base per a l’estudi de totes les Ciències Socials. I que canvia completament tant la forma de transmetre coneixements com els temes i/o subjectes d’anàlisi de les investigacions de les Ciències Socials. I és que la dominació de gènere no sols ha estat creada per l’Estat i el poder, sinó també pel cientifisme, ja que les Ciències Socials no han investigat la paraula i l’acció de les dones al llarg de la història. Les veus femenines han estat silenciades i s’ha menyspreat el seu protagonisme social, polític i cultural.

Les dones han estat ignorades i convertides en objectes, amb l’objectiu de construir un teixit social en el qual foren inferiors.

No es tracta que les dones no participaren o no tingueren pes en els processos històrics, sinó que han estat deliberadament omeses de les narracions oficials. La realitat és que les dones jugaren un paper determinant tant en obtenir i transmetre coneixements, com en la socialització i manteniment de les societats.

Les dones han estat ignorades i convertides en objectes, amb l’objectiu de construir un teixit social en el qual foren inferiors. I és que, en ser esborrades del relat històric, ocultant les seues aportacions, i privades de memòria i referents, es fa més fàcil la dominació de les dones.

Va ser una elecció conscient de les Ciències no fer a les dones subjectes dels seus estudis. Jineoloji tracta de revertir aquest fet no només incloent a les dones a la història ja escrita, sinó també escrivint la història de totes elles (tant si es declaren feministes com si no i sense importar el seu lloc d’origen).

La instauració de Jineoloji a Rojava enllaça directament amb l’esforç de crear una revolució ideològica. Ja que connecta la filosofia dels moviments d’alliberació amb l’estudi de les Ciències Socials. I no sols té com a objectiu convertir-se en un punt de referència per a l’autodefinició de les dones, sinó també per a totes les institucions i sectors socials implicats en la construcció de la modernitat democràtica.

Substitueixen les tradicionals relacions entre professorat i alumnat per altres basades en la igualtat i l’amistat, i rebutjant la transmissió unidireccional de sabers.

Jineoloji dirigeix els seus esforços inicials a investigar, analitzar i avaluar a l’enemic de les dones, és a dir, la divisió classista patriarcal i la modernitat capitalista. Per tal d’arribar a la finalitat última: crear solucions als problemes de la vida social, posant fi a escala pràctica a la mentalitat i sobirania patriarcal.

Així, com vegem, aquesta ciència de les dones pretén erigir-se com a teoria i pràctica de la llibertat de les dones.  Per a això, desenvolupa la seua activitat en diferents àrees:

• En l’àmbit de l’ètica aspira a crear una identitat lliure de les dones, així com recuperar de nou la seua veu silenciada.
• Pel que fa a l’economia, intenta desenvolupar perspectives econòmiques basades en una nova teoria del que es considera treball, redefinint els termes treball productiu i treball reproductiu. Així com fomentar una cultura econòmica col·lectiva i societats autosuficients i cooperatives.
• En l’àrea de la demografia, se centra a tornar a les dones el control sobre els seus cossos i la procreació.
• Dins de l’ecologia treballa per recuperar l’harmonia entre el medi ambient i els éssers humans.
• En l’estudi de la història l’objectiu és salvar de l’oblit la realitat de les dones i reconstruir la seua història, en lloc d’annexionar-la a l’oficial.
• Pel que fa a la salut tracta de recuperar els sabers de les sanadores, llevadores, etc.
• En l’àmbit de l’educació la finalitat és crear un sistema educatiu alternatiu, on s’eduque a la xicalla amb amor i respecte.
• En l’àrea de la política el que s’està fent és obrir al debat les qüestions polítiques d’una manera científica, amb un punt de vista llibertari. Per a combatre la política com a mètode d’engany i d’opressió és necessari que la gent estiga formada i compte amb una bona estructuració ideològica i emocional. Jineoloji anima a les persones a lluitar per la llibertat, la igualtat i la democràcia, fugint de l’individualisme i la lògica de rendibilitat capitalista, així com a reconèixer les seues pròpies habilitats per a administrar-se a elles mateixes.

Per tal d’implementar l’estudi d’aquesta Ciència Social, a Rojava qüestionen l’estructura jeràrquica de l’educació, substituint les tradicionals relacions entre professorat i alumnat per altres basades en la igualtat i l’amistat, i rebutjant la transmissió unidireccional de sabers. Alhora, intenten desenvolupar un nou pla d’estudis i elaborar nous llibres de text, així com alliberar l’educació del control del govern.

Per això, van fundar la primera universitat basada en el sistema educatiu de Jineoloji, anomenada Acadèmia de Mesopotàmia, i a la qual van seguir altres. A les acadèmies s’inclou l’ensenyament per a la construcció de la vida social i per al canvi i transformació de la societat (eixe és el motiu que es done especial importància a la Història i a la Sociologia). Per aconseguir-ho, aquestes institucions es basen en tres fonaments: paradigma democràtic, economia ecològica i emancipació de gènere.

La forma de transmetre coneixements i estructurar les classes s’allunya del model occidental. Per una banda, no existeix la memorització com a forma d’aprenentatge i avaluació de coneixements; sinó que l’educació tracta de respondre a la pregunta «com vol viure la societat?». Per altra banda, les classes no estan dissenyades segons grups d’edat. En tercer lloc, els resultats de l’aprenentatge no són avaluats sols pel professorat, sinó també per l’alumnat; passant, tant alumnes com cos docent, per la crítica i autocrítica davant tota la classe. Per últim, les persones que imparteixen les classes no són necessàriament professors i professores, sinó gent a qui la seua experiència de vida ha donat savieses que poden compartir. 

Jioneoloji existeix amb la finalitat de preparar persones disposades a contribuir a la vida i relacions socials.

L’aprenentatge és teòric i pràctic, i s’enfoca per a servir al bé social. Les acadèmies no busquen desenvolupar la professionalitat i tampoc ensenyen com maximitzar el propi interès econòmic. El seu objectiu és formar individus lliures i pensaments alliberats. 

Jioneoloji existeix amb la finalitat de preparar persones disposades a contribuir a la vida i relacions socials. Així com de crear una cultura revolucionària. Per això, cada programa educatiu culmina amb una sessió en la qual cada estudiant conta com participarà en el Confederalisme Democràtic.

Atès que, com hem vist avanç, la revolució de Rojava posa èmfasi en l’alliberament de les dones, es va fundar l’Acadèmia Estrella, una acadèmia de dones que aspira a educar al quadre revolucionari femení, per tal que siguen elles mateixes la clau de la seua emancipació.

Foto de portada: Flickr – Kurdishstruggle