Intercanvi ecològic desigual: La vigència d’una crítica des del sud.

El concepte d'intercanvi ecològic desigual és de gran importància per a comprendre estructuralment, i des de la perspectiva de lluita de classes, la crisi climàtica i pandèmica que ha sotmès a la humanitat els darrers anys.

Intercanvi ecològic desigual: La vigència d’una crítica des del sud.

El concepte d'intercanvi ecològic desigual és de gran importància per a comprendre estructuralment, i des de la perspectiva de lluita de classes, la crisi climàtica i pandèmica que ha sotmès a la humanitat els darrers anys.

Aquesta categoria sorgeix del corrent de l’economia ecològica i emergeix amb força a partir de la dècada dels noranta, encara que va ser batejada pel sociòleg nord-americà Stephen Bunker en la primera meitat dels anys vuitanta. Com pot intuir-se, aquesta noció complementa i discuteix el concepte d’intercanvi desigual, desenvolupat pels teòrics marxistes de la dependència, des d’Arghiri Emmanuel, passant per Oscar Braun fins a l’economista egipci Samir Amín, i la resta de marxistes actuals que utilitzen aquesta categoria per a referir-se a la relació asimètrica que caracteritza l’intercanvi econòmic en l’acumulació de capital mundial, com a clau del subdesenvolupament de les perifèries sobre el qual s’aixeca el desenvolupament del centre.

Des d’una mirada ecològica pot advertir-se que tot anàlisi que abasti la dimensió internacional de la lluita de classes, expressada en les relacions desiguals d’intercanvi econòmic, sense incloure l’aspecte ambiental queda, si més no, incomplet. Les anàlisis econòmiques que estudien la dominació imperialista desenvolupen la teoria de l’intercanvi desigual per a posar de manifest la manera com al mercat mundial tendeixen a depreciar-se els productes primaris —i la seva producció subjacent—, i a encarir-se els productes manufacturats. Aquesta dinàmica perjudica a llarg termini als països productors de matèries primeres. Tot i la importància de la teoria de l’intercanvi desigual en termes econòmics, cal considerar-la en termes ecològics. Les asimetries pròpies del capitalisme mundial no sols afecten les economies dels països perifèrics, també afecten el seu medi ambient. De fet, per a l’economista català, Martínez Alier, un dels promotors d’aquesta categoria, «el reconeixement actual que la producció també implica destrucció i degradació del medi ambient ens porta a una nova perspectiva en el comerç de països i regions».

Introduïts aquests elements, l’intercanvi ecològic desigual es pot entendre com el conjunt de danys ambientals produïts als països dependents com a saldo ecològic negatiu de les importacions dels països del primer món de productes del sud a baixos preus, els costos dels quals no inclouen l’esgotament dels recursos naturals i els danys als ecosistemes d’aquestes localitats. En aquest sentit, existeix una apropiació desigual del treball i de la naturalesa que genera guanys cap als països rics sense que els seus ecosistemes es vegin alterats, ni el seu ambient deteriorat, justament perquè allí no s’exploten els recursos que li generen tals guanys. De manera més precisa «significa el fet d’exportar productes de països i regions pobres sense tenir en compte les externalitats locals provocades per aquests productes o l’esgotament dels recursos naturals, a canvi de béns i serveis de les regions més riques» (Alier, 2006). Amb el concepte d’intercanvi ecològic desigual surten a la superfície els pressupostos ambientals de les relacions comercials que promou l’imperialisme contemporani. Les externalitats (això és, els perjudicis ambientals que no es veuen reflectits en el preu del producte) no figuren en aquest concepte únicament amb la finalitat que siguin considerades i pagades d’ara endavant per a acabar amb l’asimetria de l’intercanvi. Més aviat figuren per a revelar la destrucció ecosistèmica i mediambiental que duen a terme les localitats perifèriques exportadores de matèries primeres quan desenvolupen l’activitat extractiva que els és assignada en la divisió internacional del treball. De manera que, abans que una categoria econòmica, resulta fins i tot una de política, capaç de revelar pressupostos socials no advertits per l’economia hegemònica per tal d’aconseguir accions col·lectives i institucionals en favor de la conservació de la naturalesa i la vida humana que la requereix.

Font: Flickr: Sabin paul

Actualitat de la teoria de l’intercanvi ecològic desigual

L’intercanvi ecològicament desigual és un concepte poc estudiat, però la vigència del qual és evident, sobretot a la regió llatinoamericana. Després que el capitalisme mundial consumés el seu desenvolupament industrial sobre fonts d’energia basades en combustibles fòssils, i l’expansió mundial del model industrial dividís als països en economies rurals i urbanes, es va crear una nova divisió internacional del treball, que va confinar a una part del globus a la funció de dotar de matèries primeres a l’altra part per al seu desenvolupament industrial. Lluny de considerar que es tracta d’una mera explotació voluntària de les seves potencialitats econòmiques, cal considerar, com diu el mateix Marx, que a aquests països exportadors «la indústria mecanitzada els converteix forçadament en camps de producció de la seva matèria primera»). És per això que el paper que aquests països obtenen en la divisió internacional del treball no és més que una manifestació de la lluita de classes.

Així, la regió sud-americana, la principal exportació de la qual continuen sent els productes primaris a baix cost destinats als països del primer món, continua subjugada pel capital, posant en risc la salut pública de les seves societats en sotmetre la fertilitat del seu sòl i l’ordre dels seus ecosistemes a l’explotació d’empreses majoritàriament multinacionals, que extrauen una quantiosa taxa de  plusvàlua directament cap a les seves seus centrals d’acumulació, mentre deixen a les localitats del sud un irreparable saldo ecològic negatiu.

La teoria de l’intercanvi ecològic desigual implica una falta en els Estats exportadors. S’apunta correctament des d’alguns camps de la recerca sobre aquesta problemàtica que «el concepte destaca la pobresa i la falta de poder de la regió exportadora» (Alier, 2006), i per tant la «incapacitat de frenar la taxa d’extracció o d’imposar ‘retencions ambientals’ o ‘impostos a l’esgotament del capital natural’, [en definitiva la incapacitat] d’internalitzar les externalitats en els preus o diversificar les seves exportacions» (2006). Implicacions semblants interpel·len directament a estats com el veneçolà, que des de començaments de segle es va plantejar la seva independència i autonomia respecte del gran capital internacional, però que en últim terme no ha aconseguit escapar-se del seu rol en el mercat mundial, que compleix des de fa més de mig segle. Si bé és cert que la redistribució de la renda petroliera en benefici de les grans majories del poble veneçolà ha estat el fonament econòmic de la revolució bolivariana, no és menys cert que els efectes negatius als ecosistemes i al medi ambient no deixen de manifestar-se en l’exercici d’aquesta activitat redistributiva. De fet, el projecte de l’Arc miner de l’Orinoco iniciat en el 2016, l’objectiu del qual és l’explotació de minerals estratègics, metàl·lics i no metàl·lics, desenvolupat per a afrontar el setge imperialista contra la revolució bolivariana i per a superar el model econòmic mono-exportador, ha començat a presentar les seves externalitats. L’observatori d’ecologia política de Veneçuela ha alertat sobre la possible propagació d’algunes patologies producte de l’activitat minera a les regions extractives.

No es tracta de desprestigiar els esforços realitzats pel procés veneçolà, sinó de posar de manifest els desafiaments que han d’assumir els processos revolucionaris del segle XXI, quan s’analitzen les relacions econòmiques internacionals des de la perspectiva de l’ecologia marxista.

Font: Unsplash

Intercanvi ecològic desigual davant problemes de caràcter global

L’intercanvi ecològicament desigual no existiria sense la divisió internacional del treball, que, com diu Marx, és una «divisió que converteix a una part del globus terrestre en camp de producció agrícola per excel·lència per a l’altra part, convertida en camp de producció industrial per excel·lència». La part confinada a la producció de l’agricultura capitalista es veu obligada a destruir la fertilitat de la seva pròpia terra per a enriquir la d’altres regions (siguin altres països o localitats d’un mateix país), progressant així en l’art d’exhaurir el sòl. Això mateix es produeix quan l’activitat econòmica dels països perifèrics es basa en l’extracció de matèries primeres per al desenvolupament industrial de les regions centrals.

Les externalitats, aquells danys als ecosistemes i el medi ambient no reconeguts en el preu dels productes d’exportació dels països de la perifèria, es presenten llavors com una conseqüència de l’acumulació de capital internacional, la qual és una manifestació de la lluita de classes. Els danys ecològics no sols els pateixen les regions directament afectades, sinó que, gràcies a la globalització del capitalisme contemporani, en molts casos acaben sent problemes mundials. Quan els ecosistemes es desordenen, producte de la desforestació, la contaminació de l’aigua, de l’aire, etc., les espècies animals que originalment habiten determinades regions afectades acaben traslladant-se a zones on habiten altres classe d’espècies, molt més pròximes als humans. D’aquesta relació forçada poden generar-se qualsevol tipus de patògens, la transmissió dels quals d’animal a humà es fa cada vegada més viable, afavorint així l’aparició de malalties zoonòtiques. Una vegada aparegudes, la mundialització de qualsevol nova classe de virus i bacteris és qüestió de temps. L’actual pandèmia de la COVID-19 segurament no s’escapa d’aquesta caracterització. És justament la crítica del sistema d’explotació mundial el que volen evitar els qui reprodueixen el relat fetitxista segons el qual l’origen del coronavirus ha de buscar-se en les excentricitats culinàries xineses.

La teoria de l’intercanvi ecològicament desigual no ha d’entendre’s com una simple denúncia de l’asimetria dels preus dels productes intercanviats en la relació comercial del centre i la perifèria: exportació de productes primaris amb efectes socioambientals negatius a baixos preus, i importació de productes manufacturats sense cap efecte social negatiu a alts preus. Ha d’entendre’s també com una manifestació dels pressupostos ecocides que subjauen a l’estructura del capitalisme mundial, els efectes del qual transcendeixen l’esfera econòmica i s’insereixen directament dins l’amenaça a la conservació de la vida humana al planeta. En general, aquests pressupostos passen inadvertits o son subestimats pels qui critiquen el mode d’acumulació de capital des d’una perspectiva estrictament econòmica. Però quan la humanitat es troba assetjada per desastres ambientals sense esperances de reversibilitat, pandèmies de llarga durada i altres efectes de la deterioració ecosistèmica, la dimensió ecològica de l’explotació capitalista s’ha de considerar dins de la crítica teòrica i la militància política.

Foto de portada: Unsplash

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Filòsof marxista. Articulista i investigador, membre de la Red de Intelectuales en Defensa de la Humanidad.

Comentaris

Intercanvi ecològic desigual: La vigència d’una crítica des del sud.

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.