El Mandat del 3 d’Octubre

El Mandat de l'1-O ha quedat buit de contingut i sense possibilitat de transformar-se en estratègia. En aquesta relectura dels fets d'octubre, es proposa a l'indepedentisme focalitzar-se en les forces desplegades durant la jornada de vaga general del 3-O.

El Mandat del 3 d’Octubre

El Mandat del 3 d’Octubre

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El Mandat de l'1-O ha quedat buit de contingut i sense possibilitat de transformar-se en estratègia. En aquesta relectura dels fets d'octubre, es proposa a l'indepedentisme focalitzar-se en les forces desplegades durant la jornada de vaga general del 3-O.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Aquest escrit, si bé retrospectiu, vol ser una proposta de relectura dels fets de l’octubre del 2017 que fixi uns paràmetres alternatius a partir dels quals construir des d’ara, posant l’èmfasi en les possibilitats que prefigura el mandat del 3 d’octubre. En moments de ràbia i desconcert com aquests dies, on el conjunt de l’aparell de l’estat espanyol aplica una resposta repressiva i venjativa a les reivindicacions de la societat, resulta imperatiu obrir espais pel debat i la trobada.

L’1O com a fita va representar una aposta comuna que s’amplia quan la repressió desfermada per l’estat és televisada i compartida a les xarxes socials i desencadena la reacció contrària a la que cabia esperar tweet

L’1O va significar per a molts catalans la primera experiència de desobediència civil amb un seguiment massiu. La preparació, tant de la logística del referèndum com de la defensa de les escoles, va ésser el resultat de l’experiència acumulada a les lluites anticapitalistes i independentistes de les dècades anteriors, que va permetre una xarxa clandestina capaç de burlar les forces i cossos de seguretat de l’estat, on es recuperaven velles aliances i se’n forjaven de noves, socialitzant aquests coneixements arreu del territori. L’1O com a fita va representar una aposta comuna que s’amplia quan la repressió desfermada per l’estat és televisada i compartida a les xarxes socials i desencadena la reacció contrària a la que cabia esperar: Veïnes de tots els pobles i ciutats, que no s’havien sentit interpel·lades abans pel referèndum, producte d’una campanya oficial enfocada en termes d’independència o unionisme i no en clau d’autodeterminació i sobirania, baixen a les escoles en un impuls de solidaritat que reflexa allò que moltes enquestes apunten i que no es recull als resultats electorals, la majoria de la població s’identifica amb valors progressistes i en la clara defensa dels Drets Humans i estan disposades a desafiar la lògica depredadora de l’estat en un context de lluita que s’emmarqui en la desobediència civil.

Wikimedia Commons – Dvdgmz

El ‘Mandat de l’1O’, que podria haver-se bastit dels elements que s’acaben d’apuntar, s’ha reduït a l’exigència d’aplicació d’uns resultats que ja teníem de bestreta. Ningú dubtava que un referèndum, construït des de la confrontació amb un estat que no el reconeixia com a vàlid, cridaria a la participació majoritària d’aquells favorables a la independència, sense distinció del motiu de rerefons per prendre aquesta opció. Així, la potencialitat que podria implicar el concepte, s’ha convertit en una arma llancívola entre diferents agents polítics que es volen apropiar de la mobilització popular d’aquell dia. Així, el ‘Mandat de l’1O’ buidat de contingut material sobre com i què i en un context de creixent desafecció política, només permet la repetició com a farsa de la tragèdia viscuda quan el govern, en una situació de no-negociació amb l’estat, branda la DUI, que culmina en una declaració simbòlica d’independència que estableix un punt de no retorn respecte al procés d’acumulació de forces anterior a l’1O i que inicia un descens progressiu de la participació a les mobilitzacions.

Una lectura reduccionista de l’1O, traduïda en l’aplicació dels resultats del referèndum esbiaixada i purament idealista, ens condemna al mateix atzucac en el qual ens vam trobar la tardor del 2017. Aquesta lectura simplista respon més a una pugna de partits per l’hegemonia dins els sectors independentistes que al que realment va significar la jornada de l’1O. A més, trasllada la consecució dels objectius a una mera confrontació institucional, que es veu inevitablement marcada per les regles del joc conformades per l’àmbit jurídic preexistent, incapacitant la realització d’un procés de ruptura, ja que obvia les contradiccions patents en el marc de la Unió Europea, on la sobirania dels estats és entregada sota la promesa de competir en un mercat globalitzat.

Una lectura reduccionista de l’1O (…) ens condemna al mateix atzucac en el qual ens vam trobar la tardor del 2017. tweet

Dos anys després d’aquells fets, amb un context de repressió creixent, encara tenim la possibilitat de tornar la vista enrere per resseguir un fil diferent de la història que ens pugui aportar eines i respostes per l’embat que vindrà. El procés de lluita i acumulació de forces, que data d’uns inicis molt anteriors a la defensa de l’estatut d’autonomia i que no beu en cap cas únicament de la lluita independentista, no culmina en l’1O, sinó que marca un punt d’inflexió que es transforma en la vaga general del 3O, on es superen algunes de les mancances i contradiccions del referèndum derivades d’allò que anomenem «processisme»: En primer lloc, el fet que el govern mai aclarís en quines condicions de participació es considera legítima la votació ni quines serien les mesures a adoptar per entomar un escenari de ruptura, sembla apuntar a la utilització del referèndum més com a forma de pressió per una negociació que a l’exercici vinculant del que parlaven i, en segon lloc, el fet que la repressió desfermada per l’estat tornés irrellevant la dicotomia, d’altre banda necessària, intrínseca del referèndum, transformant la qüestió en quelcom més profund i extens.

Font: Wikimedia Commons – KRLS

El 3 d’Octubre el marc previ s’amplia, el lema de «Democràcia» passa ara a ser representatiu d’un ampli espectre de posicions polítiques que van des de la socialdemocràcia fins les posicions llibertàries, gràcies a una vaga general convocada pels sindicats alternatius que permetia situar la classe treballadora i les seves demandes al centre del taulell polític. Si bé havien participat tant en el procés de preparació de l’1 com en la seva execució, es cristal·litzen en aquesta jornada de lluita, en tant que la qüestió central ja no és el suport a la independència que plantejava el referèndum, sinó el procés de desobediència que comportava aquest en sí mateix, transformat en un rebuig contundent al règim sense abandonar la conformació del «nosaltres» només en les accions de l’estat, ja que l’exigència de democràcia i sobirania és propositiva en si mateixa. El 3 d’octubre no és només una mobilització, és també i sobretot una jornada de vaga general amb alt seguiment, on es pren i demostra consciència col·lectiva del fet que entre drets iguals decideix la força – i s’exerceix aquesta força- constituint-se per tant no només en mirall de les consecutives diades de l’11 de setembre o en la resposta espontània del dia 20 davant del ministeri d’economia i de la seu de la CUP, sinó també en la continuació d’un fil històric de lluites, on tenim l’exemple clar de la reclamació de la immersió lingüística a les escoles públiques, les lluites per l’amnistia o les vagues per la readmissió de treballadors en les últimes etapes franquistes, que aglutinaven diferents sectors de la població sense distinció de procedència geogràfica i, per tant, superaven els intents de dicotomitzar la diversitat cultural i vincular-la a sentiments nacionals, ampliant la identitat entorn a qüestions materials compartides en tant que poble, tot plegat sota un sentiment generalitzat de justícia en les demandes.

(…) quan el mandat del 3O impugna el règim, impugna també el sistema en el seu conjunt i obre una finestra d’oportunitat per traslladar la lluita per la república catalana a un terreny favorable per les aspiracions socials tweet

Quan plantegem el concepte de mandat del 3O enfront el terme anterior, parlem en realitat d’una transferència de mandats entre jornades de lluita que és reflex també d’una diferència d’escenaris de confrontació. El relat al voltant del mandat de l’1O reprodueix el caràcter passiu de la democràcia burgesa, que desprèn la seva legitimitat de l’exercici del dret a vot i delega la responsabilitat de la seva execució en el govern, que al seu torn delega el reconeixement del dret a esdevenir una nació sobirana en la Unió Europea, que ha demostrat activament d’una banda la seva indiferència per la repressió antijurídica de l’Estat espanyol i d’altre la seva capacitat per buidar de sobirania estats com Grècia. L’aplicació del mandat de l’1O és, en els termes i escenaris plantejats pels partits, impossible. La traïció no es troba en la no declaració d’una república simbòlica, per l’evident manca de base material per constituir-la, sinó en el terreny de joc i la manca d’explicació de les regles del mateix. 

Per contra, el mandat del 3O, en tant que continuació d’un exercici de desobediència civil, no realitza cap delegació de responsabilitats per a la consecució dels seus objectius, més enllà de la coordinació entre agents polítics de tota mena -espai en el qual el sindicalisme de base i les diverses plataformes que lluiten per una vida digna a través de qüestions clau com l’habitatge, juguen un paper cabdal- allunyant l’espai de confrontació dels despatxos i territorialitzant-lo, demostrant la capacitat de transformar una metròpoli com Barcelona en escenari d’una exigència de sobirania popular que, sota el lema de democràcia, presenta contradiccions insalvables als mecanismes nacionals de poder, que no poden satisfer ambdues demandes de forma simultània dins el seu marc actual. És per això que quan el mandat del 3O impugna el règim, impugna també el sistema en el seu conjunt i obre una finestra d’oportunitat per traslladar la lluita per la república catalana a un terreny favorable per les aspiracions socials que compartim un ampli espectre de la societat.

Font: Claudia Abanco

L’especial interès del mandat del 3O és doncs la possibilitat que ens ofereix a allò que denominem esquerra transformadora de plantejar una estratègia de futur capaç de trenar diversos fils de reclams que s’han donat en el que identifiquem com l’últim cicle polític de mobilitzacions i que ens pot servir de brúixola en temps on es premia la cridòria per sobre del debat. Aquest mandat recupera el sentit i l’imaginari de paraules com democràcia, sobirania o llibertat, unint les demandes socials, que en gran part es van canalitzar a través del 15M arreu de l’estat espanyol, les respostes a la crisi ecològica i el dret a l’autodeterminació. De la mateixa manera, ens allunya dels processos electorals com a única forma de canalitzar les exigències populars, minvant la força de les lluites curt-terministes que, sota títols de plebiscit, obvien part dels mecanismes d’adhesió als partit i es demostren incapaces de representar el total del «nosaltres». Al mandat del 3O no hi té cabuda la independència com a tràmit de canvi de banderes institucional i ens permet, a través del significat de democràcia – impossible de deslligar del de sobirania- obrir els debats que tant necessaris eren fa dos anys i que tant urgents resulten ara. Alhora, obre un procés de deconstrucció del discurs dels agents que han intentat segrestar l’1O, posant al centre un subjecte polític ampli, conscient de la seva responsabilitat en l’aplicació d’aquest mandat, que ell mateix recull allà on altres l’abandonen i que configura un paraigües prou ampli com per esdevenir lloc de trobada de tots aquells que saben que avui la lluita és per l’amnistia del conjunt de presos polítics i pel dret a l’autodeterminació.

(…) no ens resta més opció que prosseguir en l’acumulació de forces, agregant les reclamacions socials a la lluita per la sobirania del territori amb un discurs democràtic i absolutament radical tweet

Aquest paraigües obre també la possibilitat de teixir aliances internacionalistes pel mínim comú denominador material amb altres subjectes en lluita, en un embat que no es redueix ni es pot reduir, si pretén arribar a les seves fites, a confrontar el govern espanyol des del principat, sinó que posa en dubte la possibilitat de la sobirania en el conjunt dels estats-nació existents i per existir dins el marc jurídic, polític i econòmic de la UE. Acceptant les premisses que aquest mandat prefigura no ens resta més opció que prosseguir en l’acumulació de forces, agregant les reclamacions socials a la lluita per la sobirania del territori amb un discurs democràtic i absolutament radical en la seva vessant econòmica fins arribar a un nou embat, aquest cop en un escenari clar i transparent, amb la consciència que necessitem una correlació de forces al nostre favor que només és possible des d’un front ampli que tingui per objectiu millores materials de la qualitat de vida de la població i que sigui capaç de recuperar aquelles paraules que ens interpel·len a tots, tot i la perversió del lèxic a la que s’han sotmès. Si el 3O va corporalitzar un anhel compartit, que el curs que just encetem estigui a l’alçada de la tardor on ens creiem capaces de tot. 

Foto de portada: Wikipedia – Ernest CS
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Cambrera, activista social i cultural local, militant de la CUP i Guanyem Sant Boi.

Advocada, activista social i diputada al Parlament de Catalunya.

Comentaris

El Mandat del 3 d’Octubre

  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.