Eduardo Maragoto: «Todo o português é galego»

L’Associaçom Galega da Língua (AGAL), principal entitat reintegracionista, fa 40 anys. Un bon moment per cridar l’atenció sobre l’emergència lingüística que actualment viu el gallec i conèixer millor les oportunitats que representa per la seva supervivència la proposta de confluència ortogràfica i lèxica del gallec cap a la resta de dialectes portuguesos.

Eduardo Maragoto: «Todo o português é galego»

Eduardo Maragoto: «Todo o português é galego»

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L’Associaçom Galega da Língua (AGAL), principal entitat reintegracionista, fa 40 anys. Un bon moment per cridar l’atenció sobre l’emergència lingüística que actualment viu el gallec i conèixer millor les oportunitats que representa per la seva supervivència la proposta de confluència ortogràfica i lèxica del gallec cap a la resta de dialectes portuguesos.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L’Associaçom Galega da Língua (AGAL), principal entitat reintegracionista, fa 40 anys. Un bon moment per cridar l’atenció sobre l’emergència lingüística que actualment viu el gallec i conèixer millor les oportunitats que representa per la seva supervivència la proposta de confluència ortogràfica i lèxica del gallec cap a la resta de dialectes portuguesos.

Per introduir aquesta entrevista és inevitable fer menció a la qüestió que fa uns anys va esdevenir el Leitmotiv d’unes vacances d’estiu familiars al nord de Portugal i Galícia: Portuguesos i gallecs encara poden mantenir un conversa en profunditat parlant amb els seus respectius dialectes del galaico-portuguès? En altres paraules, portuguès i gallec encara són el mateix idioma? Pel que fa a l’origen comú d’ambdues parles, el mapa d’expansió latitudinal de les llengües romàniques a la Península Ibèrica plantejava una resposta inequívoca, sí. Ara bé, la percepció d’una manca de consciència d’unitat lingüística a banda i banda del riu Minho ens feia dubtar sobre aquesta realitat. No va ser fins veure un grup de escuteiros (escoltes) portuguesos xerrant tranquil·lament amb una velleta gallega al Parc de la Alameda, a Santiago de Compostela, que tots els nostres dubtes varen desaparèixer.

N’Eduardo Maragoto, és el president de l’AGAL des de 2015 i també és professor de llengües a l’EOI de Santiago de Compostela. Després de l’entrevista amb ell hi ha una cosa que queda ben clara: «O galego é mais um dos dialetos do que no mundo se conhece por português, e em consequência deveria escrever-se com a ortografia portuguesa, o que é uma oportunidade para os galegos estarmos plenamente integrados na Lusofonia, isso é, para nos comunicarmos com 250 milhões de pessoas do mundo inteiro». Per altra banda, crida l’atenció com de semblants són —malgrat provenir de contextos diferents— els problemes que el segle XXI planteja a les diferents llengües minoritzades del nostre àmbit regional, l’Europa dels estats. Conèixer realitats d’altres països ens ajuda a avançar i a la vegada a valorar allò ja aconseguit a casa nostra, i la realitat gallega no és una excepció.

 Actualment el gallec té oficialitzada una ortografia, regulada per la Real Academia Galega (RAG), que està inspirada en l’ortografia castellana. Des dels seus orígens, però, el galleguisme ha tingut la intuïció de voler abandonar l’esfera d’influència castellana, per submergir-se en l’esfera lingüística que li és natural, la galaico-portuguesa. Ara, fa 40 anys, que aquesta intuïció es va materialitzar com a moviment Reintegracionista, de mà de l’Associaçom Galega da Língua (AGAL), des d’on es treballa per la normalització lingüística del gallec, i la seva plena integració a la Lusofonia, comunitat formada per 250 milions de parlants repartits per Brasil, Portugal, Angola, Moçambic, Cap Verd, Guinea-Bissau, i molts altres països.

Enguany l’AGAL fa 40 anys. Què ha canviat a la societat gallega al llarg d’aquest temps?

D’una banda, amb el final de la dictadura, un canvi positiu per la llengua va ser la seva consolidació a nivell institucional, la seva entrada al món educatiu (actualment un terç de les hores lectives), i la creació d’una ràdio i televisió pública gallegues. En aquest sentit hi van contribuir l’aprovació de determinades lleis com la de Normalització lingüística o la de Toponímia. Es va obrir la porta en molts àmbits en què el gallec havia estat totalment apartat al llarg del temps. Certament, després dels anys, hem vist que aquesta consolidació no havia estat tan important per a la vitalitat de la llengua, que continuava decreixent en el el seu ús social. Ara bé, no vull imaginar on estaríem si el gallec no hagués vist l’arribada d’aquests avenços.

D’altra banda, dels canvis amb majors conseqüències per la vitalitat social de la llengua ha estat la transformació profunda del teixit socioeconòmic del país. El món rural agrari que va estructurar la nostra societat fins la primera meitat del segle XX, avui pràcticament està desaparegut. Encara hi ha petits nuclis de població repartits per tot el territori, però pràcticament sense gent jove, que porta anys anant a viure massivament a les ciutats. El gallec no va resistir aquest procés, és clar. En poc temps, el castellà, que només havia estat la llengua de les elits, es va convertir en la llengua hegemònica a les ciutats i pobles, i actualment també està avançant de forma imparable al món rural.

Quin és l’estat actual del gallec a Galícia? Pel que fa a la diglòssia, la ruralització, la castellanització…

L’ús del carrer ha caigut molt, tan fortament que la diglòssia gairebé ha deixat de tenir valor en l’anàlisi de la situació sociolingüística gallega. En només tres dècades, hem passat del 80% de la nostra població com a parlants de gallec, a tan sols el 50%. El problema s’agreuja pel que fa la franja de menors de setze anys, en què aquest percentatge cau a menys del 20%. Quina importància té que hi hagi persones que canviïn d’idioma en contextos formals si la immensa majoria dels nostres joves estan completament instal·lats en el castellà? El futur és preocupant per la llengua.

El gallec ni tan sols es manté fort com a llengua familiar al món rural. Al món urbà gairebé no se sent pel carrer. Tanmateix, existeix una xarxa associativa, cultural i política, cohesionada i molt forta, que pren el gallec com a única forma de comunicació, d’una manera un tant ritual, però molt important.

Considereu que la globalització és una amenaça per a la supervivència del gallec?

No desvelo cap secret dient que la facilitació de les comunicacions a nivell mundial està tenint un gran impacte en les llengües minoritzades; bé sigui per les comunicacions relacionades amb la circulació d’informació impulsada per internet, bé sigui per les comunicacions físiques i la conseqüent popularització del turisme com a nova forma de consum. El contacte amb altres cultures i idiomes s’ha fet pràcticament quotidià, i aquí sempre hi acaba guanyant el castellà o fins i tot l’anglès. Molts referents mediàtics de la gent també han passat a ser externs a la comunitat gallega: estant dins del país, a la pràctica acabem per estar fora. En els darrers anys hi ha hagut més persones que han notat la importància de donar una dimensió internacional a la llengua, quelcom que encara no té. Per tant, no m’atreviria a dir que tot siguin males noticies per la llengua.

Creieu que també pot representar una oportunitat?

L’arribada d’internet ens ha permès tenir una interacció molt més fluida amb altres territoris de parla portuguesa, on el gallec-portuguès no està minoritzat. És per això que el Reintegracionisme representa una oportunitat tan gran pel gallec, que de manera natural i lògica pot passar a formar part d’una comunitat de 250 milions de parlants, enlloc de restringir-se a un univers de 3 milions. A més, la popularització de les xarxes socials no només ens connecta amb l’exterior, sinó també amb altres punts de Galícia. La facilitat per crear contingut a la xarxa pot ser molt positiva per a la producció audiovisual i musical local; per exemple, el fet que músics o cineastes siguin capaços de publicar la seva obra en gallec sense la necessitat de ser patrocinats per mitjans de comunicació estatals.

AGAL
Foto: David Lloberas

Què es pot fer com a societat per revertir l’actual declivi en l’ús social de la llengua?

La situació que porto exposant en les respostes anteriors no ens ha de fer pensar que la gent no valora el seu patrimoni lingüístic. El valoren i voldrien poder protegir-lo, cosa que no sempre és tasca fàcil, ja què el gallec s’ha convertit en un element prescindible en termes econòmics i laborals, i per desgràcia només es manté per l’afecte. I no podem demanar al poble gallec que faci l’esforç de preservar la llengua només per afecte. La llengua ha de ser útil per la societat. Així doncs, des de fa quaranta anys, des del Reintegracionisme portem insistint en que cal fer el gallec apte per a la comunicació amb altres països de parla gallego-portuguesa. Prescindible dins l’Estat espanyol i inútil fora, el gallec té poc futur.

Què és el Reintegracionisme?

El Reintegracionisme és un moviment civil de normalització lingüística —articulat a partir dels anys 70 amb l’AGAL com a associació principal i més antiga—, que entén que tot el portuguès és gallec, i que per tant el gallec s’ha d’escriure amb l’ortografia del portuguès modern, quelcom fonamental per la seva supervivència. Per això, tenim unes normes publicades (Ortografia Galega Moderna Confluente com o Português no Mundo, 2017) que guien les persones a adoptar l’ortografia portuguesa sense la necessitat de renunciar als particularismes gallecs. Però el moviment no només es limita a l’ortografia, sinó que també se centra en fer servir un lèxic integrat amb la resta de la Lusofonia, sobretot pel que fa als neologismes. Per exemple, ara amb la pandèmia, entre els parlants de gallec hi havia una dicotomia entre utilitzar paraules d’arrel portuguesa o castellana per referir-se a termes com: brot, onada, mascareta, etc.

Quins són els principals ideòlegs d’aquest moviment?

Pel que fa als nostres referents intel·lectuals, n’hi ha molts i no me’n vull oblidar cap, per tant em limitaré a reivindicar amb vehemència la figura de Carvalho Calero (1910-1990), a qui l’any passat es va dedicar el Dia de les Lletres de Gallegues després de ser molts anys castigat per la seva connexió amb el Reintegracionisme. Calero va ser un dels fundadors del Partido Galeguista el 1932, juntament amb Castelao i Bóbeda. La seva figura fou transcendental en la política gallega del segle XX, i m’atreveixo a afirmar que és el filòleg gallec més important de tots els temps. Externament també va ser molt important la figura de filòlegs d’enorme prestigi d’altres bandes de la Península Ibèrica: Joan Coromines, de Catalunya, i Rodrigues Lapa, de Portugal.

Quines són les tasques de l’AGAL en la normalització de la llengua des d’una posició reintegracionista?

Des de l’AGAL creiem que la difusió dels nostres postulats és una contribució important per millorar la salut del gallec, és per això que publiquem llibres mitjançant l’Através Editora, gravem vídeos, tenim una ampla oferta formativa de cursos en línia i presencials, participem del Diccionário Estraviz i gestionem el Portal Galego da Língua (pgl.gal), un dels més importants sobre llengua del nostre país. Darrerament s’ha creat un consultori lingüístic a twitter (@emgalego) força utilitzat. Nosaltres no volem imposar-nos a ningú, només volem que la nostra solució també estigui sobre la taula. Fa temps que intentem construir ponts amb tots els sectors implicats en aquest debat. Estic segur que tard o d’hora la nostra política de diàleg donarà els seus fruits.

Quina relació teniu amb la RAG i la seva proposta d’ortografia convergent amb el castellà?

Actualment mantenim unes relacions cordials. La RAG defensa posicions contràries a la nostra en relació amb l’estàndard que caldria fer sevir. Encara que sigui només per això ja estem disposats a debatre, de la mateixa manera com venim fent al llarg dels anys. Sempre a punt per contraposar les nostres visions amb ells tantes vegades com calgui.

Avui en dia defenseu la convivència entre ambdues normes, la de la RAG i la de l’AGAL. Per què no proposar adoptar només l’Ortografia Galega Moderna Confluente com o Português no Mundo (AGAL, 2017) o directament el Novo Acordo Ortográfico da Lingua Portuguesa (1990)?

Com a reintegracionistes, ho faríem sense cap problema, però resulta que no tothom pensa així. Si no és amb l’acord de tots els agents, de tota la societat, serà difícil aplicar una proposta estable, sigui quina sigui. És per això que des dels darrers anys portem defensant una mena de binormativisme com el que existeix a Noruega. És a dir, estem oberts a una interacció tolerant entre les dues grafies (castellana i portuguesa) per aprofitar del millor d’ambdues.

I en què consisteix aquesta proposta de binormativisme ortogràfic?

És una proposta de política lingüística que té en compte que a Galícia hi ha dos models de codificació per a l’escriptura gallega, és a dir, dues normes. Es vol tenir en compte totes dues, donant-los un cert estatus jurídic per aprofitar al màxim cadascun d’elles, i fins i tot fent-les col·laborar per aconseguir un objectiu comú, l’enfortiment de la llengua. Finalment serien els parlants qui decidissin quin estàndard els és més útil i pràctic, i no pas les acadèmies.

Tradicionalment les relacions entre ambdues nacions lusòfones de la Península Ibèrica havien estat més estretes. Creieu que actualment existeix un desconeixement de la realitat lingüística gallega amb els veïns del sud?

Socialment la relació sempre ha estat estreta, malgrat que hi entri en joc una de les fronteres més antigues d’Europa. Lingüísticament, fins el segle passat, gallecs i portuguesos treballaven junts i utilitzaven normalment les seves varietats lingüístiques. Sí, hi ha un desconeixement de la nostra realitat, però no em sento incomprès. Encara és molt fort el pes que tenen les divisions político-administratives sobre la percepció que té la gent al voltant de les llengües. Sovint les persones que viuen en estats monolingües poden tenir dificultats per entendre l’existència d’altres llengües nacionals a part de la llengua estatal, o la possibilitat que hi hagi territoris bilingües.

AGAL
Foto: AGAL

Com valoreu els nous projectes de cooperació transnacional? Produccions conjuntes de la RTP i TVG, enllaç ferroviari entre Porto i Vigo (el tren del Celta) i el compromís de millorar-lo, la col·laboració entre Galícia i el nord de Portugal emmarcada a l’euroregió… O fins i tot el recent anunci del Liceo da Coruña amb la voluntat d’unir-se a la lliga portuguesa d’hoquei patins!

Aquests projectes són fonamentals. A mesura que avancen, la idea d’unitat lingüística i cultural també avança. Aquests projectes trenquen més fronteres que cent discursos. Després de la crisi econòmica anterior, ja no només som nosaltres qui hi veiem potencial, les principals elits gallegues també han notat l’oportunitat de desenvolupament que representen aquests projectes de cooperació transnacional, sense haver de mirar sempre només cap al centre de l’Estat Espanyol.

En quina situació us agradaria veure la llengua a mig termini?

Per una banda, el gallec no pot restar resignat a ser una llengua prescindible a Galícia. Així doncs, ha d’estar preparat per ser una llengua de comunicació amb altres societats, principalment Portugal i Brasil, per tal de ser interessant per a tota la societat gallega i no només per al galleguisme. Aquesta mesura reduiria molt la pressió sobre les persones de parla gallega, ja que la utilitat de la llengua no es posaria en dubte en cada pas.

La correcció tampoc no s’avaluaria críticament de manera constant, tal com passa actualment, en què fins i tot entre els gallegoparlants el fet d’utilitzar un terme diferent del d’arrel castellana, ja sembla que es faci per molestar el nostre interlocutor. La gent entendria més fàcilment que el gallec té les seves pròpies paraules, útils per comunicar-nos entre nosaltres, però per fer-ho també amb la resta del nostre espai lingüístic.

D’altra banda, atès que la transmissió intergeneracional no funciona a la majoria de centres urbans, s’han de garantir espais on els infants amb el gallec com a llengua materna puguin interactuar i jugar amb la seva llengua familiar normalment. I sobretot que els no el tenen com a llengua materna, que puguin aprendre la llengua del país, l’ensenyament és fonamental per la seva supervivència. Actualment, només hi ha una presència robusta del gallec a les Escolas Semente[i], i és important que aquesta realitat es vagi estenent cap a la resta d’establiments educatius. Els nens tenen dret a créixer sense que es qüestionin els seus usos lingüístics ni es vegin obligats a abandonar la seva llengua.

Foto de portada: David Lloberas

Notes

[i] Model d’immersió lingüística inspirat, entre d’altres, en la Bressola de la Catalunya Nord. Són un total de 5 escoles, concentrades als grans nuclis urbans: Lugo, Vigo, Compostela, Corunha e Ferrol.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Geògraf, de Molins de Rei, ara vivint a Lisboa. Vinculat a la militància estudiantil durant els anys d'estudi a la Universitat de Barcelona. Sempre atent al canvi constant en el què es troba el món.

Comentaris

Eduardo Maragoto: «Todo o português é galego»

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.