Search
Close this search box.

Desviades. Normalitat gai i anticapitalisme queer.

Desviades. Normalitat gai i anticapitalisme queer és una proposta per a tothom. Una oportunitat per repassar els darrers 200 anys de construcció de la dicotomia gai-heterosexual que deia fora tota existència que no sigui útil al patriarcat capitalista i colonial. Peter Druker ens proposa una estratègia de superació d'aquesta "normalitat gai" des de l'anticapitalisme queer.

Desviades. Normalitat gai i anticapitalisme queer.

Desviades. Normalitat gai i anticapitalisme queer és una proposta per a tothom. Una oportunitat per repassar els darrers 200 anys de construcció de la dicotomia gai-heterosexual que deia fora tota existència que no sigui útil al patriarcat capitalista i colonial. Peter Druker ens proposa una estratègia de superació d'aquesta "normalitat gai" des de l'anticapitalisme queer.

Ressenya de “Desviades. Normalitat gai anticapitalisme queer” de Peter Druker publicat per Viento Sur i Sylone

Es podria afirmar que el matrimoni igualitari, comunament conegut com a «matrimoni gai», és el reconeixement formal a les relacions entre persones del mateix sexe més rellevant de les darreres dècades. A la vegada, aquest fet ha estat un punt d’inflexió profund en les estratègies de la militància LGTB, que suposà com a mínim a l’Estat espanyol -on es legalitza el matrimoni entre persones del mateix sexe l’any 2005- un trencament important per aquelles que entenien la lluita de la dissidència sexual i de gènere com una eina d’alliberament radical feminista i anticapitalista. Davant d’aquest estat de la qüestió, replicat a escala global, l’any 2014 s’escriu Desviades. Normalitat gai i anticapitalisme queer, llibre que aquest 2023 s’ha publicat en castellà de la mà de Sylone i Viento Sur. Una anàlisi exhaustiu sobre com s’ha implantat la normalitat LGTBI que coneixem avui en dia i, el que és encara més interessant per la seva escassetat, propostes a l’anticapitalisme i la dissidència sexual i de gènere per superar aquesta normativitat en la qual ens ha deixat el neoliberalisme. El seu autor, Peter Druker (EUA 1958) és escriptor i activista marxista queer amb una llarga trajectòria.

Des d’un excepcional exercici històric, en una primera part es presenta un ampli recorregut per analitzar com sorgeix la categoria de l’homosexualitat a l’Europa occidental del segle XIX i com aquesta s’imposa sobre les identitats dissidents, en altres latituds, mitjançant el capitalisme colonial com a factor determinant en aquest procés. D’aquesta manera, s’explica com, amb l’arribada del colonialisme, relacions que ja es donaven arreu acaben enquadrades i conceptualitzades en funció de les dinàmiques i estigmatitzacions del nord global. Molt més endavant en la història, a partir la dècada dels anys 40 del segle XX, amb el sorgiment del capitalisme d’acumulació fordista, s’anirà donant el que l’autor anomena la domesticació de les sexualitats, que tindrà com a resultat la imposició de la identitat gai per sobre de lesbianes, realitats trans i bisexuals, així com la distinció entre les categories sexuals i les categories de gènere. A partir de la dècada dels 60 i 70 començaran a néixer les formes polítiques dels fronts d’alliberament sexual que han arribat fina a la nostra actualitat. Però, segons Druker, amb l’apuntalament del capitalisme i la desfeta de les utopies revolucionaries de la segona dècada del segle XX, s’establirà un nou règim d’homonormativitat emmarcat ja en el context polític del neoliberalisme, context en el qual ens trobem avui.

És en una segona part en la qual l’autor explica en quin punt ens situem actualment quan, en el neoliberalisme, s’ha establert l’homonormativitat centrada en els homes gais, creant una nova norma sexual de l’homosexualitat. D’aquesta manera es genera una nova dicotomia entre aquells que compleixen la norma i aquelles que s’hi troben més allunyades en qüestions de gènere, de classe, de raça o de pràctiques sexuals. Un nou ordre que fa sorgir noves formes de discriminació cap a aquelles que no s’assimilen en un procés trampós que es fa evidentment violent per a la majoria dissident que no entra dins dels canons de l’home cis gai blanc i de classe alta. Druker explica com aquest estat de les coses, juntament amb les noves posicions de la dreta «tolerant» i el social-liberalisme, és el que crea les condicions idònies pel sorgiment de les polítiques amb les quals ens hem d’enfrontar avui en dia la majoria de la dissidència sexual i de gènere i que impliquen un repte per l’esquerra en general: l’homonacionalisme i el pinkwashing, posant com a cas flagrant la utilització que fa el sionisme dels drets LGTB per justificar el genocidi palestí, el racisme gai cap a comunitats no occidentals, el capitalisme rosa, les complicitats amb la dreta política, les polítiques d’inclusió als cossos militars i un llarg etcètera de pactes socials amb aquells que han criminalitzat històricament tota forma de vida que no estigui al servei del patriarcat i del capitalisme.

La tercera i última part del llibre serveix d’esperança i brúixola. Davant l’estat d’assimilacionisme i adaptació, l’autor ens ofereix  diverses estratègies per superar l’ordre actual, que ofega a la majoria de la dissidència sexual i de gènere, i per avançar conjuntament cap a la construcció de l’anticapitalisme queer. Desviades convida a pensar en una subversió del gènere que serveixi com a arma contra l’ordre general de totes les institucions socials: família però també la feina i l’Estat. Ens recorda que la voluntat del feminisme era la d’abolir el gènere per acabar amb l’ordre actual de les coses i, sobretot, la de construir-ne un de molt diferent. Els exemples i referents que utilitza ens hi ajuden. Des de l’autonomia lesbiana i les seves aliances a presentar les lluites trans com una gran oportunitat pel radicalisme queer, fet que explicaria el perquè són precisament aquestes lluites trans un dels principals focus d’atacs de les noves onades reaccionàries. A la vegada, és especialment rellevant i motivador el repte que planteja a l’hora d’articular polítiques que generin aliances més profundes entre les dissidències sexuals i de gènere i el feminisme en l’objectiu de subvertir els gèneres i, subratllant com a part de la totalitat, la necessitat d’un front que faci convergir les polítiques dissidents i lluita antirracista en conjunt i així orientar-nos a una solidaritat global que resulta necessària per acabar amb les fronteres que ha construït l’homonacionalisme.

Portada de “Desviades. Normalitat gai i anticapitalisme queer” publicat per Viento Sur i Sylone

Desviades es dirigeix, per una banda, a l’anticapitalisme queer, però també a tota l’esquerra anticapitalista per proposar-li una transformació: depurar-se de l’heteronorma i «abraçar la totalitat de l’experiència humana». Planteja queeritzar el futur després  de les identitats gai i heterosexual per imaginar un futur possible més enllà del capitalisme i alhora posa sobre la taula la necessitat de generar una alternativa necessària per a la dissidència sexual i de gènere que segueix patint les conseqüències de no ser cis heterosexual des de les creences de la realitat que ofereix l’homonorma neoliberal, identificada sovint com a capitalisme rosa. Es posa sobre la taula aquest futur en un present i en un context en el qual els debats queer encara s’entenen com a apostes contradictòries o incompatibles amb una estratègia col·lectiva revolucionària i amb una proposta d’esquerres emancipadora. Druker ens planteja que, perquè això passi, cal imaginar un món on les fronteres del gènere siguin permeables per destruir l’expectativa  de la universalitat d’un gènere únic. És recordar que «el gènere no és un accident de la cultura o de la història; és part integral d’un sistema generalitzat de producció i reproducció».

Peter Druker marca un horitzó, un objectiu comú prou familiar perquè qualsevol dissident sexual i de gènere anticapitalista, qualsevol feminista, hi pugui veure reflectides les seves pròpies aspiracions polítiques col·lectives i desacomplexa per una aspiració molt més àmplia. És una lectura que ens convida a avançar, obre nous angles i, com a caràcter definitiu, es permet marcar una estratègia comuna per a aquesta esquerra queer anticapitalista que està per construir. Talment, aquest llibre no deixa de ser un cant a no abandonar la política de la utopia, i potser això és el que el fa més interessant en un moment de reaccionarisme i dretanització com el que estem vivint, no perdem de vista els motius i les formes que ens van implicar un dia, que avui fan que ens mantinguem i que han de fer que cada dia siguem més.

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Militant feminista i per l'alliberament sexual i de gènere. Politòloga especialitzada en estudis de gènere i docent.

Comentaris

Desviades. Normalitat gai i anticapitalisme queer.

Feu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cataris-blau